Navegació interior

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:55, 3 març 2016 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tren de barques al riu Paraná

La navegació interior, en contraposició amb la navegació que es realitza en els mars i oceans, es desenvolupa en les cursos d'aigues interiors dels continents, ja siguin naturals, com és el cas de rius i llacs, o artificials, com els canals navegables; o la navegació que es porta a terme en una via natural (canals) que es forma per la distribució de les diferents illes en els arxipèlags i/o altres formacions geogràfiques en l'aigua.

Consum energètic pel transport

Navegació al riu Nil
Grup de barques empeses

És el mitjà de transport més econòmic, si es té en compte el cost per tona-quilòmetre transportat. Per transportar una tona-1000 km es consumeixen:[1]

  • En una barcassa, 3,74 litres de gasoil;
  • En tren, 8,26 litres; i,
  • En camió, 32,25 litres.

La navegació interior a Europa

A Europa hi sistemes complexos de navegació interior, és possible navegar des del Mar del Nord fins a la Mar Negra, usant vies navegables interiors compostes per exemple pel Rin i Danubi entrelligats mitjançant canals navegables artificials.

Sistemes de vies navegables a Europa

La navegació interior a Amèrica del Sud

A Amèrica del Sud estan projectats importants sistemes de navegació interior, per exemple: la "Hidrovia" en la conca del Paraná - Uruguay arribant fins al riu Paraguay passant per la ciutat d'Asunción i arribant fins Porto Cáceres al Brasil. L'extensió total de la "Hidrovia" és de 3.442 km, i permet la interconnexió entre l'Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguai i Uruguai.


Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Navegació interior