Ndebele del sud

Ndebele del sud

IsiNdebele
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	640.000
Autòcton de	Gauteng, Mpumalanga, Província de Limpopo i Província del Nord-oest
Estat	Sud-àfrica
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantus meridionals llengües nguni
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Pan South African Language Board
Codis
ISO 639-1	nr
ISO 639-2	nbl
ISO 639-3	nbl
Glottolog	sout2808
Ethnologue	nbl
IETF	nr

isiNdebele també conegut com a ndebele meridional és una llengua africana que pertany al grup mbo de llengües bantus, parlada pel poble ndebele de Sud-àfrica.

El ndebele del nord o ndebele també conegut com isi ndebele es parla a Limpopo a zones com Polokwane (Bhulungwane), Ga-Rathoka (KaSondonga), Ga-Mashashane, Ga Maraba / Kalkspruit, Mokopane (Mghumbane), Zebediela (Sebetiela), que està més a prop del sud de Ndebele.

Fonologia

Vocals

Vocals ndebele del sud

	Davant	Enrere
Tanca	jo [i]	u [u]
Mig	e [ e ~ ɛ ]	o [ o ~ ɔ ]
Obre	una [a]

Consonants

Els sons consonàntics nt, nd, k, mf i mv sovint donen lloc a al·lòfons de [d̥r dr k̬ ɱp̪fʼ ɱb̪v]

		Labial	Alveolar		Post-alv./ Palatal	Velar	Glotal
			central	lateral
Plosive	ejective	p [pʼ]	t [tʼ]			k [kʼ]
	aspirated	ph [pʰ]	th [tʰ]			kh [kʰ]
	devoiced	bh [b̥]	d [d̥]			ɡ [ɡ̊]
	prenasal	mp [ᵐp]	nt [ⁿt]			dlh [ɮʰ]
	prenasal (vd.)	mb [ᵐb]	nd [ⁿd]			ng [ᵑɡ]
	implosive	b [ɓ]
Affricate	ejective		ts [tsʼ]	tl [tɬʼ]	tj [tʃʼ]	kg [kxʼ]
	aspirated		tsh [tsʰ]	tlh [tɬʰ]	tjh [tʃʰ]	kgh [kxʰ]
	plain		dz [dz]
	devoiced				j [d̥ʒ]
	prenasal				nj [ᶮdʒ]
Fricative	plain	f [f]	s [s]	hl [ɬ]		rh [x]
	voiced	v [v]	z [z]	dl [ɮ]			h [ɦ]
	prenasal	mf [ᶬf]
	prenasal (vd.)	mv [ᶬv]
	aspirated			dlh [ɮʰ]
Nasal		m [m]	n [n]		ny [ɲ]	ngh [ŋ]
Liquid			r [r]	l [l]
Semivowel		w [w]			y [j]

Consonants de clic

Clics dels ndebele del sud

		Dental	Post- alveolar	Lateral
sense veu	senzill	c [ᵏǀ]	q [ᵏ!]	x [ᵏǁ]
	aspirat	ch [ᵏǀʰ]	qh [ᵏ!ʰ]
veu	senzill	gc [ᶢǀ]	gq [ᶢ!]
	nasalitzat	nc [ᵑǀ]	nq [ᵑ!]	nx [ᵑǁ]

Gramàtica

Substantius

El substantiu ndebele meridional consta de dues parts essencials, el prefix i l'arrel. Utilitzant els prefixos, els substantius es poden agrupar en classes nominals, que es numeren consecutivament, per facilitar la comparació amb altres llengües bantus.

La taula següent ofereix una visió general de les classes nominals del ndebele meridional, ordenades segons les parelles singular-plural.

Classe	Singular	Plural
1/2	um(u) -1	aba-, abe-
1a/2a	u-	sobre-
3/4	um(u) -1	imi-
5/6	i-, ili-, ilu-	ama-
7/8	és (i)-	iz(i)-, iiN-
9/10	iN-	iiN-
14	ubu-, ub-, utj-
15	uku-
17	uku-

¹ umu- substitueix um- abans de les tiges monosíl·labs, p. ex. umu ntu (persona).

Verbs

Els verbs utilitzen els següents afixos per al subjecte i el complement:

Persona/ Classe	Prefix	Infix
1r cant.	ngi-	-ngi-
2n cant.	u-	-wu-
1r plural.	si-	-si-
2n plural.	ni-	-ni-
1	u-	-m(u)-
2	ba-	-ba-
3	u-	-m(u)-
4	jo-	-yi-
5	li-	-li-
6	un-	-wa-
7	si-	-si-
8	zi-	-zi-
9	jo-	-yi-
10	zi-	-zi-
14	bu-	-bu-
15	ku-	-ku-
17	ku-	-ku-
reflexiu		-zi-

AmaNdebele a Zimbàbue

El ndebele de Zimbabwe forma part del grup nguni i, per tant, és molt similar a altres llengües nguni (com el zulu, el xhosa i el swati) amb les quals comparteix un alt nivell d'intel·ligibilitat mútua. El sud-africà (o ndebele del Transvaal meridional ), tot i mantenir les seves arrels nguni, ha estat influenciat per les llengües sotho.