Neocreacionisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Neocreacionisme és un moviment amb l'objectiu de reafirmar el creacionisme en uns termes amb més probabilitats de ser ben rebut pel públic, els polítics, els educadors i la comunitat científica. El seu objectiu és tornar a emmarcar el debat sobre els orígens de la vida en termes no religiosos i sense apel·lacions a les Escriptures. Té el seu origen en una resposta dels creacionistes a la sentència del cas Edwards contra Aguillard de 1987 del Tribunal Suprem dels Estats Units que diu que el creacionisme és un concepte inherentment religiós i que defendre'l com a correcte o precís en els plans d'estudi de les escoles públiques viola la Clàusula d'Establiment de la Primera Esmena.[1][2][3][4]

Una de les seves principals afirmacions és que la ciència ortodoxa aparentment objectiva, basada en el naturalisme, és en realitat una religió dogmàtica atea.[5] Els seus defensors argumenten que el mètode científic exclou certes explicacions dels fenòmens, sobretot quan apunten a elements sobrenaturals, i exclou així efectivament una visió religiosa que contribueix a la comprensió de l'univers. Això condueix a una oposició oberta i sovint hostil al que ells anomenen «darwinisme», que normalment s'entén referit a l'evolució, però que es pot estendre a conceptes com ara l'abiogènesi, l'evolució estel·lar i la teoria del Big Bang.

Són organitzacions neocreacionistes conegudes als EUA el Discovery Institute i el seu Center for Science and Culture. Els neocreacionistes encara no han establert una línia reconeguda d'investigació científica i fins ara no tenen legitimitat científica ni acadèmica, fins i tot entre molts acadèmics d'universitats cristianes evangèliques.[6] El neocreacionisme és considerat per Eugenie C. Scott i altres crítics com la forma més exitosa d'irracionalisme.[4] La principal teoria del neocreacionisme és la teoria del disseny intel·ligent.[7] Una segona teoria és l'aparició sobtada[4] que afirma que la primera vida i l'univers van aparèixer bruscament, i que les plantes i els animals van aparèixer de sobte amb formes complexes.[8]

Causes[modifica]

El moviment neocreacionista està motivat pel temor dels creacionistes que la religió està sent atacada pels estudis sobre l'evolució.[9][10][11] Un argument comú a les justificacions neocreacionistes és que la societat ha patit «conseqüències culturals devastadores»[12][13][14] a partir de l'adopció del materialisme, i que la ciència és la causa d'aquesta decadència cap al materialisme, ja que la ciència busca explicacions només naturals. Creuen que la teoria de l'evolució implica que els humans no tinguin naturalesa espiritual, cap propòsit moral, i cap significat intrínsec, i per tant que l'acceptació de l'evolució devalua la vida humana[15] que condueix directament a les atrocitats comeses pel règim nazi de Hitler, per exemple.[16][17] Els partidaris del moviment tracten de «derrotar la visió materialista del món», representada per la teoria de l'evolució a favor d'«una ciència en consonància amb les conviccions cristianes i teistes».[14] Phillip E. Johnson, «pare» del moviment del disseny intel·ligent, estableix que l'objectiu del moviment és «afirmar la realitat de Déu».[18]

Tàctiques[modifica]

Gran part dels esforços dels neocreacionistes en resposta a la ciència consisteix a fer polèmiques destacant les llacunes en la comprensió o inconsistències menors presents en la bibliografia sobre biologia, i a continuació, fer declaracions sobre el que pot o no pot succeir en els sistemes biològics.[19][20][21] Els crítics del neocreacionisme suggereixen que la ciència neocreacionista consisteix a citar fora de context bibliografia biològica (incloent-hi bibliografia obsoleta) amb equívocs menors, incoherències o polemitzar amb exemples d'arguments interns. Aquests desacords interns, fonamentals per al funcionament de totes les ciències naturals, es presenten després de manera espectacular al públic com a prova de la falsedat i el col·lapse imminent del «darwinisme».[22] Els crítics suggereixen que els neocreacionistes fan servir aquest mètode rutinàriament per a aprofitar-se de les qüestions tècniques de la biologia i la teoria de l'evolució en el seu propi benefici, basant-se en un públic que no té un coneixement científic adequat i suficient per a seguir els detalls complexes i de vegades difícils. Robert T. Pennock argumenta que els partidaris del disseny intel·ligent són «fabricants de discòrdia» a fi d'explicar l'absència de debat científic de les seves afirmacions: «Les afirmacions “científiques” d'aquests neocreacionistes com Johnson, Denton i Behe es basen, en part, en la idea que aquestes qüestions [al voltant de l'evolució] són l'objecte d'un debat suprimit entre els biòlegs (...). D'acord amb els neocreacionistes, l'aparent absència d'aquesta discussió i el rebuig gairebé universal de les reclamacions neocreacionistes són degudes a una conspiració entre els biòlegs professionals en lloc de a una mancança de mèrit científic».[23]

