Necròpoli de Son Real

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaNecròpoli de Son Real
SON REAL. NECRÒPOLI.jpg
Tipologia necròpolis
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
MunicipiSanta Margalida
Localització Possessió de Son Real, Mallorca

Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0002744
39° 44′ 42″ N, 3° 10′ 43″ E / 39.7451°N,3.17867°E / 39.7451; 3.17867
Modifica dades a Wikidata

La necròpolis de Son Real[1] és un jaciment arqueològic d'extraordinària importància. És situada vora la mar a la possessió de Son Real, avui finca pública (i centre d'interpretació) del govern de les Illes Balears, a les proximitats de Can Picafort, municipi de Santa Margalida. Aquesta necròpolis va ser construïda durant el període talaiòtic (primera edat del ferro, al voltant del s. VII aC), i es va fer servir fins al s. II aC. Ha romàs abandonada molts anys fins que es va promoure la seva conservació i la represa del seu estudi a partir dels anys noranta del segle xx. Actualment és un jaciment consolidat i amb bon estat de conservació.

Localització[modifica]

La necròpolis es troba dins el terme municipal de Santa Margalida i és de caràcter públic. S'hi pot accedir a peu des de la desembocadura del torrent de Son Bauló (Can Picafort), vorejant la costa en direcció sud-est uns 20 minuts fins a arribar a la punta dels Fenicis, on es troba el jaciment. Les indicacions per arribar-hi es troben en un cartell a Can Picafort. Una vegada al jaciment, se'n troba un cartell explicatiu.

El jaciment es localitza al tram central de la badia d'Alcúdia que, juntament amb la de Pollença, forma la gran badia septentrional delimitada pels contraforts de la serra de Tramuntana al nord i la serra de Llevant a l'est. Al sud-oest, s'obre a les comarques naturals del Pla de Mallorca.

Aquesta zona de la badia es caracteritza per una plana àmplia entre la cota 0 i els 100 m d'alçada, únicament interrompuda pels torrents que trenquen la seva morfologia, que, a l'àrea que ens ocupa, reben els noms de torrent de Son Bauló, torrent de Son Real i torrent de Na Borja. Una mica al nord, s'hi localitzen les restes d'un ecosistema d'aiguamolls, S'Albufera, que fou molt més extensa en l'antiguitat.

Al sud de S'Albufera, es localitza un altre paisatge que s'estén al llarg de diversos quilòmetres, allà on no ha estat urbanitzat, format per una plataforma de dunes fixes. Aquests dipòsits eòlics, com és el mateix pinar de Son Real, sedimentats damunt una plataforma de marès (dunes fossilitzades), estan coberts en l'actualitat de pi blanc i una garriga de vidriells, farigola i esparreguera, entre d'altres, amb zones herbàcies de plantatge i joncs. A primera línia de mar, abans d'iniciar-se el pinar, es troben cards, lliris de mar i petits arbres com les savines, juntament amb restes d'alguer.

El litoral de Son Real, on es troba la necròpolis del mateix nom, és una d'aquestes zones conservades, declarada Àrea Natural d'Especial interès (ANEI), una àrea de gran valor mediambiental i paisatgístic.

Grau de conservació i potencialitat[modifica]

La necròpolis de Son Real, coneguda popularment com la punta dels Fenicis, és visitable; està excavada en aproximadament un 98% i restaurada en el 90%. Fins fa relativament poc, aquest jaciment arqueològic va estar abandonat i malmenat, resistint en penoses condicions (joves locals varen arribar a practicar-hi motocròs). A part dels maltractes per part dels éssers humans, el fet que estigui situat a pocs metres de la costa provoca el seu deteriorament constant, per l'exposició als fenòmens meteorològics i a l'aigua salada del mar. L'any 1998, s'han començat processos de protecció i restauració del conjunt, així com noves excavacions que han augmentat el nombre de tombes descobertes del jaciment a més de 130, que presenten una variada tipologia (una de les característiques més atractives del conjunt).

