Neolític final

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Stonehenge Wide Angle.jpg
Paleolític
Paleolític inferior
Paleolític mitjà
Paleolític superior
Epipaleolític
Mesolític
Neolític
Neolític antic
Neolític mitjà
Neolític final
Edat del coure
Edat del bronze
Cultura dels túmuls
Cultura dels camps d'urnes
Edat del ferro
Cultura de Hallstatt
Cultura de La Tène

El neolític final és la darrera fase del neolític fins a l'arribada dels metalls. A Catalunya aquest període va del 2500 aC al 1800 aC més o menys.[1]

Durant aquesta època van arribar a França tribus de prospectors, caçadors i comerciants que venien del sud de la península Ibèrica (cultura del vas campaniforme) i d'Europa Oriental. A Catalunya arriben una sèrie de fenòmens culturals que trenquen la relativa uniformitat dels sepulcres de fossa del neolític mitjà. S'accentua el poblament de la muntanya.[2]

Característica d'aquest període és la importància que adquireixen les rutes comercials: les més antigues rutes conegudes són la de l'ambre amb el Bàltic i la de l'estany que unia les illes Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània.[3] La navegació millora i es van poblar illes mediterrànies. Les travessies -que abans es feien al llarg de les costes- es fan ara a mar obert. En diversos punts d'Europa apareixen representacions de vaixells, probablement de rems i fets de fusta.

Cultures destacades[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alcaina-Mateos, Jonas «El neolític final – calcolític a la costa central catalana. Estat de la qüestió i aportacions)». ResearchGate, octubre del 2014. DOI: 10.13140/rg.2.1.2431.4085.
  2. Galter, Josep Tarrús i «Consideracions sobre el Neolític final-calcolític a Catalunya (2500-1800 a.C.)». Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, 5, 01-01-1985, pàg. 47–57. ISSN: 2385-3344.
  3. «ruta comercial». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

  • Molist, Miquel Molist, Maria Bofill, z i Oriol Vicente; Bofill, Maria; Ortiz, Anabel. «Magalitisme a les Gavarres». Patrimoni Cultural i Desenvolupament - Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 23 gener 2017].