Neptunita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralNeptunita
Neptunite-176667.jpg
Fórmula químicaKNa2Li(Fe2+)2Ti2Si8O24
EpònimNeptú Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPegmatita de Narsaarsuk, Plateau de Narsaarsuk, Igaliku, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EH.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.EH.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.37 Modifica el valor a Wikidata
Dana70.4.1.1
Heys14.9.26
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 16,427(2) Å; b = 12,478(2) Å; c = 9,975(1) Å; β = 115,56(1)°
Simetriam - domàtic
Grup espacialspace group 9 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colornegre
Maclesd'interpenetració en {301}
Exfoliacióperfecta en {110}
Fracturaconcoïdal
Tenacitatfràgil
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllamarró
Diafanitatopaca
Densitat3,19 a 3,23 g/cm3 (mesurada); 3,24 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,690 a 1,691 nβ = 1,693 a 1,700 nγ = 1,719 a 1,736
Birefringènciaδ = 0,029 a 0,045
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 36° to 49°, calculat: 36° to 56°
Dispersió òpticar < v forta
Impureses comunesCa
Mineral radioactiu Radioactive.svg
RadioactivitatPoc detectable
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1893
Referències[1]

La neptunita és un mineral de la classe dels fil·losilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de la neptunita”. Va ser descoberta l'any 1893 prop de la localitat de Narsarsuaq, Igaliku, Kujalleq a Groenlàndia (Dinamarca), sent nomenada així pel déu del mar romà Neptú, per la seva associació amb el mineral de egirina nomenat pel déu escandinau del mar. S'ha trobat també al Comtat de San Benito (Califòrnia), a Mont Saint-Hilaire (Quebec) i a la Península de Kola (Rússia).[2]

Sinònims poc usats són: carlosita o ferroneptunita.

Característiques químiques[modifica]

Segons la classificació de Strunz és un fil·losilicat, amb transició entre l'estructura de fil·losilicat i la d'inosilicat, mentre que en altres classificacions com la de Dana és considerat un inosilicat en estructura tubular formant gàbies, igual que la resta de minerals del mateix grup de la neptunita. Sigui considerat d'una o una altra forma, sempre porta com a cations en la seva fórmula: potassi, sodi, liti, ferro i titani.

És isoestructural amb la manganoneptunita (KNa2Li(Mn2+)2Ti2Si8O24), amb la qual forma una sèrie de solució sòlida, en la qual la substitució gradual del ferro per manganès va donant els diferents minerals de la sèrie.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses una mica de manganès i calci.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix en vetes de natrolita, tallant una inclusió d'esquist amb glaucòfan en una massa de roques serpentinites.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: eudialita, arfvedsonita, egirina, natrolita, benitoita, joaquinita-(Ce), nordita-(La), lomonosovita, sodalita o ussinguita.

Referències[modifica]

  1. «Neptunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Mineral Handbook
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neptunita