El temporal de l'any 2001, que destruí les cambres funeràries de l'illot des Porros, afectà també a la necròpolis de Son Real, malmetent majoritàriament tombes situades a l'extrem oriental del jaciment. Aquesta zona, que comprenia sepultures excavades durant els anys seixanta i consolidades en els noranta, també conservava tombes sense excavar situades sota una terrera. Les restes del que la mar no s'endugué van ser intervingudes d'urgència l'any 2002.[2] Després d'una interrupció de 5 anys, la represa dels treballs l'any 2007 es va centrar en aquest sector nord-est per tal de consolidar la primera filera de sepultures que, per la seva proximitat a la mar, es veien més desprotegides que la resta de tombes, situades a la part central del cementiri. Durant els anys següents, l'excavació i consolidació es va estendre cap a la resta del jaciment.

Els objectius principals de les intervencions han estat, des de l'any 1998 i especialment des de l'any 2007, la consolidació de les tombes i del jaciment en el seu conjunt, tot i que, vistos els antecedents i els resultats de les últimes campanyes, s'ha incidit també en la delimitació del jaciment en si i en l'excavació de les noves tombes descobertes, que són de les darreres que amb tota seguretat resten per localitzar.

Així, i atès que durant els anys seixanta les excavacions del professor Tarradell havien anat acumulant les terreres als voltants del conjunt d'estructures més prominent, però sense sondejar el terreny abans de formar-les, aquestes terreres eren susceptibles de cobrir alguna estructura antiga, com ja s'havia vist en les excavacions entre l'any 1998 i el 2002.[2] L'eliminació de les terreres, a banda de confirmar o descartar la presència d'estructures, ha retornat al monument la perspectiva que, en relació a l'entorn immediat, va tenir el cementeri quan estava en ús durant la protohistòria.

A més, a nivell arqueològic, en els darrers anys s'ha avançat notablement per tal d'esgotar el sediment entre tombes. D'aquesta manera, s'ha aprofundit en el coneixement de l'evolució de la necròpolis i s'ha aportat novetats en aspectes encara no prou aclarits.

Amb la intervenció arqueològica que s'està duent a terme, també s'ha augmentat de manera notable l'extensió dels paraments que queden a la vista, tot millorant l'aspecte monumental de les estructures concretes i del jaciment en general.

A nivell de restauració arqueològica, s'estan revertint les patologies principals de les estructures de la necròpolis, tot recuperant paraments que estaven destruïts per acció d'agents naturals o tombes que havien estat desmuntades en gran part per acció humana. A més del segellat de crestes, s'estan construint fonaments allà on és necessari, i remuntant elements caiguts o tornats a la posició originària en què es trobaven en el moment de la seva descoberta. 

Història de les excavacions[modifica]

La primera notícia que se'n té és de principis dels anys cinquanta del s. XX, quan Lluís Amorós la va donar a conèixer. En aquells anys, Bartomeu Enseñat hi va excavar una tomba mentre se'n succeïen els espolis. El capellà Lorenzo Vanrell va donar la veu d'alerta sobre aquests espolis l'any 1957 a l'equip que treballava a les ruïnes de la ciutat romana de Pol·lèntia. El catedràtic de la Universitat de Barcelona i Premi d'Honor de les Lletres catalanes, Miquel Tarradell, va ser l'encarregat d'iniciar-hi els treballs l'any següent. Les campanyes estivals, que se succeïren de manera saltejada, mentre s'excavava també la veïna necròpolis de l'illot des Porros, duraren fins a l'any 1969.

A Mallorca, el nom de Son Real va unit inevitablement a l'arqueologia, a causa dels nombrosos i significatius jaciments que, des de fa dècades, es coneixen dins els límits d'aquesta possessió. Aquesta importància ha estat remarcada per diferents autors que han treballat als jaciments.

Així, l'àrea arqueològica de Son Real acull nombrosos jaciments de característiques diverses, en relació a la conservació, importància arqueològica i patrimonial, cronologia i adscripció cultural. Si bé n'existeixen d'altres, els més importants d'aquests jaciments han estat investigats arqueològicament en diferents moments i a càrrec de diversos investigadors: Es Figueral de Son Real per Guillem Rosselló-Bordoy i Joan Camps, el cementiri des Fenicis –nom amb què també es coneix la necròpolis de Son Real- i l'illot des Porros per Miquel Tarradell, en els anys seixanta, i, a la segona meitat dels noranta i en els anys dos mil, per Joan Sanmartí i Jordi Hernández-Gasch, i la punta des Patró per Magdalena Salas, juntament amb els dos anteriorment citats. A partir de l'any 2007, el projecte ha continuat a la necròpolis de Son Real, dirigit per Damià Ramis i Jordi Hernández-Gasch i, des de l'any 2012 per aquest darrer investigador, Margalida Munar i Bernat Burgaya. Entre la necròpolis de Son Real i la punta des Patró, hi ha tres coves d'enterrament de l'edat del bronze, espoliades d'antic.

