Nebulosa de l'Espirògraf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'objecte astronòmicNebulosa de l'Espirògraf
Nebulosa de l'Espirògraf
Altres designacions Nebulosa de l'Espirògraf, IC 418
Tipus Nebulosa planetària
Descobridor Williamina Fleming
Data de descobriment 1891
Dades d'observació (Època J2000)
Ascensió recta (α) 05h 27m 28.2037s[1]
Declinació (δ) -12° 41′ 50.265″[1]
Distància 2 kal (600 pc)
Magnitud aparent (V) 9.6[1]
Dimensions aparents (V) 30″
Constel·lació Llebre
Característiques físiques
Radi 0.15
Magnitud absoluta (V) -
Característiques destacables -
Modifica dades a Wikidata

La nebulosa de l'Espirògraf és una nebulosa planetària en la Via Làctia. El nom deriva del patró intricat de la nebulosa, que s'assembla al patró creat fent servir un espirògraf, una joguina que produeix patrons geomètrics (específicament, hipotrocoides i epitrocoides) en paper.

Història[modifica | modifica el codi]

Fa només uns pocs milions d'anys la nebulosa era una gegant vermellacomuna. En esgotar-se-li el combustible nuclear la capa externa va començar a expandir-se, deixant un romanent calent en el nucli destinat a esdevenir una nana blanca. Se situa a uns 2.000 anys llum de distància i té una amplada de 0,3 anys llum.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «SIMBAD Astronomical Database». Results for IC 418. [Consulta: 22 desembre 2006].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nebulosa de l'Espirògraf Modifica l'enllaç a Wikidata