Neurofibromatosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaNeurofibromatosi
Early neurofibromatosis.jpg
Pacient amb neurofibromatosi 1 primarenca. S'observen taques marrons i petits neurofibromes cutanis.
Especialitat genètica mèdica
Classificació
CIM-10 Q85.0
CIM-9 237.7
ICD-O 9540/0
Recursos externs
OMIM 162200
Patient UK Neurofibromatosis
MeSH D017253
Modifica dades a Wikidata

La neurofibromatosi és un trastorn genètic del sistema nerviós que afecta principalment al desenvolupament i creixement dels teixits nerviosos,[1] les diferents formes de dit trastorn fan part de les malalties minoritàries i rares.[2]

Aquest trastorn ocasiona tumors que creixen en els nervis i produeixen altres anormalitats com ara taques marrons en la pell i deformitats en els ossos (escoliosi, sovint). La neurofibromatosi ocorre en ambdós sexes i en totes les races i grups ètnics i es transmet a la descendència de manera autosòmica dominant.

Els científics han classificat els dos tipus principals com neurofibromatosi tipus 1 (NF1)[3] i neurofibromatosi tipus 2 (NF2) cadascun amb una alteració d'un cromosoma diferent (17[4] i 22[5] respectivament). Existeixen altres tipus o variants de neurofibromatosi, com el tipus 5 -neurofibromatosi segmentària-[6] causat per una mutació postzigòtica en el gen NF1,[7] el tipus 6[8] (classificació de Riccardi, 1982)[9] o el tipus 7 (d'inici tardà),[10] però alguns no han estat ben definits encara.[11] Carey i col·laboradors van presentar una classificació de la malaltia amb cinc variants l'any 1986, fonamentada en els seus aspectes genètics.[12] Riccardi i Carey coincidiren poc després en agrupar les neurofibromatosis en tres formes.[13]

NF1[modifica | modifica el codi]

La NF1, neurofibromatosi perifèrica o malaltia de Von Recklinghausen,[14] va ser descrita per primera vegada el 1882 per Friedrich Daniel von Recklinghausen, un patòleg alemany. Des de llavors, està clar no tan sols que les neurofibromatosis 1 són una de les malalties genètiques més freqüents (1/3.500 naixements), sinó també que hi ha diverses expressions diferents de la malaltia.[15] La forma descrita per Von Recklinghausen és, amb diferència, la més comuna de totes les neurofibromatosis, arribant aproximadament al 85% dels casos. En nens petits, les seves manifestacions són difícils de diferenciar d'altres malalties genètiques semblants com la síndrome de Legius,[16] la síndrome LEOPARD (una lentiginosi múltiple)[17] o la síndrome de Watson (que també provoca neurofibromes i taques color café amb llet a la pell),[18] sense emprar tècniques complexes de diagnòstic molecular.[19] El nombre de taques "café amb llet" a la pell no té relació amb la gravetat o la taxa de mortalitat de la malaltia.[20] Unes lesions habituals, si bé no patognomòniques, en la NF1, són els nòduls de Lisch a l'iris. Histològicament es consideren hamartomes melanocítics.[21] La malaltia pot cursar amb glaucoma i exoftàlmia. En un 30% dels casos, aproximadament, es veuen alteracions de les estructures vasculars de la retina.[22] La tomografia de coherència òptica és una bona tècnica per apreciar totes aquestes lesions intraoculars relacionades amb la NF1.[23] Les persones amb NF1 tenen canvis en l'estructura òssia facial que modifiquen la morfologia orbitària, en especial un diàmetre transorbitàri augmentat i una major distància interorbitària que la que presenten els individus sense la malaltia. Aquestes característiques comporten un hipertelorisme ocular (augment de la separació dels ulls) de grau variable en molts d'aquests malalts.[24] Si bé la baixa estatura i la macrocefàlia son trets habituals en la NF1, no es consideren elements diagnòstics.[25] Per contra, la displàsia de l'os esfenoide és un dels criteris diagnòstics òssis més clars, juntament amb la pseudoartrosi.[26] En un 15% dels casos diagnosticats durant la infància, la NF1 s'associa a gliomes de les vies òptiques, generalment astrocítics i benignes.[27] Rares vegades, la NF1 cursa amb lesions pulmonars parenquimatoses quístiques associades, que poden ser controlades amb corticoteràpia per inhalació.[28] Una de les complicacions greus de la NF1 es la hipertensió pulmonar, que es manifesta amb dispnea i insuficiència cardíaca dreta. Es pensa que la causa podria ser plexogènica o relacionada amb mutacions de la neurofibromina 1 (una proteïna codificada pel gen NF1).[29] Ja que la neurofibromina s'expressa en les cèl·lules endotelials i els miòcits dels vasos sanguinis, alguns especialistes creuen que podria tenir un paper important en la patofisiologia d'aquesta forma de disfunció pulmonar en la NF1.[30]

