Nereides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les nereides encadenant Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau

En la mitologia grega, les nereides[1] (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris. Nereu era un déu del mar i Doris era filla d'Oceà, la qual cosa fa que les nereides siguin considerades nimfes del mar.[2] Es creia que vivien al fons del mar, al palau del seu pare, assegudes en trons d'or. Totes bellíssimes, passaven el temps teixint i cantant. Els poetes se les imaginaven barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins.[3]

Nombre de nereides[modifica | modifica el codi]

Les nereides eren moltes, però el seu nombre exacte varia segons la font. Homer, a la Ilíada, dóna el nom de 34 nereides, Hesíode en compta 53, al Pseudo-Apol·lodor se'n citen 45 i Gai Juli Higí en dóna 48.

Generalment, però, en són 50, i a vegades el número s'eleva fins a cent. Tenim quatre llistes de nereides, que es complementen mútuament. Per ordre alfabètic són:[3]

  • Actea
  • Agave
  • Amatea
  • Amfinome
  • Amfítoe
  • Amfitrite
  • Apseudes
  • Autònoe
  • Calipso
  • Cal·lianassa
  • Cal·linira
  • Ceto
  • Cimatolege
  • Cimo
  • Cimòdoce
  • Cimòtoe
  • Clímene
  • Cranto
  • Dero
  • Dexamene
  • Dinamene
  • Dione
  • Doris
  • Doto
  • Eione
  • Èrato
  • Espio
  • Eucrante
  • Eudora
  • Eulimene
  • Eumolpe
  • Eunice
  • Eupompe
  • Evagora
  • Evarne
  • Ferusa
  • Galatea
  • Galene
  • Glauce
  • Glaucònoe
  • Halia
  • Halimede
  • Hipònoe
  • Hipòtoe
  • Ianassa
  • Ianira
  • Iera
  • Ione
  • Laomedea
  • Leagore
  • Limnòria
  • Lisianassa
  • Melite
  • Menipe
  • Mera
  • Nausítoe
  • Nemertes
  • Neomeris
  • Nesea
  • Neso
  • Oritia
  • Panope
  • Pasítea
  • Plexaure
  • Ploto
  • Polinome
  • Pontomedusa
  • Pontoporea
  • Pronoe
  • Proto
  • Protomedea
  • Psàmate
  • Sao
  • Talia
  • Temisto
  • Tetis
  • Toe

Aquesta llista global, que conté setanta-set noms, mostra la diversitat de tradicions sotmeses al capritx individual dels mitògrafs i poetes. Les pintures dels vasos citen encara altres nereides, com, per exemple:

  • Nao
  • Pontomeda
  • Cal·lice
  • Coro
  • Iresia
  • Cimatotea
  • Eudia
  • ...

Aquestes nereides, en general, no exerceixen individualment cap paper a les llegendes; això no obstant, algunes tenen uns personalitat més rellevant que les seves germanes. Així, en primer lloc, tenim Tetis, mare d'Aquil·les; desprès Amfitrite, esposa de Posidó; Galatea i Oritia, que, més generalment, passa per ser la filla del rei d’Atenes Erecteu.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 13
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.117. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Diccionario de Mitología Griega y Romana, Pierre Grimal; Editorial PAIDÓS.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nereides Modifica l'enllaç a Wikidata