Nelson Pereira dos Santos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNelson Pereira dos Santos
Nélson Pereira dos Santos (1971).tif
Biografia
Naixement 22 octubre 1928
São Paulo
Mort 21 abril 2018 (89 anys)
Rio de Janeiro
Causa de mort Càncer de fetge
Educació Institut des hautes études cinématographiques
Universitat de São Paulo
Activitat
Ocupació Director de cinema, guionista, muntador i actor
Família
Fills Ney Santanna
Premis

IMDB: nm0673051
Modifica les dades a Wikidata

Nelson Pereira dos Santos (São Paulo, 22 d'octubre de 1928 Rio de Janeiro, 21 d'abril de 2018) va ser un director de cinema brasiler, inspirat en el cinema nòvo brasiler, improvisació i ús d’actors no professionals, exploració de qüestions socials i la vida dels pobres. Nelson Pereira dos Santos, un dels directors brasilers més destacats, ha realitzat prop de 20 pel·lícules. En els anys seixanta defensà un cinema brasiler independent i socialment compromès, i va donar suport a la generació de cineastes més joves, que es convertirien en directors del cinema nòvo.[1]

El primer film de Dos Santos, Rio, 40º (1955), obra magne del neorealisme brasiler, és un antecedent del cinema nòvo dels anys seixanta. A partir de la història de cinc nens de les favelas que venent cacauets als turistes rics, retrata la pobresa dels habitants dels barris marginals de Rio de Janeiro. Rio, zona nord (1957) presenta una composició de samba de les favelas no reconegut que interpreta el famós actor negra brasiler Grande Otelo.

Vides seques (1963) està ambientada en el sertao, una zona fuetejada per la sequera en la regió més pobre del Brasil, on una família sense terra intenta sobreviure. La famosa escena d’inici mostra l’àrid paisatge sota el sol relluent, amb el so de fons d’un xerric crispant, que correspon a una carreta de bous, on hi viatja una família a la recerca d’un lloc on poder viure. La pel·lícula, una obra mestra del cinema nòvo, és el treball més aclamat de Dos Santos.

En els anys seixanta dirigí diverses obres importants, com ¡Que saborós estava el meu francès! (1971), que tracta del colonialisme i el canibalisme al Brasil durant el segle XVI, i L’amulet d’Ogún (1974), un film sobre la religió afrobrasilera practicada pels pobres a Rio Janeiro.

Entre els últims treballs de Nelson Pereira dos Santos destaca Arrels de Brasil (2004), un documental sobre l’historiador brasiler Sérgio Buarque de Hollanda.

Filmografia[modifica]

  • 1949. Joventut
  • 1955. Rio, 40º.
  • 1957. Rio, zona nord
  • 1963. Vides seques
  • 1971. Boca d’or
  • 1971. Que saborós estava el meu francès!
  • 1974. L’amulet d’Ogún
  • 1977. Botiga dels miracles
  • 1984. Memòries de la presó
  • 1994. La tercera vora del riu
  • 2004. Arrels del Brasil
  • 2006. Brasília

Referències[modifica]

  1. «Nelson Pereira dos Santos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • 501 Directores de Cine pag. 322 de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo