Navarrès (dialecte)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaNavarrès
Altres noms Navarrès (dialecte del navarrès-aragonès) o Romanç Navarrès
Parlants
Llengua morta (†)
Parlat a Sud i Est del Navarra Regne de Navarra
Romance navarro.svg
Situació respecte a l'aragonès medieval
Modifica les dades a Wikidata

S'anomena Navarrès o Romanç Navarrès a les formes del romanç navarrès-aragonès que es parlava al sud i est del Regne de Navarra. No existia separació neta entre el navarrès i l'aragonès. Les denominacions d'aragonès, navarrès i riojà no responen la diferències reals que existissin en una mateixa època, (podien ser més grans amb una comarca dins d'una mateixa regió), responen a les diferents evolucions lingüístiques del romanç en aquells regnes o regions com conseqüència de diferent història política. Existien diferents traces d'escriure, com conseqüència que l'Església Catòlica va perdre el monopoli de l'escriptura i ho van prendre les dues monarquies, navarresa i aragonesa.

Denominació[modifica]

El mateix "Fur de Navarra" fa referència al llenguatge en el que és escrit, i preveuen la situació en al fet que fuesse rey ombre d'altra terra el de estranio llogar el de estranio lengoage. Una denominació que es documenta en els mateixos texts en romanç és la de lengoage de Navarresa. Ho vam veure per exemple en les "Cortz de Olit de 1329 (en cat: Corts d'Olit de 1329):

« públicos instrumentes...en lengoaje françes..a fin que los dichos seynnores rey e reyna los entendiessen. Et cada uno ovies uno en françes e otro en lengoage de Navarra »

També al 1344 Pere de Laquidáin, escriba de Pamplona, va fer una traducció del Fur de Jaca i va escriure:

« pro Domina Regina, in ydiomate Navarre, dimittendo totidem spacium in libro pro trasferendo dictos foros in ydioma gallicanum »

En l'acta de coronació de Carles II de Navarra a l'any 1350 s'escrivia en llatí:

« quadam scedula scripta in ydiomate terre, prius palam et publice alta uoce por Pascasium Petri de Sangossa, notarium infrascriptum, lecta »

I a l'acta de coronació de Carles III de Navarra a l'any 1390 repeteix la mateixa fórmula i es llegeix: Anem ydiomate Navarre terre.

Ortografia[modifica]

  • El diftong -ua- s'escrivia -oa-: coal, coatro, jegoa.
  • Els fonemes palatals ny i ll es representaven amb una I davant (-in-, -ill-, -yll-): castieyllo, castieillo, sieillo.

Fonètica[modifica]

  • Major tendència a perdre la -e final:
    • Etxe (etxa- en composició) Berri ("Casa nueva" en basc) > Exavierre (1091) > Xavier, (i altres variants des de 1102)
    • Tanmateix, igual que en el fur de Terol, no es produïa en els adverbis acabats en -ment perquè n'era una -t- entre mig: -MENTE > -mentre
  • No es registren evolucions de la -LL- cap a -t-, -ch-, etcètera...de tipo che vaqueira
  • Es conserva el grup latino -MB-, que en aragonès i en Castellà burgalès evoluciona cap a -m-
    • palomba, ambos
  • Des de mitat del segle XIII hi ha un predomini absolut de la solució -KT- > -ch- i -ULT- > -ch-,[1]
    • FACTU > fet, deixant de predominar la solució -it-.
    • DIRECTU > recte.
    • MULTU > molt.

Morfologia[modifica]

El demostratiu masculí singular és esti o aquesti en conta de ser est(e) o aquest(e), coincidint en esto amb l'aragonès de les comunitats aragoneses, (se'n documenta en la versió romanç del Fur i encara en texts del S.XV i no és estrany perquè els navarresos van intervenir en la repoblació d'aquesta ària), i amb el riojà. En els documents del Monestir de Irache es documenta esti però no aquesti.

Història[modifica]

El text més antic conegut en navarrès segons P. Moret és la concessió del Fur de Jaca al 1171 als pobladors del Pueyo de Castillón de Sangüesa per parteix de Sanç VI de Navarra el Savi:

« esta población fago a pró, é a salvamiento de mio regno, en el Puyo de Castillón sobre Sangüesa, é del Puyo é de los otros logares que lis ei dado por términos. E dó, a mios pobladores de Castillon, franqueza que qoal se quisiere mercadería, trayan en todo mi regno, non den peage ni en tierra ni en mar. E dolis franqueza que lures ganados pascan é vayan por todo mi regno, foras en los vedados de los caballos »

Pervivències[modifica]

Igual que a Cinc Viles i en general en tota la província de Saragossa, hi ha moltes restes lèxiques. S'hi ha de destacar:

  • En la redolada d'Eslava a gent vella emprava de jove a desinència -en per la primera persona del present dels imperfectes igual com en ansotà.
  • El navarrisme més estès, és l'antropònim Xabier, adaptat a moltes llengües romances occidentals i germàniques.
  • En el recte foral navarrès encara existeix el terme domini concellar.
  • És possible que el gentilici Salacenco dels habitadors de la Vall de Salazar sigui d'origen navarrès-aragonès, com la pervivència de la denominació de Selva de Irati, que en castellà seria bosc perquè va perdre l'ús de selva per aquesta classe de formació vegetal des d'antic.
  • Són notables les restes lingüístiques com afartar, fastiar-es, forcallo, ginebro, ginebral, ajada, rujiar.

Referències[modifica]

  1. (es) Rafael Lapesa: Historia de la lengua española. Editorial Gredos. 1981, pp 248-249, p 481.

Bibliografia[modifica]