Eugenie Scott descriu el neocreacionisme com «una barreja d'estratègies antievolució provocades per decisions judicials contra les lleis d'igualtat de temps».[24] Aquestes decisions legals (en el cas McLean contra Arkansas i en el cas Edwards contra Aguillard) condemnaren l'ensenyament de la ciència de la creació com a alternativa a l'evolució en les classes de ciència de les escoles públiques. Scott considera el disseny intel·ligent, i les diferents estratègies dels seus partidaris, com són les campanyes «Teach the Controversy» (en català, «Ensenya la controvèrsia») i «Critical Analysis of Evolution» (en català, «Anàlisi crític de l'evolució») com els principals exemples de neocreacionisme.

Els neocreacionistes generalment rebutgen el terme «neocreació», al·legant que és un terme pejoratiu.[25] Qualsevol vinculació dels seus punts de vista amb el creacionisme soscavaria el seu objectiu de ser vistos com a defensors d'una nova forma de ciència. En el seu lloc, es presenten davant del seu públic no científic com els conductors de la ciència vàlida, de vegades mitjançant la redefinició de la ciència per a satisfer les seves necessitats.[26] Això és rebutjat per la gran majoria dels científics professionals reals.[27][28][29][30] Tot i això, els neocreacionistes asseveren al presentar i conduir «la ciència vàlida» que aquesta és igual o superior a la teoria de l'evolució,[31] però que encara han de produir investigacions científiques reconegudes i proves que recolzin les seves afirmacions.[32] En el seu lloc, la majoria de les obres neocreacionistes són publicacions dirigides al públic general, als legisladors i els responsables polítics. Gran part d'aquest treball publicat és polèmic per naturalesa, on es discuteix i es contradiu el que veuen com una «ortodòxia científica», que escuda i protegeix el «darwinisme», mentre que ataca i ridiculitza suposades alternatives com el disseny intel·ligent.[16][33][34] Exemples de polèmiques neocreacionistes inclouen el Document Wedge del Discovery Institute,[35] el llibre «Darwin on Trial» (en català, «Darwin a judici») de Phillip E. Johnson, i el llibre «From Darwin to Hitler» (en català, «De Darwin a Hitler») de Richard Weikart.[36] La investigació per a elaborar el llibre de Weikar va ser finançada i promoguda pel Discovery Institute.[37] Tots dos, Johnson i Weikart estan afiliats al Discovery Institute: Johnson és assessor del programa, i Weikart és membre.

Crítics[modifica]

