Nengone (llengua)
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 8.700 (2009)[1] |
| Parlants nadius | 8.700 (2009 ) |
| Autòcton de | Nova Caledònia |
| Estat | Maré |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües oceàniques meridionals llengües canac | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Acadèmia de les Llengües Canac |
| Codis | |
| ISO 639-2 | nen |
| ISO 639-3 | nen |
| Glottolog | neng1238 |
| Ethnologue | nen |
| IETF | nen |
Nengone és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Nengone, a les ille de Maré i Tiga, a les illes Loyauté, Nova Caledònia. Té 8,700 parlants nadius i l'estatut de llengua regional de França. Aquest estatut implica que els alumnes poden fer una prova opcional en batxillerat a Nova Caledònia mateix o a la França metropolitana.[2] Com les altres llengües canac és regulat actualment per l'"Académie des langues kanak", fundada oficialment en 2007.
Se'n considera un dialecte l'Iwateno, llengua cerimonial utilitzada per a dirigir-se als caps de la tribu.
Referències[modifica]
- ↑ Fitxa del Nengone a Ethnologue
- ↑ Només cinc de les 29 llengües canac (en l'informe Cerquilini de 1999 o 40 segons l'Acadèmia de les Llengües Canac) tenen aquest estatut: Drehu (illa de Lifou), Nengone (illa de Maré), A'jië (al voltant de Houaïlou), Paicî (al voltant de Poindimié) i Xârâcùù (vora Canala i Thio).
| Llengua oficial | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||
