Neagoe Basarab

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNeagoe Basarab

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ro) Neagoe I Basarab Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1482 Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 1521 Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Curtea de Argeș (Romania) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Curtea de Arges Modifica el valor a Wikidata
Lord of Wallachia (en) Tradueix
23 gener 1512 – 15 setembre 1521 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Valàquia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, Hospodar Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat26 de setembre Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Dănești (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeDoamna Despina Milița (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsTeodosie of Wallachia (en) Tradueix, Ruxandra of Wallachia (en) Tradueix, Angelina of Wallachia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareBasarab Țepeluș cel Tânăr (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8091490 Modifica el valor a Wikidata

Neagoe Basarab V (pronunciat en romanès: [ne̯aˈɡo.e basaˈrab]), (c.1459 - 15 de setembre de 1521)[1] va ser el voivoda (príncep) de Valàquia entre 1512 i 1521. Nascut en el si de la família boiar dels Craioveşti (les seves marques regnen el clímax de la influència política de la família) com el fill de Parvu Craiovescu o Basarab Ţepeluş cel Tânăr, Neagoe Basarab, que va substituir Vlad cel Tânăr després que aquest tutela Craioveşti rebutjat, es va destacar per les seves capacitats i competències.

Regnat[modifica]

Neagoe Basarab i el seu fill Theodosie



</br> (icona del monestir de Dionysiou)

Al segle xvi, Valàquia era independent, però se li va exigir un tribut desorbitat a la força més gran l'Imperi Otomà. Neagoe va fomentar el desenvolupament de l'artesania i el comerç, tot mantenint una bona relació amb l'altre poderós veí de Valàquia, Hongria.

La seva diplomàcia va intentar establir connexions amb la República de Venècia i el papat, fins i tot oferint-se de mediar la disputa entre l'ortodòxia oriental i el catolicisme romà, amb la finalitat d'unir la cristiandat contra l'amenaça otomana.

Va adoptar la tradició bizantina del mecenatge de l'Església, fent donacions generoses als monestirs ortodoxos, no només a Valàquia, sinó a tot els Balcans. Durant el seu regnat es va construir el monestir Curtea de Argeș (el 1517); la llegenda apunta a Meșterul Manole com a principal artesà. El conte també fusiona Neagoe amb una altra figura llegendària, el príncep Radu (que hauria causat la mort de Manole ordenant que es retiressin les bastides mentre els constructors estaven al terrat, assegurant-se que ningú no faria servir l'artesania de Manole i, per tant, preservaria la singularitat de l'estructura).[2]

Neagoe va ordenar les primeres obres sobre l'antiga església metropolitana de Târgovişte (la ciutat on es va publicar l'edició dels evangelis el 1512) i l'església de Sant Nicolau a Şcheii Braşovului.[3]

Neagoe Basarab va escriure en eslau eclesiàstic una de les primeres obres literàries de Valàquia, anomenada "Les ensenyances de Neagoe Basarab al seu fill Theodosie" (traduït en romanès com Învățăturile lui Neagoe Basarab către fiul seu Teodosie), on toca diversos temes com la filosofia, la diplomàcia, la moral i l'ètica.

Família[modifica]

Es va casar amb Milica Despina, filla de Sèrbia. Entre els seus fills hi ha Teodosie de Valàquia i Ruxandra, esposa de Radu d'Afumați i Radu Paisie, ambdós prínceps de Walachia.

Referències[modifica]

  1. «Neagoe Basarab (1482-1521) - Biography.name». [Consulta: 16 agost 2021].
  2. author., Georgescu, Mitica,. Povestiri vanatoresti din vremea lui Neagoe Basarab (Romanian edition). ePublishers, 2013. ISBN 978-606-8365-05-3. 
  3. Augustine., Casiday,. The Orthodox Christian world. Routledge, 2012. ISBN 978-0-415-45516-9. 

Bibliografia[modifica]

  • Grigore, Mihai-D., Neagoe Basarab - Princeps Christianus. Christianitas-Semantik im Vergleich mit Erasmus, Luter, Maquiavel (1513-1523). Frankfurt M.: Peter Lang 2015. 433p.