Tots els noms següents fan explícites les connexions entre el creacionisme tradicional, el neocreacionisme i el disseny intel·ligent. No tots els crítics del neocreacionisme estan del costat de l'evolució en aquest debat. Henry M. Morris, un destacat creacionista de la terra jove, va acceptar el terme,[2] però es va oposar a la lògica del neocreacionisme per la senzilla raó que no abraça la Bíblia.[38] El Baptist Center for Ethics (en català, Centre Baptista per a l'Ètica) demana als «baptistes a comprometre's de nou a la separació d'Església i Estat, que mantindrà les escoles públiques lliures de la pressió coercitiva que promou la fe sectària, com les oracions escolars escrites per l'Estat i l'ensenyament de la neocreacionisme...».[39][40]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Peretó, Juli «L'enganyifa del disseny intel·ligent: Ciència obsoleta i pseudociència en el neocreacionisme» (html). Mètode. Universitat de València [València], 54-L'espècie mística, Estiu 2007. ISSN: 2174-9191 [Consulta: 30 setembre 2014].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,0 2,1 Morris, Henry M. «Neocreationism» (en anglès). icr.org. Institute for Creation Research. [Consulta: Sep 29, 2014].
  3. ↑ Safire, William «On Language: Neo-Creo» (en anglès). The New York Times, 21-08-2005 [Consulta: 30 setembre 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Scott, Eugenie C. «Creationism, ideology, and science» (en anglès). Annals of the New York Academy of Sciences p. 505–22, 1996. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1996.tb23167.x. [Consulta: 12 novembre 2009].
  5. ↑ Johnson, Phillip E. «Darwinism is Materialist Mythology, Not Science» (en anglès). DarwinReconsidered.org, octubre 2004. Arxivat de l'original el 2011-07-25. [Consulta: 29 setembre 2014].
  6. ↑ Laurie, Goodstein «Intelligent Design Might Be Meeting Its Maker» (en anglès). New York Times, 04-12-2005 [Consulta: 29 setembre 2014].
  7. ↑ Pigliucci, Massimo «Design Yes, Intelligent No». Skeptical Inquirer, Setembre 2001. Arxivat de l'original el 2009-04-02 [Consulta: 4 abril 2009]. Arxivat 2009-04-02 a Wayback Machine.
  8. ↑ Bird, Wendell R. The Origin of Species Revisited: The Theories of Evolution and of Abrupt Appearance (en anglès). Thomas Nelson, Desembre 1992, p. 13. ISBN 0-8407-6848-6. 
  9. ↑ Colson, Charles; Pearcey, Nancy. How Now Shall We Live? (en anglès). Tyndale House Publishers, 20 de setembre de 1999. ISBN 0842336079. OCLC 42999968. LCCN 2001265761. 
  10. ↑ Cas Kitzmiller contra el Districte Escolar de Dover. «Both Defendants and many of the leading proponents of ID make a bedrock assumption which is utterly false. Their presupposition is that evolutionary theory is antithetical to a belief in the existence of a supreme being and to religion in general. Repeatedly in this trial, Plaintiffs' scientific experts testified that the theory of evolution represents good science, is overwhelmingly accepted by the scientific community, and that it in no way conflicts with, nor does it deny, the existence of a divine creator.»  [Text en wikisource (en anglès)]
  11. ↑ Cas Kitzmiller contra el Districte Escolar de Dover. «Johnson has concluded that science must be redefined to include the supernatural if religious challenges to evolution are to get a hearing. (11:8–15 (Forrest); P-429). Additionally, Dembski agrees that science is ruled by methodological naturalism and argues that this rule must be overturned if ID is to prosper. (Trial Tr. vol. 5, Pennock Test., 32–34, Sept. 28, 2005).»  [Text en wikisource (en anglès)]
  12. ↑ Martin, Allie; Parker, Jenni. «TV Producer Defends Documentary Exposing Darwin-Hitler Link» (en anglès). agapepress.org, 25-08-2006. Arxivat de l'original el 12 de febrer de 2009.
  13. ↑ Handley, Paul. «Scientists battle over anti-Darwin ‘Intelligent design' theory» (en anglès). timesofoman.com. Times of Oman, 07-03-2005. Arxivat de l'original el 2005-03-10. [Consulta: 10 març 2005].
  14. ↑ 14,0 14,1 Discovery Institute. «The Wedge Document» (en anglès). http://ncse.com, 1998. [Consulta: 29 setembre 2014].
  15. ↑ Weikart, Richard. «Does Darwinism Devalue Human Life?» (en anglès). discovery.org. The Human Life Review, 01-03-2004. [Consulta: 29 setembre 2014].
  16. ↑ 16,0 16,1 Richards, Jay W. «Intelligent Design Theory» (en anglès). discovery.org. IntellectualCapital.com, 25-07-1999. [Consulta: 29 setembre 2014].
  17. ↑ Kennedy, James. «Darwin's Deadly Legacy» (documental de televisió) (en anglès). truthinaction.org. Coral Ridge Ministries, 26 i 27 agost 2006. Arxivat de l'original el 2006-08-29.
  18. ↑ Johnson, Phillip E. Defeating Darwinism by Opening Minds. Downers Grove, IL: InterVarsity Press, 1997, p. 91-92. ISBN 0-8308-1360-8. OCLC 36621960. LCCN 97012916. 
