Necrosi

De Viquipèdia
Plantilla:Infotaula malaltiaNecrosi
Tipusproblema de salut, signe clínic i general symptom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0125794 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus002266 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD009336 Modifica el valor a Wikidata
Necrosi del teixit com a conseqüència d'una mossegada de serp a l'Equador que ha estat tractat només amb antibiòtics.

La necrosi (del grec: adjectiu Νεκρός. Pronunciació aproximada: nekrós. Significat: cadàver, mort) és la mort patològica d'una o diverses cèl·lules o de qualsevol teixit de l'organisme,[1] provocada per un agent nociu que ha provocat una lesió tan greu que no es pot reparar o curar. En són exemples: l'aportació insuficient de sang al teixit o isquèmia, un traumatisme, l'exposició a radiacions ionitzants, l'acció de toxines,[2] i substàncies químiques nocives o tòxiques,[3] una infecció o el desenvolupament d'una malaltia autoimmunitària.[4] Un cop s'ha produït i desenvolupat, la necrosi és irreversible.

Lesió cel·lular[modifica]

La cèl·lula té una capacitat extraordinària d'adaptació. Quan un agent extern o intern altera en gran part la seva estructura morfològica (i/o la seva funció) i sobrepassa el límits de dita adaptabilitat, sorgeix la lesió cel·lular que pot ser reversible o irreversible.[5]

Causes de lesions[modifica]

Les causes de lesions que poden causar necrosi són: isquèmia i hipòxia,[6] traumatisme,[7] avitaminosi,[8] productes químics,[9] agents infecciosos,[10] trastorns per excés de calor[11] o fred,[12] radiacions ionitzants.[13] agents immunitaris[14] o alteracions genètiques.

Adaptació cel·lular[modifica]

Davant diversos estímuls la cèl·lula experimenta uns canvis que li serveixen per adequar-se a la situació. Aquests canvis són:

  • Atròfia: Disminució de la mida de l'òrgan per una estimulació deficient (és el que passa, per exemple, a un múscul d'alguna extremitat que ha estat immobilitzada durant un temps).[15]
  • Hipertròfia: Situació contrària a l'atròfia, en què l'òrgan augmenta la seva mida per una sobreestimulació; aquesta hipertròfia deriva d'un augment de la mida de les cèl·lules que formen el teixit i no d'un augment del nombre de cèl·lules. La hipertròfia pot ser fisiològica (músculs d'un atleta)[16] o patològica.[17]
  • Hiperplàsia: En aquest cas hi ha un augment del nombre de les cèl·lules en un òrgan, fent que augmenti així la seva mida, també pot ser el resultat d'un procés fisiològic (augment de la mida dels pits durant l'embaràs i la lactància)[18] o d'un procés patològic (augment cel·lular de l'endometri per estimulació hormonal excessiva derivada de l'existència d'un tumor ovàric).[19]
  • Metaplàsia: És el canvi d'un teixit per un altre, generat per molts tipus d'agressions. Un cas freqüent és la metaplàsia de l'epiteli bronquial en les persones fumadores. El teixit epitelial canvia per adaptar-se a l'agressió que suposa el fum de tabac (canvi de la morfologia cilíndrica normal a l'escatosa).[20] El risc de la metaplàsia és què el teixit afectat es fa molt més susceptible de malignització.[21]

Mort cel·lular[modifica]

Quan tots els mecanismes d'adaptació i de resistència s'han esgotat sobrevé la mort cel·lular.[22] Fonamentalment, la cèl·lula pot morir per dos mecanismes diferents:

  • Necrosi: Es produeix per lesió aguda de la cèl·lula en condicions patològiques, és a dir, deriva d'alguna situació no fisiològica que produeix la mort cel·lular. La necrosi es caracteritza per la seva violència, la cèl·lula es trenca i allibera a l'exterior substàncies que són perjudicials per al teixit en què es troba.[23] Els canvis nuclears típics d'una cèl·lula necròtica són: la picnosi,[24] la cariorrexi[25] i la cariòlisi. Depenent del mecanisme causant de la lesió existeixen diversos tipus de necrosis:
    • Necrosi coagulativa: Es produeix a causa de la isquèmia tissular que genera una coagulació de les proteïnes intracel·lulars, que fa inviable la supervivència de les cèl·lules afectades (tal com ocorre, per exemple, en l'infart agut de miocardi).[26] La zona de la necrosi és substituïda per un teixit fibrós.[27]
      Necrosi coagulativa (en bandes de contracció) a un miocardi. Microscopi òptic. 300X. Tinció d'HE.
      • Necrosi gangrenosa: Es considera un subtipus de necrosi coagulativa, limitada a les extremitats corporals que perden l'aportació de sang. No és rara en ella la presència de canvis de liqüefacció concomitants.[28]
    • Necrosi amb liqüefacció: En aquest cas es produeix una autòlisi ràpida que fa que la zona necrosada quedi liquada i amb una gran quantitat de neutròfils i de restes cel·lulars. Es veu sovint en infeccions que han causat abscessos i en infarts cerebrals.[29]
    • Necrosi grassa:
      • Traumàtica: No és habitual, es produeix per un traumatisme que sobrepassa les capacitats d'adaptació cel·lular.[30] Es veu ocasionalment en lesions mamàries,[31] causades per accidents, complicacions de procediments diagnòstics invasius[32] o radioteràpia.[33]
      • Enzimàtica: Es produeix quan els enzims digestius (lipasa, peptidasa, etc.) són alliberats al medi sense control o s'activen en un lloc no apte. Es dona per exemple en la pancreatitis.[34]
    • Necrosi caseificant: És la necrosi produïda típicament en la tuberculosi pel bacil de Koch, en la qual s'observa sempre càseum, una barreja de microbis morts, fragments cel·lulars, limfòcits i macròfags.[35] Es veu amb freqüència a la zona central de les gomes de la sífilis terciària.[36]
    • Necrosi avascular. També anomenada osteonecrosi, és una particular condició degenerativa caracteritzada per la mort dels components cel·lulars de l'os com a resultat de la interrupció del flux sanguini subcondral.[37] Els individus amb factor V de Leiden són propensos a desenvolupar aquesta necrosi en el maluc.[38]
    • Necrosi fibrinoide: Té lloc quan es dipositen immunocomplexos en les parets de vasos sanguinis juntament amb fibrina.[39] És pròpia, per exemple, de la malaltia del sèrum.[40] També es veu, amb una intensitat variable i juntament amb canvis de degeneració hialina, en les placentes de dones diabètiques o hipertenses.[41]

A nivell ultraestructural, les primeres alteracions cel·lulars pròpies d'una necrosi irreversible consisteixen —grosso modo— en una gran dilatació dels mitocondris, condensacions de la matriu intracel·lular i una distribució cromatínica al nucli especial i diferent a la de l'apoptosi.[42]

Quan els teixits necrosats són colonitzats per microorganismes patògens, generalment bacteris (clostridis, estreptococs,[43] alguns estafilococs[44] i vibrions) es produeix la putrefacció amb el despreniment d'olors desagradables característiques de la descomposició de les proteïnes i els greixos, deguts sobretot a la formació de putrescina i cadaverina. Un exemple patognomònic d'això és la mionecrosi clostridiana.[45]

  • Apoptosi: És la mort cel·lular programada genèticament.[46] En aquest fenomen una sèrie d'esdeveniments fisiològics o patològics generen uns canvis bioquímics en la cèl·lula i aquesta «decideix» la seva pròpia mort d'una forma ordenada, degradant-se en petites vesícules que seran fagocitades pels macròfags per mitjà d'un procés anomenat eferocitosi,[47] sense major repercussió en el teixit circumdant.[48] Es denomina col⋅loquialment «suïcidi cel·lular».[49] L'apoptosi dels glòbuls vermells rep el nom d'eriptosi.[50] La ferroptosi és un altre tipus de mort cel·lular programada depenent del ferro. Es caracteritza per l'acumulació de productes de la peroxidació lipídica, apareix en diverses neoplàsies malignes i té moltes diferencies bioquímiques amb l'apoptosi habitual.[51]

Referències[modifica]

