Negre de Banyoles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El San de Banyoles, popularment conegut com a Negre de Banyoles, va ser una peça de taxidèrmia d'una persona san utilitzada per ser la major atracció del Museu Darder de Banyoles, Catalunya. Va ser exposat fins a l'any 2000, quan es va repatriar les restes del cos a Botswana. Està considerat com una imatge clara dels efectes del colonialisme.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser sostret pels taxidermistes francesos Verraux, els quals el van dissecar al 1830 per a enviar-lo a Europa. Al 1916 va ser adquirit pel museu Darder de Banyoles.[1] El cos va romandre exposat al museu sense cap controvèrsia fins al 29 d'octubre de 1991, quan Alphonse Arcelín, un metge d'origen haitià resident a Cambrils, on va ser regidor pel PSC, va escriure una carta a l'alcalde de Banyoles, sol·licitant la retirada de les restes exposades al públic. L'incident va atreure l'atenció dels mitjans de comunicació els quals van donar a conèixer àmpliament la notícia.

El primer pas per a la devolució del "negre" a Botswana es va realitzar en 1991, quan el llavors secretari de la Unesco, el català Federico Mayor Zaragoza, es va reunir amb l'alcalde de Banyoles. Més tard, quan Kofi Annan va arribar a la posició de Secretari General de l'Organització de les Nacions Unides, es va interessar per l'assumpte i també va parlar amb l'alcalde.

Durant aquest temps, el negre es va tornar tan famós que era bastant comú escoltar en anuncis diplomàtics realitzant referències al san exposat. Alguns governs africans mostraven públicament el seu suport a Arcelín, qui havia enviat diverses cartes a la premsa i diversos caps de govern. L'assumpte va preocupar a diverses associacions de museus internacionals, ja que els feia témer que les restes humanes mantingudes pels museus per a la investigació, haguessin de ser retornats a les seves localitzacions originals.

Al 1997 l'assumpte va ser discutit en diverses sessions tant en les Nacions Unides com en l'Organització per a la Unitat Africana. Després, al març del mateix any el san va ser retirat del Museu Darder. La retirada va molestar als habitants de Banyoles, ja que era considerat com «un membre de la família».

Retorn a l'Àfrica[modifica | modifica el codi]

El govern de Botswana va oferir ajuda a l'organització per a la Unitat Africana en favor del soterrament apropiat del san, una vegada que les restes fossin retornades a l'Àfrica. Davant les pressions de retirada, els veïns de Banyoles mitjançant l'associació Amics dels Museus van presentar 7.300 signatures a l'ajuntament en contra de la possibilitat de destrucció o repatriació del cadàver, argumentant que encara que no hagués de ser exhibit, hauria de romandre a disposició dels investigadors.

Va seguir exposat fins a l'any 2000, i després de mesos de polèmiques i després de llevar-li la vestimenta, la llança, la pell i la careta que va vestir a Banyoles, el cos va ser enviat al Museu Nacional d'Antropologia de Madrid, on els seus ulls, pèl, òrgans fins i tot els genitals van ser extrets. El crani i la resta d'ossos van ser enviats en un taüt a Botswana al 2007. Finalment el 4 d'octubre va ser enterrat al parc nacional de Tsolofelo amb honors reservats fins ara per a herois nacionals. A l'acte van assistir-hi representants d'Espanya a Botswana i de l'Organització per a la Unitat Africana, així com la plana major de l'exèrcit i de la societat civil d'aquest país de l'Àfrica Austral.

Pere Bosch, alcalde de Banyoles, va reconèixer que: «va ser poc oportú exhibir una peça humana de raça negra en una ciutat occidental i desenvolupada».

Llegat[modifica | modifica el codi]

Actualment, el Museu Darder eludeix la controvèrsia del "negre de Banyoles". A l'interior del museu, l'única referència que en queda, és un vídeo mut amb imatges en blanc i negre il·lustrades en una petita pantalla de plasma, que permeten als visitants veure l'home muntat tal com era exposat fins que va ser retirat.

Existeixen diversos llibres que tracten de la controvèrsia generada al voltant del negre. Un dels més destacats, El negre i jo de Frank Westerman, el qual mostra el que el naturalista Georges Cuvier coneixia sobre l'home.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=355144&idseccio_PK=1006&h=