Nederlandse Vereniging tot Integratie van Homoseksualiteit COC

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nederlandse Vereniging tot Integratie van Homoseksualiteit COC
Societat neerlandesa per a la integració de l'homosexualitat COC
Coc-logo.jpg
Abreviatura NVIH - COC
Fundació 1946
Tipus Federació nacional
Propòsit/Àrea Defensa de la igualtat de drets de les minories sexuals LGBTI, informació, prevenció, organització d'activitats culturals
Seu Amsterdam, Països Baixos
Àmbit Països Baxios
President Tanja Ineke[1]
Pàgina web www.coc.nl
Nom anterior
  • Shakespeare club (1946)
    * Cultuur- en Ontspanningscentrum (COC) (1949)

La Nederlandse Vereniging tot Integratie van Homoseksualiteit COC o en català Societat neerlandesa per a la integració de l'homosexualitat - COC més coneguda amb l'acròstic COC és una organització LGBT neerlandesa, de la qual la seu es troba a Amsterdam. Fundada el 1946, és l'organització d'emancipació gai més antiga encara en funcionament al nivell mundial.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Seu administrativa del COC fins al 2011
L'Homomonument a Amsterdam inaugurat el 1987 gràcies a l'acció comuna del COC, de les autoritats públiques i de la societat civil neerlandesa[3]

L'organització va crear-se el 1946 amb el nom Shakespeare Club i el 1949 va canviar el nom en Cultuur- en Ontspannings Centrum (C.O.C.) (Centre de Cultura i de Recreació). Aleshores tenia més de 1000 membres, el que era el nombre superior de totes les organitzacions d'emancipació homosexual del moment[4] en una època quan als Països Baixos, com gairebé arreu al món l'homosexualitat encara era considerada com un acte criminal i que l'única manera de sobreviure era d'actuar sobre un nom discret. Va durar fins al 1971, quan l'article 248-bis del codi penal que sancionava els actes homosexuals va ser abolit,[5] en gran part per l'acció constant de la mateixa organització que la societat civil neerlandesa va evolucionar i el COC va poder canviar el seu nom en Nederlandse Vereniging tot Integratie van Homoseksualiteit COC (Societat neerlandesa per a la integració de l'homosexualitat - COC)[6] i continuar a militar per a defendre els interessos dels gais, lesbianes i bisexuals. Tret de les seves activitats a Amsterdam, organitza campanyes d'informació tot arreu al país i suporta associacions locals al país i al món.

Des de l'any 2000 és una federació de 24 associacions locals, unides a escala nacional en la Federatie van Nederlandse Verenigingen tot Integratie van Homoseksualiteit COC Nederland [Federació d'Associacions Neerlandeses per a la Integració de l'Homosexualitat COC Països Baixos], o en la seva forma curta de COC Nederland.

El 2008 va rebre, com a primera organització de defensa dels drets dels gais i de les lesbianes l'estatus consultatiu a les Nacions Unides.[7][8] En aquesta funció va tenir un paper important en l'aprovació, el 2011 de la primera resolució sobre l’orientació sexual i la identitat de gènere, proposada per Sud-àfrica i sostinguda per organitzacions com, entre altres, Amnistia Internacional i Human Rights Watch.[9]

La política i les accions de l'organització, basades principalment al treball de voluntaris, evoluciona segons l'espèrit del temps i els interessos dels activistes. El 15 de maig de 2011 va rebre el Premi de l'Estat per a l'emancipació gai - Premi Jos Brink. Segons els jurats: «Des de la Segona Guerra Mundial els voluntaris del COC s'afanyen per a l'emancipació gai al nostre país. La seva feina col·lectiva va contribuir en màxima mesura i continua contribuint al millorament de l'acceptació social dels LGBT als Països Baixos».[10] El 3 d'octubre 2011 va organitzar un dia nacional de la sortida de l'armari, suportat pel ministeri neerlandès del OCW a la qual van participar molts prominents neerlandesos, gais i heterosexuals, dels quals la més coneguda va ser la ministre de l'emancipació Marja van Bijsterveldt.[11]