  1. «Necrosi». Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 març 2021].
  2. Kara, H; Ak, A; Bayır, A; Akıncı, M; et al «Digital necrosis caused by a snake bite» (en anglès). J Exp Clin Med, 2013; 30, pp: 377-379. DOI: 10.5835/jecm.omu.30.04.022. ISSN: 1309-5129 [Consulta: 12 agost 2022].
  3. Hou, R; Zhang, H; Chen, H; Zhou, Y; et al «Total pancreatic necrosis after organophosphate intoxication» (en anglès). Front Med, 2019 Abr; 13 (2), pp: 285-288. DOI: 10.1007/s11684-018-0626-z. ISSN: 2095-0217. PMID: 29777518 [Consulta: 12 agost 2022].
  4. Krafts, K «A quick summary of the 6 types of necrosis» (en anglès). Pathology Student. University of Minnesota, 2012; Jun 4, pàgs: 3 [Consulta: 25 juny 2022].
  5. Anoop, N «Cell Injury, Cell Death and Adaptations» (en anglès). A: Synopsis of Pathology. Jaypee Medical Ltd, 2013 Ag 1; First Edition, Chap. 1, pàgs: 30. ISBN 9789350904756. DOI: 10.5005/jp/books/11992_1 [Consulta: 25 juny 2022].
  6. Clarkson, AN; Sutherland, BA; Appleton, I «The biology and pathology of hypoxia-ischemia: An Update» (en anglès). Arch Immunol Ther Exp (Warsz), 2005 Jun-Maig; 53 (3), pp: 213-225. ISSN: 0004-069X. PMID: 15995582 [Consulta: 28 juny 2022].
  7. Kang, W; Robitaille, MC; Merrill, M; et al «Mechanisms of cell damage due to mechanical impact: an in vitro investigation» (en anglès). Sci Rep, 2020 Jul 20; 10 (1), pp: 12009. DOI: 10.1038/s41598-020-68655-2. PMC: 7371734. PMID: 32686715 [Consulta: 6 agost 2022].
  8. Lata, S; Bafna, SK; Asif, MI; Sachan, A «Bilateral liquefactive corneal necrosis: a rare and devastating complication of vitamin A deficiency in the adult» (en anglès). BMJ Case Rep, 2021 Feb 19; 14 (2), pp: e237343. DOI: 10.1136/bcr-2020-237343. PMC: 7896612. PMID: 33608333 [Consulta: 9 juliol 2022].
  9. Reczek, CR; Birsoy, K; Kong, H; Martínez-Reyes, I; et al «A CRISPR screen identifies a pathway required for paraquat-induced cell death» (en anglès). Nat Chem Biol, 2017 Des; 13 (12), pp: 1274-1279. DOI: 10.1038/nchembio.2499. PMC: 5698099. PMID: 29058724 [Consulta: 1r agost 2022].
  10. Guimarães-Costa, AB; Nascimento, MTC; Wardini, AB; Pinto-da-Silva, LH; Saraiva, EM «ETosis: A Microbicidal Mechanism beyond Cell Death» (en anglès). J Parasitol Res, 2012 Feb 26; 2012, pp: 929743. DOI: 10.1155/2012/929743. PMC: 3321301. PMID: 22536481 [Consulta: 1r agost 2022].
  11. Hirche, C; Engel, H; Kremer, T; Kneser, U «Necrotic Burns» (en anglès). A: Skin Necrosis (Téot L, Meaume S, Akita S, Ennis WJ, del Marmol V; Eds.), 2015 Gen; Chap. 47, pp: 287-291. ISBN 978-3-7091-1240-3. DOI: 10.1007/978-3-7091-1241-0_47 [Consulta: 9 juliol 2022].
  12. Tafoya Arreguín, GA «Lesiones por congelamiento: Frostbite» (en castellà). Orthotips, 2013 Abr-Jun; 9 (2), pp: 129-133. ISSN: 1870-2716 [Consulta: 9 juliol 2022].
  13. Adjemian, S; Oltean, T; Martens, S; Wiernicki, B; Goossens, V; Van den Berghe, T; Cappe, B; Ladik, M; Riquet, FB; Heyndrickx, L; Bridelance, J; Vuylsteke, M; et al «Ionizing radiation results in a mixture of cellular outcomes including mitotic catastrophe, senescence, methuosis, and iron-dependent cell death» (en anglès). Cell Death Dis, 2020 Nov 23; 11 (11), pp: 1003. DOI: 10.1038/s41419-020-03209-y. PMC: 7684309. PMID: 33230108 [Consulta: 28 juny 2022].
  14. Kroemer, G; Galassi, C; Zitvogel, L; Galluzzi, L «Immunogenic cell stress and death» (en anglès). Nat Immunol, 2022 Abr; 23 (4), pp: 487-500. DOI: 10.1038/s41590-022-01132-2. ISSN: 1529-2916. PMID: 35145297 [Consulta: 6 agost 2022].
  15. Ji, LL; Yeo, D «Cellular mechanism of immobilization-induced muscle atrophy: A mini review» (en anglès). Sports Med Health Sci, 2019 Set 10; 1 (1), pp: 19-23. DOI: 10.1016/j.smhs.2019.08.004. PMC: 9219315. PMID: 35782462 [Consulta: 28 juliol 2022].
  16. Ozaki, H; Abe, T; Mikesky, AE; Sakamoto, A; et al «Physiological stimuli necessary for muscle hypertrophy» (en anglès). J Phys Fitness Sports, 2015 Feb; 4 (1), pp: 43-51. DOI: 10.7600/jpfsm.4.43. ISSN: 2186-8123 [Consulta: 26 juny 2022].
  17. Lai, EJ; Rakowski, H «Physiologic or pathologic hypertrophy: how can we know?» (en anglès). Expert Rev Cardiovasc Ther, 2014 Ag; 12 (8), pp: 919-922. DOI: 10.1586/14779072.2014.934226. ISSN: 1744-8344. PMID: 24972675 [Consulta: 27 juny 2022].
  18. Vashi, R; Hooley, R; Butler, R; Geisel, J; Philpotts, L «Breast Imaging of the Pregnant and Lactating Patient: Physiologic Changes and Common Benign Entities» (en anglès). AJR Am J Roentgenol, 2013 Feb; 200 (2), pp: 329-336. DOI: 10.2214/AJR.12.9845. ISSN: 1546-3141. PMID: 23345354 [Consulta: 19 juliol 2022].
  19. Szewczuk, W; Szewczuk, O; Czajkowski, K; Grala, B; Semczuk, A «Ovarian adult-type granulosa cell tumor concomitant with simple endometrial hyperplasia: a case study with selected immunohistochemistry» (en anglès). J Int Med Res, 2020 Abr; 48 (4), pp: 300060519886984. DOI: 10.1177/0300060519886984. PMC: 7607058. PMID: 31870196 [Consulta: 27 juny 2022].
  20. Schamberger, AC; Staab-Weijnitz, CA; Mise-Racek, N; Eickelberg, O «Cigarette smoke alters primary human bronchial epithelial cell differentiation at the air-liquid interface» (en anglès). Sci Rep, 2015 Feb 2; 5, pp: 8163. DOI: 10.1038/srep08163. PMC: 4313097. PMID: 25641363 [Consulta: 4 juliol 2016].
  21. Giroux, V; Rustgi, AK «Metaplasia: tissue injury adaptation and a precursor to the dysplasia–cancer sequence» (en anglès). Nat Rev Cancer, 2017 Oct; 17 (10), pp: 594-604. DOI: 10.1038/nrc.2017.68. PMC: 5998678. PMID: 28860646 [Consulta: 26 juny 2022].
  22. Majno, G; Joris, I «Apoptosis, oncosis, and necrosis. An overview of cell death» (en anglès). Am J Pathol, 1995 Gen; 146 (1), pp: 3-15. ISSN 0002-9440. PMC: 1870771. PMID: 7856735 [Consulta: 4 juliol 2016].
  23. Duprez, L; Vanlangenakker, N; Festjens, N; Van Herreweghe, F; et al «Necrosis: Molecular Mechanisms and Physiological Roles» (en anglès). A: Essentials of Apoptosis, A Guide for Basic and Clinical Research (Yin XM, Dong Z; Eds.), 2009 Abr; Chap. 27, pp: 599-633. ISBN 978-1-60327-380-0. DOI: 10.1007/978-1-60327-381-7_27 [Consulta: 12 agost 2022].
  24. Hou, L; Liu, K; Li, Y; Ma, S; Ji, X; Liu, L «Necrotic pyknosis is a morphologically and biochemically distinct event from apoptotic pyknosis» (en anglès). J Cell Sci, 2016 Ag 15; 129 (16), pp: 3084-3090. DOI: 10.1242/jcs.184374. ISSN: 1477-9137. PMID: 27358477 [Consulta: 27 juny 2022].
