Nebulosa de l'Halter

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicNebulosa de l'Halter
Messier27.jpg
Tipusnebulosa planetària Modifica el valor a Wikidata
DescobridorCharles Messier[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment12 juny 1764[2] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 59m 36.3632s [3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)1h 30m 53.0875s [3] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra376,2935 pc[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14,089[5] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióGuineueta Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi0,5 anys llum[6] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta (V)-0,5[7] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,6575 mil·lisegons d'arc[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi10,496 mas/a[3] (ascensió recta)
3,682 mas/a[3] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial-42 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Part deBraç d'Orió Modifica el valor a Wikidata
Gravetat5.000.000 cm/s²[9] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6853 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Messier 27 (També conegut com a Nebulosa de l'Halter (Dumbbell en anglès), M 27, or NGC 6853). És una nebulosa planetària en la constel·lació de la Guineueta. Va ser descoberta per Charles Messier el 1764.

La nebulosa de l'Halter és especialment brillant i posseeix un diàmetre aparent molt gran, ja que la part més lluminosa ocupa 1/5 de la que ocupa la lluna. La seva velocitat d'expansió és 6,8 segons d'arc per segle i la seva edat estimada és de 3.000 o 4.000 anys.

L'estrella central que va originar la nebulosa té una magnitud aparent de 13,5, el que la fa difícilment observable per a un astrònom novell: és una nana blanca de color blau molt calenta (85 000K). La seva massa va ser estimada el 1999 per Napiwotzki en 0.56 ± 0.01 de la massa solar. Aquest estrella podria estar acompanyada d'una altra, encara més feble (magnitud 17) a 6,5 segons d'arc de distància aparent.

Estructura[modifica]

Primer pla dels «nusos» de l' M 27
Credit: C.R. O'Dell (Universitat Vanderbilt)

Com a moltes nebuloses planetàries, la nebulosa de l'halter conté «nusos». La seva regió central està marcada per efusiones de nusos foscos i brillants i les cues fosques associades. L'aparença dels nusos varia des d'objectes simètrics amb cua fins a objectes irregulars sense cua. De la mateixa manera que a la nebulosa de l'Hèlix i la nebulosa de l'Esquimal, els caps dels nusos tenen cúspides brillants que són fotoionitzacions locals.

Observació[modifica]

En bones condicions meteorològiques l'M27 és observable amb binoculars. Amb un telescopi a partir de 150 o 200 mm s'observa més fàcilment el «cor» brillant.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nebulosa de l'Halter


  1. «Messier 27». [Consulta: 20 agost 2018].
  2. «Messier 27». [Consulta: 20 agost 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. «Messier 27». [Consulta: 20 agost 2018].
  5. Orsola De Marco «The binary fraction of planetary nebula central stars – I. A high-precision, I-band excess search» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 15-11-2012, pàg. 2118–2140. DOI: 10.1093/MNRAS/STS180.
  6. «Knots in Nearby Planetary Nebulae». [Consulta: 20 agost 2018].
  7. «Messier 27». [Consulta: 20 agost 2018].
  8. Afirmat a: General Catalogue of Stellar Radial Velocities. Data de publicació: 1953.
  9. «Hot star extension to the Hubble Space Telescope stellar spectral library» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2018, pàg. 115–115. DOI: 10.1051/0004-6361/201732545.