El 2012 va conduir una acció amb èxit per a motivar el govern nou a actuar contra els funcionaris de l'estat civil que per a raons religioses exigien el dret de poder refusar de conduir la cerimònia de matrimoni de persones del mateix sexe, tot i que està legalitzat als Països Baixos.[12]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hans Warmerdam & Pieter Koenders, Cultuur en Ontspanning. Het COC 1946 - 1966, Werkgroep Homostudies, Utrecht 1987 (en català: Cultura i recreació, el COC 1946-1966)
  • Erik G. Bakker & L.F. Pruijn, 50 jaar COC Den Haag, 1947-1997: 50 jaar lust, 50 jaar strijd, 50 jaar leven, Nederlandse Vereniging tot Integratie van Homoseksualiteit COC, 1997, 108 pàgines, ISBN 9789090103778 (en català: Cinquanta anys COC Den Haag, 1947-1997: Cinquanta anys de desig, cinquanta anys de lluita, cinquanta anys de vida)
  • Floor Bremer, Pronkjewail in roze raand. Vijftig jaar COC in Groningen, Geschiedeniswinkel RUG, Groningen 1999. (50 anys de COC a Groningen)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ANP, «Tanja Ineke nieuwe voorzitter COC Nederland», De Volkskrant, 29 de setembre de 2012 (en català: Tanja Ineke és la nova president del COC Nederland)
  2. COC Netherlands
  3. Web de la Fundació Stichting Homomonument, Antecedents i situació
  4. Rob Tielman, Homoseksualiteit in Nederland, Amsterdam, Editorial Boom, 1982, pàgina 151, ISBN 9789060094037 (en català: Homosexualitat als Països Baixos)
  5. Gert Hekma, Homoseksualiteit in Nederland van 1730 tot de moderne tijd, Amsterdam, Meulenhoff Editorial, 2004, pàgina 116, ISBN 9789029074438 (en català: Homosexualitat als Països Baixos des de 1730 fins als temps moderns)
  6. I. de Jong, Afkortingen in de Zorgsector: 1.512 afkortingen uitgebreid verklaard, Amsterdam, Kluwer, 2009, pàgines 262, ISBN 9789013066517 (en català: Abreviacions al sector social: 1512 acròstics explicats in extenso)
  7. «COC krijgt VN-Status», diari Het Parool, 25 de juliol 2008, (en català: El COC rep l’estatus consultatiu a les Nacions Unides)
  8. «Applications for consultative status and requests for reclassification received from non-governmental organizations», Nacions Unides, 2008,
  9. «Historic Decision at the United Nations: Human Rights Council Passes First-Ever Resolution on Sexual Orientation and Gender Identity», Human Rights Watch, 17 de juny de 2011, (en català: Decisió històrica a les Nacions Unides: El consell dels Drets Humans aprova la primera resolució sobre l’orientació sexual i la identitat de gènere)
  10. «COC-vrijwilligers en Achmed Marcouch ontvangen homo-emancipatieprijs van minister Van Bijsterveldt», Web oficial del govern neerlandès, Ministerie van Onderwijs, Cultuur en Wetenschap, 15 de maig 2011, (en català: Els voluntaris del COC i Achmed Marcouch reben el Premi de l’emancipació homosexual de les mans de la ministre Van Bijsterveldt)
  11. «Minister Van Bijsterveldt onthult Coming Out Dag-poster», 2 d’octubre 2011, (en català: La ministre van Bijsterveldt desvela el poster del Dia de la Sortida de l’Armari)
  12. ANP, «COC: stop discriminatie op mooiste dag», De Volkskrant, 6 de juliol de 2012, (en català: COC: Acabem amb la discriminació al dia més maco)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nederlandse Vereniging tot Integratie van Homoseksualiteit COC Modifica l'enllaç a Wikidata