Nebridi d'Ègara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Nebridi d'Ègara
Biografia
NaixementNebridius
segle V Modifica el valor a Wikidata
Terrassa Modifica el valor a Wikidata
Mort547 Modifica el valor a Wikidata
Ègara (actual Terrassa)
SepulturaCatedral d'Ègara (tomba no localitzada) 
Escudo de la Archidiócesis de Barcelona.svg Bisbe de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
Festivitat9 de febrer
Família
GermansJust d'Urgell, Justinià de València i Elpidi d'Osca Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8270330 Modifica el valor a Wikidata

Sant Nebridi (final del s. V - ca. 545) va ser un dels bisbes d'Ègara (actual Terrassa).

Procedia d'una família il·lustre que, segons Isidor de Sevilla,[1] va donar quatre bisbes, essent els altres: Just d'Urgell, Elpidi d'Osca i Justinià de València. Probablement, tots quatre es van formar al monestir d'Assan, a la Ribagorça, important centre d'espiritualitat i cultura del Pirineu, dirigit per sant Victorià d'Assan.[2]

El 6 de novembre de 516 signa les actes del concili de Tarragona en últim lloc, la qual cosa indica que feia poc que havia estat consagrat bisbe d'Ègara. També assistí al concili de Girona (517) i el II Concili de Toledo del 527. Probablement assistí al concili de Barcelona de 540, però el 546, al concili de Lleida, ja trobem el bisbe Taure.

Esglésies de Sant Pere de Terrassa, antiga seu d'Ègara

Durant el seu episcopat es van construir tres esglésies noves com a seu, antecessores de les actuals esglésies de Sant Pere de Terrassa. Isidor diu que va ser escriptor eclesiàstic, però la seva obra no es conserva.

Venerat com a sant, figura així en tots els documents posteriors, com en santorals i llibres litúrgics visigòtics, tot i que no se sap res de la seva canonització: després del Concili de Trent, però, el seu culte desapareix.

Referències[modifica]

  1. A De viris illustribus.
  2. Antoni PLADEVALL. Història de l'església a Catalunya. Barcelona : Ed. Claret, 2007, p. 18 i 19.

Enllaços externs[modifica]