Anàlisi arqueològica[modifica]

Respecte del món funerari de l'edat del ferro, la construcció de tombes monumentals i cambres funeràries és un fenomen que es manifesta a les Illes Balears únicament a les necròpolis de la badia d'Alcúdia de Son Real i l'illot des Porros.[3] Tots dos cementiris tenen com a característica geogràfica la seva proximitat a la mar, i són localitzats en puntes o braços de terra que caracteritzen aquell tram de litoral. És molt possible que l'illot des Porros fos una d'aquestes puntes, convertida en illot amb posterioritat al seu ús com a necròpolis.

Els primers enterraments a la necròpolis de Son Real, dels s. VIII-VII aC, es realitzaren en tombes que miniaturitzen edificis d'ús social i significat simbòlic, com són els talaiots de planta circular i quadrada. Al voltant del s. VI-V aC, un nou tipus d'estructura (anomenada pels arqueòlegs micronaveta per inspirar-se, tal vegada i a escala més reduïda, en les navetes d'enterrament menorquines) es construí en totes dues necròpolis. Presenten plantes absidals o en forma de ferradura. Cal esmentar que algunes d'aquestes micronavetes presenten orificis en les parets, que els arqueòlegs han anomenat finestres, amb funció ritual o simbòlica. També presenten fues fosses paral·leles excavades a la roca del fons de les sepultures, la funció de les quals no ha pogut ser establerta, però que en tot cas no eren per a dipositar-hi els cossos dels finats. Davant de l'illot des Porros, a la punta des Patró, sembla que en aquell moment existí un centre de culte d'acord amb els materials arqueològics documentats sense relació amb estructures.[4] A partir del s. IV aC, les dues necròpolis divergiren quant a les estructures que s'hi construïren. A Son Real, s'hi seguiren bastint tombes familiars o individuals, tot i que de menor qualitat i amb elements reaprofitats de les sepultures anteriors, mentre que, a l'illot des Porros, s'hi construí la primera cambra d'enterrament col·lectiu, de planta absidal (l'anomenat cercle C), a la qual seguiren dues més durant els segles III-II aC (cercles A i B), així com diferents fosses ovals amb coberta de pedra que ocuparen l'exterior de les cambres i els nivells superiors de l'interior d'alguna d'aquestes.

D'aquest darrer moment, sembla datar la introducció d'un nou ritual d'enterrament, la incineració, que coexisteix amb l'antic ritual inhumador. Aquest fet s'ha posat en relació amb contingents de població insular que havia estat fora de l'illa (mercenaris enrolats als exèrcits cartaginesos) o població exterior (possiblement d'ètnia púnica) incorporada per matrimoni.[5][6][7] Va ser durant el s. II aC que es construí també un santuari a la punta des Patró.[4][8][9] Les inhumacions del cementeri de les diverses èpoques representades es caracteritzen per la col·locació del cadàver en posició fetal, molt probablement fermats amb cordes o embolcallats en sudaris.

Els materials d'importació (ceràmics i metàl·lics fonamentalment) trobats en aquests tres jaciments (Son Real, Illot des Porros i Punta des Patró) es retrotrauen a èpoques antigues (s. VI-V aC) i la seva adquisició per part de les poblacions locals s'ha de posar en relació amb l'incipient comerç púnic controlat per la veïna illa d'Eivissa. A partir del s. IV aC, els intercanvis augmentaren de manera contundent (presència d'àmfora vinària, vaixella, denes de collar de pasta de vidres, entre d'altres) pel mateix vector comercial punicoebusità.

És probable que la població que s'enterrà a les necròpolis de Son Real i l'illot des Porros hagués viscut en un poblat que se situa al voltant de les cases de possessió de Son Real.

Fases de la necròpolis[modifica]

Segles VIII-VII aC primers enterraments a la necròpolis de Son Real, tombes en forma de talaiots de planta circular i quadrada.

Segles VI-V aC, micronavetes.

A partir del segle iv i fins al II aC tombes quadrangulars construïdes juntes o en bateria.

Imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «necròpolis de son Real». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Hernández-Gasch, J., Sanmartí, J., Castrillo, M., Alesán, A., Alonso, J., Álvarez, R., Tarradell, N., Malgosa, A. «“Son Real revisitat: noves campanyes d’excavació a la necròpolis talaiòtica de Son Real (illa de Mallorca, 1998-2002)”». Mayurqa, 30, Universitat de les Illes Balears, Palma, 2005, pàg. 379-420.
  3. Hernández-Gasch, J.. Son Real. Necrópolis talayótica de la edad del hierro. II: Estudio arqueológico y análisis social. Barcelona., 1998, p. 243 p.. 
  4. 4,0 4,1 Hernández-Gasch, J. «“Sa Punta des Patró, un santuario de inspiración menorquina en Mallorca”». F. Sánchez Cuenca (ed.), Las enigmáticas taulas de Menorca, I, Sobradiel., 2011:, pàg. 383-402..
  5. Hernández-Gasch, J., Sanmartí, J., Malgosa A., Alesán, A. «”La necròpolis talaiòtica de S’Illot des Porros”». Pyrenae, 29. Barcelona, 1998, pàg. 69-95.
  6. Piga, G., Hernández-Gasch, J., Malgosa, A., Enzo, S. «“La coexistencia de la inhumación y la incineración en la Mallorca protohistórica: Los ritos funerarios en la necrópolis de S’Illot des Porros”». Sardinia, Corsica et Baleares Antiquae. An International Journal of Archaeology, Pisa-Roma, 2008, pàg. 133-149.
  7. Piga, G., Hernandez-Gasch, J., Malgosa, A., Ganadu, M.L., Enzo, S. «“Cremation practices coexisting at the S’Illot des Porros Necropolis during the Second Iron Age in the Balearic Islands (Spain)”». HOMO-Journal of Comparative Human Biology, 61, 2010, pàg. 440–452..
  8. Hernández-Gasch, J., Sanmartí, J. «”El santuari de Sa Punta des Patró a l’àrea cultual de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Avenç de resultats”,». Mayurqa, 25, Palma, 1999, pàg. 113-138.
  9. Hernández-Gasch, J., Sanmartí, J. «”El santuari talaiòtic de Sa Punta des Patró (Santa Margalida, Mallorca)”». Tribuna d’arqueologia 2000. Barcelona, 2003, pàg. 85 - 97.

Bibliografia[modifica]

