Nebulosa de l'Àliga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicNebulosa de l'Àliga
Eagle Nebula from ESO.jpg
Tipusregió HII, cúmul obert i font astronòmica de ràdio Modifica el valor a Wikidata
DescobridorJean Philippe de Chéseaux[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1745[2] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 18m 48s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-14° 11' 35.88''[3] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra1.719 pc[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6[5] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpent Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Moviment propi-1,49 mas/a (ascensió recta)[6]
-1,12 mas/a (declinació)[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial10 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6611 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Messier 16 (nebulosa de l'Àliga, M16 o NGC 6611) és un cúmul obert en la constel·lació Serp. Descobert per De Chéseaux el 1746, Charles Messier el va afegir al seu catàleg el 1764.

El cúmul està associat amb una nebulosa d'emissió difusa catalogada com IC 4703. Aquesta regió on es formen estrelles es troba a una distància de 7.000 anys llum. El cúmul està constituït per estrelles joves blaves del tipus O i B nascudes a la nebulosa de l'Àliga i que ionitzen el gas de la mateixa nebulosa. La regió central de la nebulosa mostra una arquitectura molt bonica en forma de columnes conegudes com els « Pilars de la creació » (Pillars of Creation) d'una longitud de l'ordre dels tres anys llum de llargada on neixen les estrelles del cúmul, d'aquí el seu nom. Aquesta regió es troba a una distància d'entre 5.500 i 7.000 anys llum segons les fonts.

La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) és igual a la 6,58, la seva magnitud en banda V (filtre verd) és igual a la 6,0; telescòpicament apareix com un pegat grisenc que només amb mitjans telescopi presenta una forma definida.

De la seva velocitat radial, 18,00 km/s, es dedueix que s'allunya de la Terra a més 64.800 km/h: aquesta velocitat és originada per la combinació de la velocitat orbital del Sol (al voltant del nucli de la Via Làctia) i el de la pròpia Terra.

Observació[modifica]

Amb binoculars la nebulosa té una aparença de taca difusa i es poden veure una desena d'estrelles. Amb un telescopi de 200 mm equipat amb un filtre interferencial es pot veure més fàcilment el contorn de la nebulosa. Amb grans telescopis la visió dels pilars de la creació són espectaculars.

Referències[modifica]

  1. «Messier 16». [Consulta: 27 abril 2017].
  2. «Messier 16». [Consulta: 27 abril 2017].
  3. 3,0 3,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
  4. «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
  5. Afirmat a: SIMBAD.
  6. 6,0 6,1 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  7. Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.

Enllaços externs[modifica]