  25. Sosa, S. «¿Qué es la cariorrexis?» (en castellà). Lifeder, 09-04-2019. [Consulta: 9 març 2021].
  26. Ghafoor, M; Kamal, M; Nadeem, U; Husain, AN «Educational Case. Myocardial Infarction: Histopathology and Timing of Changes» (en anglès). Acad Pathol, 2020 Des 17; 7, pp: 2374289520976639. DOI: 10.1177/2374289520976639. PMC: 7750744. PMID: 33415186 [Consulta: 19 juliol 2022].
  27. Scalise, RFM; De Sarro, R; Caracciolo, A; Lauro, R; Squadrito, F; Carerj, S; Bitto, A; et al «Fibrosis after Myocardial Infarction: An Overview on Cellular Processes, Molecular Pathways, Clinical Evaluation and Prognostic Value» (en anglès). Med Sci (Basel), 2021 Mar 1; 9 (1), pp: 16. DOI: 10.3390/medsci9010016. PMC: 7931027. PMID: 33804308 [Consulta: 27 juny 2022].
  28. Buttolph, A; Sapra, A «Gangrene» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Set 18; NBK560552 (rev), pàgs: 9. PMID: 32809387 [Consulta: 25 juny 2022].
  29. Adigun, R; Basit, H; Murray, J «Cell Liquefactive Necrosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Ag 28; NBK430935 (rev), pàgs: 7. PMID: 28613685 [Consulta: 9 març 2021].
  30. Cochran, KM; Mason, JR; Davidson, JS «Traumatic pancreatitis with peripheral fat necrosis» (en anglès). Postgrad Med J, 1975 Jul; 51 (597), pp: 457-460. DOI: 10.1136/pgmj.51.597.457. PMC: 2496060. PMID: 1187499 [Consulta: 4 juliol 2016].
  31. Vasei, N; Shishegar, A; Ghalkhani, F; Darvishi, M «Fat necrosis in the Breast: A systematic review of clinical» (en anglès). Lipids Health Dis, 2019 Jun 11; 18 (1), pp: 139. DOI: 10.1186/s12944-019-1078-4. PMC: 6560815. PMID: 31185981 [Consulta: 9 juliol 2022].
  32. Ha, KY; Parish, D; Hamilton, R; Wang, JC «Fat necrosis in the breast from methylene blue dye injection» (en anglès). Proc (Bayl Univ Med Cent), 2013 Jul; 26 (3), pp: 298-299. DOI: 10.1080/08998280.2013.11928990. PMC: 3684305. PMID: 23814398 [Consulta: 12 agost 2022].
  33. Genova, R; Garza, RF «Breast Fat Necrosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 11; NBK542191 (rev), pàgs: 11. PMID: 31194348 [Consulta: 28 juliol 2022].
  34. Cakir, M; Tekin, A; Kucukkartallar, T; Vatansev, H; Kartal, A «Enzymatic Debridement in Necrotizing Pancreatitis» (en anglès). Int Surg, 2015 Maig; 100 (5), pp: 897-902. DOI: 10.9738/INTSURG-D-14-00164.1. PMC: 4452980. PMID: 26011212 [Consulta: 26 juny 2022].
  35. Hunter, RL «Pathology of post primary tuberculosis of the lung: an illustrated critical review» (en anglès). Tuberculosis (Edinb), 2011 Nov; 91 (6), pp: 497-509. DOI: 10.1016/j.tube.2011.03.007. PMC: 3215852. PMID: 21733755 [Consulta: 4 juliol 2016].
  36. Moon, J; Yu, DA; Yoon, HS; Cho, S; Park, HS «Syphilitic Gumma: A Rare Form of Cutaneous Tertiary Syphilis» (en anglès). Ann Dermatol, 2018 Des; 30 (6), pp: 749-751. DOI: 10.5021/ad.2018.30.6.749. PMC: 7992438. PMID: 33911527 [Consulta: 12 agost 2022].
  37. Matthews, AH; Davis, DD; Fish, MJ Stitson, D «Avascular Necrosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Abr 16; NBK537007 (rev), pàgs: 10. PMID: 30725692 [Consulta: 9 juliol 2022].
  38. Glueck, CJ; Freiberg, RA; Boriel, G; Khan, Z; Brar, A; et al «The role of the factor V Leiden mutation in osteonecrosis of the hip» (en anglès). Clin Appl Thromb Hemost, 2013 Set; 19 (5), pp: 499-503. DOI: 10.1177/1076029612449901. ISSN: 1938-2723. PMID: 22696591 [Consulta: 15 juliol 2022].
