Naupli (fill de Clitoneu)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeNaupli
Tipus rei de la mitologia grega
ésser humà possiblement fictici
Dades
Sexe home
Família
Cònjuge Clymene Tradueix
Fills Palamedes, Èax i Q1972016 Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Segons la mitologia grega, Naupli (en grec antic Ναύπλιος) fou un heroi, fill de Clitoneu.

Destacat navegant, va participar en l'expedició dels argonautes com a pilot, després de la mort de Tifis. Casat amb Clímene, filla de Catreu, fou pare d'Èax, Nausimedont i Palamedes. Naupli és l'heroi viatger per excel·lència. Els reis recorrien a ell com a pilot experimentat, per a enviar a l'exili a determinats membres de la família que havien caigut en desgràcia. Hi ha diverses llegendes, molt semblants en les quals Naupli juga el mateix paper: Una és la llegenda de Tèlef. Àleu, pare d'Auge, li va confiar la filla que havia estat seduïda per Hèracles amb la missió d'ofegar-la. Durant la travessia va néixer el petit Tèlef i Naupli, compadit els va portar cap a Mísia. Una altra llegenda diu que Catreu li va confiar les seves dues filles, Aèrope i Clímene, segons uns perquè s'havien unit amb uns esclaus, o segons una altra versió perquè un oracle li havia dit que un nét seu el mataria. Catreu va confiar les seves filles a Naupli amb l'ordre de llençar-les al mar, però les va salvar: Va doner Aèrope a Atreu (o a Plístenes) i es va casar amb Clímene.

El seu fill Palamedes es va unir a l'armada grega contra Troia, però allà va ser lapidat per unes falses acusacions d'Odisseu. A partir d'aquell moment, Naupli va buscar la venjança. Va escampar la brama entre les mullers dels combatents que els seus marits eren morts o tenien concubines, i va impulsar les dones a tenir amants. Va aconseguir-ho especialment en els casos de Clitemnestra, la dona d'Agamèmnon, de Meda, la dona d'Idomeneu i d'Egialea, la de Diomedes. Ho va provar amb Penèlope, però sense èxit. Però Anticlea, la mare d'Odisseu, el va enganyar: li va anunciar a Naupli la mort d'un dels seus fills, i, en el seu dolor, es va suïcidar. Una mica abans, havia encès fogueres als esculls dels Cafareu, a Eubea, perquè s'hi estavellessin les naus que tornaven de Troia fent creure als navegants que arribaven a port.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 379-380. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 154-155. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461