  19. ↑ Orr, H. Allen. «Devolution—Why intelligent design isn't» (en anglès), 23-05-2005. Arxivat de l'original el 2005-05-29. [Consulta: 2 octubre 2014].
  20. ↑ American Society for Clinical Investigation. «Defending science education against intelligent design: a call to action» (en anglès) p. 1134-1138, 2006.
  21. ↑ Hurd, Gary. «Back to the Quote Mines» (en anglès). pandasthumb.org, 04-05-2005. Arxivat de l'original el 2015-08-09. [Consulta: 29 setembre 2014].
  22. ↑ Forrest, Barbara; Gross, Paul R. Creationism's Trojan Horse (en anglès). Oxford University Press, 8 de gener de 2004. ISBN 0-19-515742-7. OCLC 50913078. 
  23. ↑ Pennock, Robert T. (ed.). Intelligent Design Creationism and Its Critics: Philosophical, Theological, and Scientific Perspectives (en anglès). Cambridge, Mass.: MIT Press, 1 de desembre de 2001, p. 322. librarything 827088. goodreads 567279. ISBN 9780262661249. OCLC 539676227. LCCN 2001031276 [Consulta: 30 setembre 2014]. 
  24. ↑ Scott, Eugenie C. «Antievolutionism and Creationism in the United States» (en anglès). http://ncse.com. National Center for Science Education, 13-02-2001. [Consulta: 30 setembre 2014].
  25. ↑ Nkangoh, Wilston. «FAQs IDEA Club, University of Texas, Dallas» (en anglès). utdallas.edu. IDEA Club, 19-05-2005. Arxivat de l'original el 2012-02-05. [Consulta: 2 octubre 2014].
  26. ↑ Behe, Michael J. «Whether Intelligent Design is Science» (en anglès). discovery.org p. 2. Seattle, WA: Discovery Institute, 2006. [Consulta: 30 setembre 2014].
  27. ↑ Kitzmiller v. Dover Area School District (en anglès), p. 83.  [Text en wikisource]
  28. ↑ AAAS Board of Directors. «AAAS Board Resolution on Intelligent Design Theory» (en anglès). aaas.org. American Asociation for the Advancement of Science, 18-10-2002. Arxivat de l'original el de novembre 13, 2002. [Consulta: d’octubre 2, 2014]. [La AAAS és la major associació de científics als EUA, té 120.000 membres, i rebutja fermament el Disseny Intel·ligent]
  29. ↑ UNSW. «Intelligent design is not science - Scientists and teachers speak out» (en anglès). unsw.edu.au. Sydney, Austràlia: University of New South Wales, 20-10-2005. Arxivat de l'original el 2011-04-10. [Consulta: 2 octubre 2014]. «A coalition representing more than 70,000 Australian scientists and science teachers has called on all schools not to teach Intelligent Design (ID) as science, because it fails to qualify on every count as a scientific theory.»
  30. ↑ NCSE. «Voices for evolution. List of statements from scientific professional organizations on the status intelligent design and other forms of creationism» (en anglès). http://ncse.com. National Center for Science Education. [Consulta: 30 setembre 2014].
  31. ↑ Meyer, Stephen C. «The Scientific Status of Intelligent Design: The Methodological Equivalence of Naturalistic and Non-Naturalistic Origins Theories» (en anglès). discovery.org. Ignatius Press, 01-12-2002. [Consulta: 30 setembre 2014].
  32. ↑ Kitzmiller v. Dover Area School District (en anglès), p. 88.  [Text en wikisource]
  33. ↑ Applegate, David. «Creationists Open a New Front» (en anglès). agiweb.org/geotimes. American Geological Institute, juliol 2000. [Consulta: 30 setembre 2014].
  34. ↑ McCarthy, John. «Intelligent Design Advocates Seem Unserious And Insincere» (en anglès). stanford.edu. Department of Computer Science, Stanford University, 05-11-2005. Arxivat de l'original el 2005-11-21. [Consulta: 2 octubre 2014].
  35. ↑ Discovery Institute. «The Wedge Strategy» (en anglès), 1998. [Consulta: 30 setembre 2014].
  36. ↑ Discovery Institute. «From Darwin to Hitler» (en anglès).
  37. ↑ Discovery Institute. «Nota Bene July» (en anglès), 27-07-2004. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 2 octubre 2014].
  38. ↑ Morris, Henry M. «Design Is Not Enough!» (en anglès). Institute for Creation Research. [Consulta: 30 setembre 2014].
  39. ↑ Ray, Brian D. «Some Baptists Supporting Government-Run Schools» (en anglès). National Home Education Research Institute, 25-04-2006. Arxivat de l'original el 2012-02-05. [Consulta: 2 octubre 2014].
  40. ↑ Baptist Center for Ethics. «A Baptist Pastoral Letter Supporting Public Education» (en anglès), 21-04-2006. Arxivat de l'original el 2006-08-10. [Consulta: 2 octubre 2014].
  41. ↑ Pigliucci, Massimo. «Design Yes, Intelligent No: A Critique of Intelligent Design Theory and Neocreationism». csicop.org. Skeptical Inquirer, setembre 2001. Arxivat de l'original el 2018-11-27. [Consulta: 30 setembre 2014].
  42. ↑ Scott, Eugenie C. «Creationists and the Pope's Statement» (en anglès). Quarterly Review of Biology, 72, 4, desembre 1997, pàg. 403. DOI: 10.1086/419952 [Consulta: 14 novembre 2007].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Neocreacionisme&oldid=31315124»