Societat neerlandesa per a la integració de l'homosexualitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nederlandse Vereniging tot Integratie van Homoseksualiteit COC
Societat neerlandesa per a la integració de l'homosexualitat COC
Coc-logo.jpg
Abreviació NVIH - COC
Formació 1946
Tipus Federació nacional
Propòsit Defensa de la igualtat de drets de les minories sexuals LGBTI, informació, prevenció, organització d'activitats culturals
Seu central Amsterdam, Països Baixos
Regió on actua
Països Baxios
President
Tanja Ineke[1]
Web www.coc.nl
Abans coneguda per
  • Shakespeare club (1946)
    * Cultuur- en Ontspanningscentrum (COC) (1949)

La Nederlandse Vereniging tot Integratie van Homoseksualiteit COC o en català Societat neerlandesa per a la integració de l'homosexualitat - COC més coneguda amb l'acròstic COC és una organització LGBT neerlandesa, de la qual la seu es troba a Amsterdam. Fundada el 1946, és l'organització d'emancipació gai més antiga encara en funcionament al nivell mundial.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Seu administrativa del COC fins al 2011
L'Homomonument a Amsterdam inaugurat el 1987 gràcies a l'acció comuna del COC, de les autoritats públiques i de la societat civil neerlandesa[3]

L'organització va crear-se el 1946 amb el nom Shakespeare Club i el 1949 va canviar el nom en Cultuur- en Ontspannings Centrum (C.O.C.) (Centre de Cultura i de Recreació). Aleshores tenia més de 1000 membres, el que era el nombre superior de totes les organitzacions d'emancipació homosexual del moment[4] en una època quan als Països Baixos, com gairebé arreu al món l'homosexualitat encara era considerada com un acte criminal i que l'única manera de sobreviure era d'actuar sobre un nom discret. Va durar fins al 1971, quan l'article 248-bis del codi penal que sancionava els actes homosexuals va ser abolit,[5] en gran part per l'acció constant de la mateixa organització que la societat civil neerlandesa va evolucionar i el COC va poder canviar el seu nom en Nederlandse Vereniging tot Integratie van Homoseksualiteit COC (Societat neerlandesa per a la integració de l'homosexualitat - COC)[6] i continuar a militar per a defendre els interessos dels gais, lesbianes i bisexuals. Tret de les seves activitats a Amsterdam, organitza campanyes d'informació tot arreu al país i suporta associacions locals al país i al món.

Des de l'any 2000 és una federació de 24 associacions locals, unides a escala nacional en la Federatie van Nederlandse Verenigingen tot Integratie van Homoseksualiteit COC Nederland [Federació d'Associacions Neerlandeses per a la Integració de l'Homosexualitat COC Països Baixos], o en la seva forma curta de COC Nederland.

El 2008 va rebre, com a primera organització de defensa dels drets dels gais i de les lesbianes l'estatus consultatiu a les Nacions Unides.[7][8] En aquesta funció va tenir un paper important en l'aprovació, el 2011 de la primera resolució sobre l’orientació sexual i la identitat de gènere, proposada per Sud-àfrica i sostinguda per organitzacions com, entre altres, Amnistia Internacional i Human Rights Watch.[9]

La política i les accions de l'organització, basades principalment al treball de voluntaris, evoluciona segons l'espèrit del temps i els interessos dels activistes. El 15 de maig de 2011 va rebre el Premi de l'Estat per a l'emancipació gai - Premi Jos Brink. Segons els jurats: «Des de la Segona Guerra Mundial els voluntaris del COC s'afanyen per a l'emancipació gai al nostre país. La seva feina col·lectiva va contribuir en màxima mesura i continua contribuint al millorament de l'acceptació social dels LGBT als Països Baixos».[10] El 3 d'octubre 2011 va organitzar un dia nacional de la sortida de l'armari, suportat pel ministeri neerlandès del OCW a la qual van participar molts prominents neerlandesos, gais i heterosexuals, dels quals la més coneguda va ser la ministre de l'emancipació Marja van Bijsterveldt.[11]

El 2012 va conduir una acció amb èxit per a motivar el govern nou a actuar contra els funcionaris de l'estat civil que per a raons religioses exigien el dret de poder refusar de conduir la cerimònia de matrimoni de persones del mateix sexe, tot i que està legalitzat als Països Baixos.[12]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hans Warmerdam & Pieter Koenders, Cultuur en Ontspanning. Het COC 1946 - 1966, Werkgroep Homostudies, Utrecht 1987 (en català: Cultura i recreació, el COC 1946-1966)
  • Erik G. Bakker & L.F. Pruijn, 50 jaar COC Den Haag, 1947-1997: 50 jaar lust, 50 jaar strijd, 50 jaar leven, Nederlandse Vereniging tot Integratie van Homoseksualiteit COC, 1997, 108 pàgines, ISBN 9789090103778 (en català: Cinquanta anys COC Den Haag, 1947-1997: Cinquanta anys de desig, cinquanta anys de lluita, cinquanta anys de vida)
  • Floor Bremer, Pronkjewail in roze raand. Vijftig jaar COC in Groningen, Geschiedeniswinkel RUG, Groningen 1999. (50 anys de COC a Groningen)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ANP, «Tanja Ineke nieuwe voorzitter COC Nederland», De Volkskrant, 29 de setembre de 2012 (en català: Tanja Ineke és la nova president del COC Nederland)
  2. COC Netherlands
  3. Web de la Fundació Stichting Homomonument, Antecedents i situació
  4. Rob Tielman, Homoseksualiteit in Nederland, Amsterdam, Editorial Boom, 1982, pàgina 151, ISBN 9789060094037 (en català: Homosexualitat als Països Baixos)
  5. Gert Hekma, Homoseksualiteit in Nederland van 1730 tot de moderne tijd, Amsterdam, Meulenhoff Editorial, 2004, pàgina 116, ISBN 9789029074438 (en català: Homosexualitat als Països Baixos des de 1730 fins als temps moderns)
  6. I. de Jong, Afkortingen in de Zorgsector: 1.512 afkortingen uitgebreid verklaard, Amsterdam, Kluwer, 2009, pàgines 262, ISBN 9789013066517 (en català: Abreviacions al sector social: 1512 acròstics explicats in extenso)
  7. «COC krijgt VN-Status», diari Het Parool, 25 de juliol 2008, (en català: El COC rep l’estatus consultatiu a les Nacions Unides)
  8. «Applications for consultative status and requests for reclassification received from non-governmental organizations», Nacions Unides, 2008,
  9. «Historic Decision at the United Nations: Human Rights Council Passes First-Ever Resolution on Sexual Orientation and Gender Identity», Human Rights Watch, 17 de juny de 2011, (en català: Decisió històrica a les Nacions Unides: El consell dels Drets Humans aprova la primera resolució sobre l’orientació sexual i la identitat de gènere)
  10. «COC-vrijwilligers en Achmed Marcouch ontvangen homo-emancipatieprijs van minister Van Bijsterveldt», Web oficial del govern neerlandès, Ministerie van Onderwijs, Cultuur en Wetenschap, 15 de maig 2011, (en català: Els voluntaris del COC i Achmed Marcouch reben el Premi de l’emancipació homosexual de les mans de la ministre Van Bijsterveldt)
  11. «Minister Van Bijsterveldt onthult Coming Out Dag-poster», 2 d’octubre 2011, (en català: La ministre van Bijsterveldt desvela el poster del Dia de la Sortida de l’Armari)
  12. ANP, «COC: stop discriminatie op mooiste dag», De Volkskrant, 6 de juliol de 2012, (en català: COC: Acabem amb la discriminació al dia més maco)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Societat neerlandesa per a la integració de l'homosexualitat Modifica l'enllaç a Wikidata