Neissèria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuNeissèria
Neisseria Modifica el valor a Wikidata
Neisseria gonorrhoeae 02.png
Neisseria gonorrhoeae. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneProkaryota
RegneBacteria
FílumProteobacteria
ClasseBetaproteobacteria
OrdreNeisseriales
FamíliaNeisseriaceae
GènereNeisseria Modifica el valor a Wikidata
Tipus taxonòmicNeisseria gonorrhoeae Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimAlbert Neisser Modifica el valor a Wikidata

Les neissèries (Neisseria) són un gènere d'eubacteris gramnegatius amb morfologia de diplococ, a banda d'algunes rares excepcions. Aquesta és una característica inusual en els microorganismes gramnegatius, ja que solen tenir forma de bacil. Les neissèries són bacteris que habiten a les mucoses de l'home i d'altres animals. No es troben en el sòl, ni en l'aigua.

El gènere Neisseria és aerobi i els seus membres necessiten NAD i hemina[1] per créixer. Cal cultivar-los en un medi apropiat i selectiu, com l'agar xocolata (modificació Martin-Lewis).[2]

Les principals espècies patògenes per a l'home són:

  • La neissèria de la gonorrea. Neisseria gonorrhoeae, bacteri també anomenat gonococcus i que produeix la gonorrea.[3] Un fenomen emergent a tot el món és l'aparició de soques de N. gonorrhoeae multiresistents als antibiòtics,[4] fet que fa necessari cercar amb urgència noves opcions terapèutiques contra elles.[5]
  • La neissèria de la meningitis. Neisseria meningitidis, germen també conegut com a meningococcus i que és l'agent causal de la meningitis bacteriana.[6] Es transmet a través de l'aire (gotetes de Flügge) i afecta sobretot a nens menors de 2 anys i a nens o adults joves que viuen en llocs tancats. Hi ha, com a mínim, 13 serotips diferents de N. meningitidis, sent els més comuns arreu els grups A, B, i C. Existeixen diverses vacunes antimeningocòcciques, tant d'aplicació sistemàtica com selectiva (B, C i tetravalent ACWY, per exemple).[7]

Aquestes dues espècies estan estretament relacionades, ja que tenen un comú un 80%-90% de la seqüència de nucleòtids,[8] però la seva genètica de poblacions és molt diferent. El genoma central de N. meningitidis és set vegades més divers que el de N. gonorrhoeae, fet que suggereix un major nivell d'adaptació biològica en el procés evolutiu de la primera espècie, característica que podria estar vinculada a la seva efectivitat infecciosa.[9] Les neissèries patògenes secreten toxines polimòrfiques de diferents tipus. Algunes d'aquestes toxines s'encarreguen específicament de conferir a la neissèria un avantatge competitiu davant altres bacteris per adaptar-se a determinats nínxols tròfics.[10]

Diverses deficiències congènites del sistema del complement afavoreixen molt les infeccions per neissèries patògenes i la seva recurrència,[11] com, per exemple, les que afecten la properdina, el factor D i el factor H.[12]

A més, aquest gènere conté espècies habitualment no patògenes com:

  • Neisseria bacilliformis. La seva presència en teixits humans va ser registrada el 2006, sent una causa eventual d'infeccions de parts toves i endocarditis.[13]
  • Neisseria canis. Descoberta l'any 1962, aquesta espècie es troba a la boca, saliva, placa dental, musell, nasofaringe i gola de gats i gossos. Rares vegades infecta a les persones a conseqüència d'una mossegada.[14]
  • Neisseria cinerea.[15] Si bé és una espècie comensal que colonitza el tracte respiratori superior humà, pot ocasionar infeccions greus predominantment oportunistes.[16]
  • Neisseria dumasiana. Espècie identificada el 2017 en mostres d'esput humà i de la cavitat oral canina.[17]
  • Neisseria elongata. A diferència d'altres neissèries té forma de bacil i és catalasa-negativa.[18] Existeixen tres subespècies que formen part de la microbiota oral: N. elongata subsp. elongata, N. elongata subsp. glycolytica i N. elongata subsp. nitroreducens. Durant uns anys fou considerada una espècie no patogènica, però els avenços en els procediments biomoleculars i de cultiu han fet possible identificar-la amb relativa freqüència a osteomielitis, sèpsies i endocarditis infeccioses.[19]
  • Neisseria flavescens. Molt rarament, provoca pneumònies de tipus necrotitzant en individus immunodeficients.[20]
  • Neisseria chenwenguii. Ha estat identificada en el contingut rectal d'exemplars de pica de llavis negres. Ara per ara, es desconeix si pot o no causar infeccions en humans o altres espècies animals.[21]
  • Neisseria iguanae. Descoberta l'any 1994,[22] afecta a diferents espècies d'iguànids i pot provocar en aquests rèptils abscessos crònics i sèpsia.[23]
  • Neisseria lactamica. La infecció per aquest organisme és excepcional, encara que s'ha registrat algun cas de lesions cavitàries pulmonars, pneumònia o artritis sèptica en persones amb greus malalties de base.[24]
  • Neisseria mucosa. És causa d'infeccions en persones amb diversos factors de risc.[25]
  • Neisseria musculi. Aïllada el 2016 en cultius de material bucal provinents de ratolins campestres de Nord-amèrica, es considera una espècie de particular interès per l'estudi de les interaccions neissèria-hoste en models murins experimentals.[26]
  • Neisseria polysaccharea. Fou descrita per primera vegada l'any 1983 i es caracteritza per la seva gran capacitat per produir àcids a partir de la glucosa i de la maltosa i polisacàrids a partir de la sucrosa. Algunes de les soques de l'espècie es poden confondre amb N. meningitidis.[27]
  • Neisseria sicca. Bacteri oxidasa-positiu comensal de l'orofaringe, identificat com a espècie a principis del segle xx. S'ha aïllat predominantment en quadres infecciosos de nens i adults sotmesos a diàlisi peritoneal.[28] Ha estat descrit algun cas d'osteomielitis vertebral per N. sicca.[29]
  • Neisseria subflava. Poques vegades està implicada en el desenvolupament d'infeccions serioses. Té tres subespècies (biovars flava, perflava i subflava.[30]
  • Neisseria weaveri. Es troba a la cavitat oral del gos. Eventualment, les mossegades de l'animal originen infeccions cutànies i de teixits tous produïdes per aquest bacteri[31] que poden cursar amb bacterièmia.[32] Igual que N. animaloris i N. zoodegmatis, és una de les neissèries de transmissió zoonòtica.[33]
  • Neisseria macacae. El 1983 fou descoberta a l'orofaringe de micos rhesus sans.[34] La infecció humana és insòlita, però possible.[35]
  • Neisseria dentiae.[36] És un dels microbis que formen la placa dental de les vaques domèstiques.

Referències[modifica]

  1. PubChem «Haemin» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2019 Jul 9; CID 52993227 (rev), pàgs: 14 [Consulta: 11 juliol 2019].
  2. Dalynn Biologicals «Chocolate Agar (modified Martin-Lewis)» (en anglès). Catalogue, 2014 Oct; PC60 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 11 juliol 2019].
  3. García-Mendiola, R; Aguilera-Arreola, MG; Contreras-Rodríguez, A «Neisseria gonorrhoeae» (en castellà). Rev Chil Infectol, 2017 Jun; 34 (3), pp: 263-264. DOI: 10.4067/S0716-10182017000300010. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 10 juliol 2019].
  4. Costa-Lourenço APRD, Barros Dos Santos KT, Moreira BM, Fracalanzza SEL, Bonelli RR «Antimicrobial resistance in Neisseria gonorrhoeae: history, molecular mechanisms and epidemiological aspects of an emerging global threat» (en anglès). Braz J Microbiol, 2017 Oct-Des; 48 (4), pp: 617-628. DOI: 10.1016/j.bjm.2017.06.001. PMC: 5628311. PMID: 28754299 [Consulta: 23 juliol 2019].
  5. ECDC «Extensively drug-resistant gonorrhoea: risk of further dissemination within and across Europe» (en anglès). News & events, ECDC comment, 2019; Abr 1, pàgs: 5 [Consulta: 23 juliol 2019].
  6. Almeida-González, L; Franco-Paredes, C; Pérez, LF; Santos-Preciado, JI «Enfermedad por meningococo, Neisseria meningitidis: perspectiva epidemiológica, clínica y preventiva» (en castellà). Salud pública Méx, 2004 Set-Oct; 46 (5), pp: 438-450. ISSN: 0036-3634 [Consulta: 10 juliol 2019].
  7. Comité Asesor de Vacunas «Meningococos» (en castellà). A: Manual de vacunas en línea de la AEP, Cap. 30, 2019; Maig (rev), pàgs: 24. ISSN: 2386-2696 [Consulta: 27 juliol 2019].
  8. Zheng W, Mutha NV, Heydari H, Dutta A, et al «NeisseriaBase: A specialised Neisseria genomic resource and analysis platform» (en anglès). PeerJ, 2016 Mar 17; 4, pp: e1698. DOI: 10.7717/peerj.1698. PMC: 4806638. PMID: 27017950 [Consulta: 15 juliol 2019].
  9. Vigué L, Eyre-Walker A «The comparative population genetics of Neisseria meningitidis and Neisseria gonorrhoeae» (en anglès). PeerJ, 2019 Jun 27; 7, pp: e7216. DOI: 10.7717/peerj.7216. PMC: 6599670. PMID: 31293838 [Consulta: 15 juliol 2019].
  10. Jamet A, Jousset AB, Euphrasie D, Mukorako P, et al «A New Family of Secreted Toxins in Pathogenic Neisseria Species» (en anglès). PLoS Pathog, 2015 Gen 8; 11 (1), pp: e1004592. DOI: 10.1371/journal.ppat.1004592. PMC: 4287609. PMID: 25569427 [Consulta: 28 juliol 2019].
  11. Ross SC, Densen P «Complement deficiency states and infection: epidemiology, pathogenesis and consequences of neisserial and other infections in an immune deficiency» (en anglès). Medicine (Baltimore), 1984 Set; 63 (5), pp: 243-273. ISSN: 1536-5964. PMID: 6433145 [Consulta: 4 agost 2019].
  12. Welsch JA, Ram S «Factor H and neisserial pathogenesis» (en anglès). Vaccine, 2008 Des 30; 26 (Supl 8), pp: 140-145. DOI: 10.1016/j.vaccine.2008.11.060. PMC: 2768413. PMID: 19388163 [Consulta: 4 agost 2019].
  13. Han XY, Hong T, Falsen E «Neisseria bacilliformis sp. nov. Isolated from Human Infections» (en anglès). J Clin Microbiol, 2006 Feb; 44 (2), pp: 474-479. DOI: 10.1128/JCM.44.2.474-479.2006. PMC: 1392657. PMID: 16455901 [Consulta: 28 juliol 2019].
  14. Safton S, Cooper G, Harrison M, Wright L, Walsh P «Neisseria canis infection: a case report» (en anglès). Commun Dis Intell, 1999 Ag 5; 23 (8), pp: 221. ISSN: 1445-4866. PMID: 10497835 [Consulta: 22 juliol 2019].
  15. Knapp JS, Totten PA, Mulks MH, Minshew BH «Characterization of Neisseria cinerea, a Nonpathogenic Species Isolated on Martin-Lewis Medium Selective for Pathogenic Neisseria spp.» (en anglès). J Clin Microbiol, 1984 Gen; 19 (1), pp: 63-67. ISSN: 1098-660X. PMC: 270980. PMID: 6361062 [Consulta: 10 juliol 2019].
  16. Zhu X, Li M, Cao H, Yang X «Fatal bacteremia by Neisseria cinerea in a woman with myelodysplastic syndrome: a case report» (en anglès). Int J Clin Exp Med, 2015 Abr 15; 8 (4), pp: 6369-6371. ISSN: 1940-5901. PMC: 4483828. PMID: 26131259 [Consulta: 10 juliol 2019].
  17. Wroblewski D, Cole J, McGinnis J, Perez M, et al «Neisseria dumasiana sp. nov. from human sputum and a dog's mouth» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2017 Nov; 67 (11), pp: 4304-4310. DOI: 10.1099/ijsem.0.002148. ISSN: 1466-5026. PMID: 28933320 [Consulta: 22 juliol 2019].
  18. Wu, C «Neisseria elongata» (en anglès). MicrobeWiki, Kenyon College Department of Biology, 2010; Ag 20, pàgs: 6 [Consulta: 10 juliol 2019].
  19. Yoo YP, Kang KW, Yoon HS, Yoo S, Lee MS «Infective Endocarditis Caused by Neisseria elongata on a Native Tricuspid Valve and Confirmed by DNA Sequencing» (en anglès). Tex Heart Inst J, 2014 Abr 1; 41 (2), pp: 227-230. DOI: 10.14503/THIJ-13-3153. PMC: 4004487. PMID: 24808790 [Consulta: 10 juliol 2019].
  20. Huang L, Ma L, Fan K, Li Y, et al «Necrotizing pneumonia and empyema caused by Neisseria flavescens infection» (en anglès). J Thorac Dis, 2014 Maig; 6 (5), pp: 553-557. DOI: 10.3978/j.issn.2072-1439.2014.02.16. PMC: 4015020. PMID: 24822118 [Consulta: 11 juliol 2019].
  21. Zhang G, Yang J, Lai XH, Lu S, et al «Neisseria chenwenguii sp. nov. isolated from the rectal contents of a plateau pika (Ochotona curzoniae)» (en anglès). Antonie Van Leeuwenhoek, 2019 Jul; 112 (7), pp: 1001-1010. DOI: 10.1007/s10482-019-01234-2. PMC: 6546665. PMID: 30798492 [Consulta: 26 agost 2019].
  22. NBCI «Neisseria iguanae» (en anglès). Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2018 Mar 16; ID90242 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 12 setembre 2019].
  23. Jacobson, ER «Bacterial Diseases of Reptiles» (en anglès). A: Infectious Diseases and Pathology of Reptiles: Color Atlas and Text. CRC Press, 2007; Chap. 10, pàg: 466. ISBN 9781420004038 [Consulta: 12 setembre 2019].
  24. Everts RJ, Speers D, George ST, Ansell BJ, et al «Neisseria lactamica arthritis and septicemia complicating myeloma» (en anglès). J Clin Microbiol, 2010 Jun; 48 (6), pp: 2318. DOI: 10.1128/JCM.02132-09. PMC: 2884484. PMID: 20410341 [Consulta: 11 juliol 2019].
  25. Durán E, Salvo S, Gil J, Sanjoaquín I «Neumonía y bacteriemia por Neisseria mucosa en un paciente usuario de drogas por vía parenteral infectado por el virus de la inmunodeficiencia humana tipo 1» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2011 Mar; 29 (3), pp: 236-237. DOI: 10.1016/j.eimc.2010.09.006. ISSN: 1578-1852. PMID: 21354666 [Consulta: 12 juliol 2019].
  26. Weyand NJ, Ma M, Phifer-Rixey M, Taku NA, et al «Isolation and characterization of Neisseria musculi sp. nov., from the wild house mouse» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2016 Set; 66 (9), pp: 3585-3593. DOI: 10.1099/ijsem.0.001237. PMC: 5880574. PMID: 27298306 [Consulta: 26 agost 2019].
  27. CDC «Neisseria polysaccharea» (en anglès). Characteristics of N. gonorrhoeae and Related Species, Division of STD Prevention. US Department of Health & Human Services, 2017; Mar 31 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 12 juliol 2019].
  28. Benadof, D «Neisseria sicca» (en castellà). Rev Chil Infect, 2009 Oct; 26 (5), pp: 452. DOI: 10.4067/S0716-10182009000600010. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 12 juliol 2019].
  29. Doern GV, Blacklow NR, Gantz NM, Aucoin P, et al «Neisseria sicca Osteomyelitis» (en anglès). J Clin Microbiol, 1982 Set; 16 (3), pp: 595-597. ISSN: 0095-1137. PMC: 272424. PMID: 7130376 [Consulta: 15 juliol 2019].
  30. Tena Gómez, D; Carranza González, R; Torres Cañadillas, C; Manrique González, E; Garrido Palomo, R «Bacteriemia por Neisseria subflava biovar flava» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2004; 61 (2), pp: 188-189. DOI: 10.1016/S1695-4033(04)78383-6. ISSN: 1695-4033 [Consulta: 13 juliol 2019].
  31. Eiros JM, Domínguez-Gil M, Pellicer JL «Celulitis por Neisseria weaveri tras mordedura de perro» (en castellà). Rev Esp Quimioter, 2015 Des; 28 (6), pp: 322-323. ISSN: 1988-9518. PMID: 26621178 [Consulta: 13 juliol 2019].
  32. Shinha, T «Cellulitis and Bacteremia due to Neisseria weaveri following a dog bite» (en anglès). IDCases, 2018 Mar 9; 12, pp: 56-57. DOI: 10.1016/j.idcr.2018.03.008. PMC: 6011138. PMID: 29942750 [Consulta: 13 juliol 2019].
  33. Heydecke A, Andersson B, Holmdahl T, Melhus A «Human wound infections caused by Neisseria animaloris and Neisseria zoodegmatis, former CDC Group EF-4a and EF-4b» (en anglès). Infect Ecol Epidemiol, 2013 Ag 2; 3, pàgs: 12. DOI: 10.3402/iee.v3i0.20312. PMC: 3733017. PMID: 23919115 [Consulta: 13 juliol 2019].
  34. Vedros, NA; Hoke, C; Chun, PK «Neisseria macacae sp. nov., a new Neisseria Species Isolated from the Oropharynges of Rhesus Monkeys (Macaca mulatta)» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 1983 Jul 1; 33 (3), pp: 515-520. DOI: 10.1099/00207713-33-3-515. ISSN: 1466-5026 [Consulta: 13 juliol 2019].
  35. Schouten, R; Suwandy, F; Quaak, M; Reubsaet, FAG «Neisseria macacae bacteraemia in a Child with Fever and Petechiae» (en anglès). Ned Tijdschr Med Microbiol, 2014 Abr; 22 (Supl), pp: S83-S84. ISSN: 0929-0176 [Consulta: 13 juliol 2019].
  36. UniProt «Neisseria dentiae» (en anglès). Taxonomy. UniProt Consortium, 2019 Maig 10; 194197 (rev), pàgs: 1 [Consulta: 13 juliol 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neissèria