  39. Krafts, K «What's necrotic in fibrinoid necrosis?» (en anglès). Pathology Student. University of Minnesota, 2015; Gen 13, pàgs: 2 [Consulta: 9 març 2021].
  40. Razani, B. «Serum Sickness» (en anglès). Vascular Pathology. Pathway Medicine: An Introduction to Clinical Medicine, 2014. [Consulta: 9 març 2021].
  41. Shams, F; Rafique, M; Samoo, NA; Irfan, R «Fibrinoid necrosis and hyalinization observed in normal, diabetic and hypertensive placentae» (en anglès). J Coll Physicians Surg Pak, 2012 Des; 22 (12), pp: 769-772. ISSN: 1022-386X. PMID: 23217482 [Consulta: 27 juny 2022].
  42. Becker, LC; Jeremy, RW; Schaper, J; Schaper, W «Ultrastructural assessment of myocardial necrosis occurring during ischemia and 3-h reperfusion in the dog» (en anglès). Am J Physiol, 1999 Jul; 277 (1 Pt 2), pp: H243-H252. DOI: 10.1152/ajpheart.1999.277.1.H243. ISSN: 2163-5773. PMID: 10409203 [Consulta: 5 juliol 2016].
  43. Saha, BK «Rapidly progressive necrotizing pneumonia: remember the Streptococcus anginosus group!» (en anglès). Pan Afr Med J, 2020 Jun 23; 36, pp: 116. DOI: 10.11604/pamj.2020.36.116.22218. PMC: 7406454. PMID: 32821327 [Consulta: 25 juny 2022].
  44. Chauhan, H; Patil, S; Hajare, A; Krishnaprasad, K; Bhargava, A «Necrotizing Fasciitis of Hand By Methicillin Resistant Staphylococcus aureus (MRSA) – A Sinister» (en anglès). J Clin Diagn Res, 2015 Jun; 9 (6), pp: DD01-DD02. DOI: 10.7860/JCDR/2015/12381.6014. PMC: 4525510. PMID: 26266121 [Consulta: 25 juny 2022].
  45. Suárez Lescay, CC; Infante Carbonell, MC «Mionecrosis por clostridio: una enfermedad de todos los tiempos» (en castellà). Medisan, 2011 Gen; 15 (1), pp: 112-124. ISSN: 1029-3019 [Consulta: 15 juliol 2022].
  46. Elmore, S «Apoptosis: A Review of Programmed Cell Death» (en anglès). Toxicol Pathol, 2007 Jun; 35 (4), pp: 495-516. DOI: 10.1080/01926230701320337. PMC: 2117903. PMID: 17562483 [Consulta: 15 juliol 2022].
  47. Hayat, SMG; Bianconi, V; Pirro, M; Sahebkar, A «Efferocytosis: molecular mechanisms and pathophysiological perspectives» (en anglès). Immunol Cell Biol, 2019 Feb; 97 (2), pp: 124-133. DOI: 10.1111/imcb.12206. ISSN: 1440-1711. PMID: 30230022 [Consulta: 27 juny 2022].
  48. Akhtar, F; Bokhari, SRA «Apoptosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Maig 15; NBK499821 (rev), pàgs: 5. PMID: 29762996 [Consulta: 27 juny 2022].
  49. Institut de Recerca Biomèdica. «Dissenyen una eina per induir el suïcidi controlat en cèl·lules humanes». Notícies científiques, 17-12-2009. [Consulta: 4 juliol 2016].
  50. Repsold, L; Joubert, AM «Eryptosis: An Erythrocyte's Suicidal Type of Cell Death» (en anglès). Biomed Res Int, 2018; Gen 3; 2018, pp: 9405617. DOI: 10.1155/2018/9405617. PMC: 5817309. PMID: 29516014 [Consulta: 9 març 2021].
  51. Yu, H; Guo, P; Xie, X; Wang, Y; Chen, G «Ferroptosis, a new form of cell death, and its relationships with tumourous diseases» (en anglès). J Cell Mol Med, 2017 Abr; 21 (4), pp: 648-657. DOI: 10.1111/jcmm.13008. PMC: 5345622. PMID: 27860262 [Consulta: 5 juliol 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Necrosi