Neoptòlem (diàdoc)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNeoptòlem
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Mort321 aC Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Sàtrapa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSàtrapa d'Armènia (323 aC–321 aC) Modifica el valor a Wikidata

Neoptòlem (en llatí Neoptolemus, en grec antic Νεοπτόλεμος "Neoptólemos") fou un oficial macedoni d'Alexandre el Gran, i segons Flavi Arrìa membre de la dinastia epirota dels Aecides i per tant emparentat amb els reis de l'Epir.

Va servir a la guàrdia reial, els Companys (ἑταῖροι "hetaĩroi") i es va destacar al setge de Gaza (332 aC) on fou el primer a escalar les muralles. En posteriors campanyes va seguir demostrant que era un militar capacitat.

A la mort del rei (323 aC) va obtenir en el repartiment la província d'Armènia. El 321 aC Perdicas d'Orèstia, que marxava a Egipte, el va posar sota dependència d'Èumenes de Càrdia, ja que no se'n fiava. Efectivament Neoptòlem, tan bon punt Perdicas va sortir, va entrar en contacte amb Antípater i Cràter d'Orèstia. Quan Èumenes li va ordenar enviar un contingent, va desobeir obertament.

Llavors Èumenes el va atacar i el va derrotar fàcilment i va obligar a les seves forces macedònies a fer jurament de fidelitat a Perdicas. Neoptòlem es va escapar amb un petit cos de cavalleria i es va unir a Cràter al que va convèncer de marxar contra Èumenes immediatament pensant que no estava preparat per un nou combat. Però l'atac no fou tant sorprenent com esperaven i les forces aliades van ser derrotades i Èumenes i Neoptòlem, que eren enemics personals, es van buscar mútuament i es van enfrontar en combat singular on, després d'una desesperada lluita, Èumenes va matar a Neoptòlem segons expliquen Plutarc, Corneli Nepot i Diodor de Sicília.[1]

Referències[modifica]

  1. 1.Neoptolemus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1155