Negret xato

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Negret xato
Eocè fins a l'actualitat
Dalatias licha.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Squaliformes
Família: Dalatiidae
Gènere: Dalatias
(Rafinesque, 1810)
Espècie: D. licha
Nom binomial
Dalatias licha
(Bonnaterre, 1788)
Distribució geogràfica del negre xato (en blau).
Distribució geogràfica del negre xato (en blau).

El negret xato (Dalatias licha) és una espècie de tauró freqüent a les llotges de peix dels Països Catalans.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Cos allargat i una mica gruixut.
  • Musell curt i arrodonit.
  • Sense espines predorsals.
  • Sense aleta anal ni membrana nictitant.
  • Amb cinc parells de fenedures branquials.
  • Presenta una coloració marró fosca.
  • Pot arribar a fer 182 cm de longitud total.
  • Els mascles maduren sexualment entre els 77 i 121 cm i les femelles ho fan entre els 117 i 159 cm.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Colonitza els fons de tot tipus del talús continental, entre uns 37 i 1.800 m de fondària. A la Mediterrània és força comú als 200 m. Sembla que és un tauró demersal solitari que, gràcies a l'alt contingut d'oli que té en el seu fetge, pot arribar a assolir la flotabilitat neutra. Pot sostenir-se i desplaçar-se sense fer servir les aletes.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Al seu tracte digestiu s'han trobat osteïctis pertanyents a les famílies de cauliodòntids, estòmids, argentínids, paralepídids, cloroftàlmids, mictòfids, gonostomàtids, macrúrids, gàdids, merlúccids, apogònids, escorpènids i escòmbrids com el bonítol; condrictis com rajades, moixines, agullats, gutxos i negrets; invertebrats com els calamars, polps, amfípodes, isòpodes, llagostes, gambes, sinòfors i poliquets. A la Mediterrània, l'aliment principal són els peixos ossis durant tot l'any, altres petits taurons són consumits com a segones preses a la primavera i a l'hivern; els crustacis són més importants a l'estiu i els cefalòpodes a la tardor.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovovivípar aplacentari. Les femelles pareixen de 10 a 16 cries que fan uns 30 cm de longitud total.

Aprofitament[modifica | modifica el codi]

Tot i que la carn és bona, no presenta cap tipus d'interès culinari. Al Japó es pesca comercialment per la carn i per l'oli del fetge.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Negret xato