  • Hernández-Gasch, J. 1995: “Les espirals de ferro de la cultura talaiòtica. Els exemplars de Son Real i l'Illa dels Porros (Sta Margalida, Mallorca)", Fonaments, 9. Barcelona, p. 277-298.
  • Hernández-Gasch, J. 1997: “El tap talaiòtic als cementiris protohistòrics de Son Real i S'Illa des Porros (Santa Margalida, Mallorca). Culte, ritual funerari i estratègies ramaderes”, Pyrenae, 28. Barcelona, p. 41-64.
  • Hernández-Gasch, J. 1998 Son Real. Necrópolis talayótica de la edad del hierro. II: Estudio arqueológico y análisis social. Barcelona, 243 p.
  • Hernández-Gasch, J. 2011: “Sa Punta des Patró, un santuario de inspiración menorquina en Mallorca”, F. Sánchez Cuenca (ed.), Las enigmáticas taulas de Menorca, I, Sobradiel, p. 383-402.
  • Hernández-Gasch, J.; Nadal, J.; Malgosa A.; Alesán, A.; Juan, J. 2003 ”Economic Strategies and Limited Resources in the Balearic Insular Ecosystem: The Myth of an Indigenous Animal Farming Society in the First Millennium BC”, a W.H. Waldren, Deia Conference of Prehistory: World Islands in Prehistory. International Insular Investigations (V: Deia: 2001). Oxford: British Archaeological Reports, (Western Mediterranean Series).
  • Hernández-Gasch, J.; Ramis Bernad, D. 2010: “Economia funerària de l’edat del ferro de les Illes Balears. L’ús diacrònic del sacrifici de bòvids en el santuari i les necròpolis de l’àrea de Son Real (Mallorca)”, Saguntum, 42. València, p. 71-86.
  • Hernández-Gasch, J.; Ramis Bernad, D.; Munar Grimalt, M.; Burgaya Martínez, B. 2010: “Informe final de la Necròpolis de Son Real (Cementiri de la punta dels Fenicis), Santa Margalida, Mallorca, Codi del Museu de Mallorca: DA08/07, Del 5 al 23 de maig de 2008”, MPC08, Memòria del Patrimoni Cultural. Intervencions autoritzades pel Consell de Mallorca. Cd.
  • Hernández-Gasch, J.; Ramis Bernad, D.; Munar Grimalt, M.; Burgaya Martínez, B. 2013: “Memòria de la Necròpolis de Son Real (Cementiri de la punta dels Fenicis), Santa Margalida, Mallorca, Codi del Museu de Mallorca: DA10/12, Del 4 al 7 d’octubre de 2010”, MPC10, Memòria del Patrimoni Cultural. Intervencions autoritzades pel Consell de Mallorca. Cd.
  • Hernández-Gasch, J. i Sanmartí, J. 1999 ”El santuari de Sa Punta des Patró a l’àrea cultual de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Avenç de resultats”, Mayurqa, 25, Palma, p. 113-138.
  • Hernández-Gasch, J. i Sanmartí, J., 2003 ”El santuari talaiòtic de Sa Punta des Patró (Santa Margalida, Mallorca)” Tribuna d’arqueologia 2000. Barcelona, p. 85 - 97.
  • Hernández-Gasch, J.; Sanmartí, J.; Castrillo, M.; Alesán, A.; Alonso, J.; Álvarez, R.; Tarradell, N. i Malgosa, A. 2005 “Son Real revisitat: noves campanyes d’excavació a la necròpolis talaiòtica de Son Real (illa de Mallorca, 1998-2002)”, Mayurqa, 30, Universitat de les Illes Balears, Palma: 379-420.
  • Hernández-Gasch, J.; Sanmartí, J.; Malgosa A. i Alesán, A. 1998 ”La necròpolis talaiòtica de S’Illot des Porros”, Pyrenae, 29. Barcelona, p. 69-95. Hernández-Gasch, J.; Sanmartí, J. i Velaza, J. 2002 ”El bol púnico esgrafiado con epígrafe latino del santuario talayótico de Sa Punta des Patró (Mallorca)”, Sylloge Epigraphica. Barcelona.
  • Piga, G.; Hernández-Gasch, J.; Malgosa, A. i Enzo, S. 2008 “La coexistencia de la inhumación y la incineración en la Mallorca protohistórica: Los ritos funerarios en la necrópolis de S’Illot des Porros”, Sardinia, Corsica et Baleares Antiquae. An International Journal of Archaeology, Pisa-Roma, p. 133-149.
  • Piga, G.; Hernandez-Gasch, J.; Malgosa, A.; Ganadu, M.L i, Enzo, S. 2010 “Cremation practices coexisting at the S’Illot des Porros Necropolis during the Second Iron Age in the Balearic Islands (Spain)”,HOMO-Journal of Comparative Human Biology, 61, p. 440–452.
  • Plantalamor, Ll.; Marquès, J.; Ramis, D.; Moll Pelegrí, I. i Villalonga, S. (2004). Son Real: Santa Margalida (Mallorca): informe de l'excavació arqueològica al sepulcre megalític. Menorca: Treballs del Museu de Menorca, 27.
  • Sanmartí, J.; Hernandez-Gasch, J. i Salas, M. 2002: “El comerç protohistòric al nord de l’illa de Mallorca”, Cypsela, 14, p. 107-124. Tarradell, M., 1964, “La necrópolis de Son Real y l'Illa dels Porros (Mallorca)”, Excavaciones Arqueológicas en España, 24, Madrid, p. 3–31.
  • Tarradell, M. i Hernández-Gasch, J. 1998 Son Real. Necrópolis talayótica de la edad del hierro. I: Catálogo e inventarios. Barcelona, 223 p.
  • Universitat de Barcelona, La necròpoli talaiòtica de s'Illot des Porros.
  • La Necròpoli Talaiòtica de s'illot des Porros.
  • Garrido Torres, Carlos; Aramburu-Zabala, Javier i Sastre Arrom, Vicenç. 1994.Guía arqueológica de Mallorca. Editorial LES FONTS UFANES, Palma:(1994)
  • Font, Marga. «Una necròpoli aristocràtica». Sàpiens [Barcelona], núm. 96 (octubre 2010)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Necròpoli de Son Real Modifica l'enllaç a Wikidata