Els neurofibromes poden tenir mides enormes. S'ha descrit un cas, intervingut quirúrgicament amb bons resultats, d'un tumor de la variant plexiforme de 6,7 kg de pes.[31]

Un subtipus molt especial de NF1 és la neurofibromatosi familiar espinal, que cursa amb tumors de variades característiques histològiques dintre del conducte raquidi.[32] Inclús s'han descrit alguns casos d'aquesta NF1 sense les habituals taques 'cafè amb llet' o mutacions apreciables al gen corresponent.[33]

Es pensa que la NF1 infantil comporta determinades alteracions cognitives específiques (que modifiquen l'atenció, la percepció visual, el llenguatge, les funcions executives, el rendiment acadèmic i la conducta),[34] i que afecten a un 50-80% dels nens amb la malaltia. Segons estudis experimentals en animals, la causa d'aquestes alteracions és un augment de l'activitat Ras (un tipus de proteïnes), fet que ocasiona una major inhibició del GABA.[35] Alguns assaigs indiquen que hipolipemiants com la lovastatina podrien millorar aquestes alteracions.[36]

En nens afectes de NF1 s'ha observat la concurrència de la malaltia de Moyamoya (una vasculopatia cerebral per ara criptogènica que provoca ictus isquèmics de repetició, caracteritzada per estenosi i oclusió de les petites anastomosis vasculars distals de les dues artèries caròtides internes).[37] La prevalença d'aquesta malaltia en els pacients de NF1 és del 0,6%. Es creu que l'associació entre els dos processos es relacionable amb la proximitat dels corresponents gens dins del cromosoma 17, una circumstància que podria condicionar un fenomen d'al·lelisme.[38] En adults, el quadre pot debutar amb una hemorràgia subaracnoidal, de vegades de forma sobtada.[39]

S'ha demostrat in vivo que els tumors malignes associats a la NF1 depenen de l'activitat del complex proteic TORC1/mTOR.[40] Això fa pensar que determinats inhibidors de les cinases, sols o actuant sinèrgicament amb inhibidors dels bromodominis, podrien ser eines útils per tractar dits tumors.[41] Entre un 8 i un 13% de les persones afectes de NF1 tenen un alt risc de presentar un tumor maligne de la beina nerviosa (en anglès: Malignant Peripheral Nerve Sheath Tumor, o MPNST) al llarg de la seva vida.[42] A banda de tumors d'estructures nervioses associats, les persones amb NF1 tenen un considerable risc de desenvolupar un càncer de mama. La majoria d'aquestes neoplàsies són carcinomes ductals i tenen pitjor pronòstic que els càncers mamaris no associats a la NF1.[43] El gen NF1 es troba a la regió pericentromèrica del braç llarg del cromosoma 17, la qual també inclou el gen BRCA1. S'ha suggerit la possibilitat d'una interacció entre els dos gens, ara per ara no aclarida.[44]

Alguns especialistes pensen que al papir Ebers es troba una descripció dels tumors propis de la malaltia,[45] dintre del grup de patologies originades en el "metw" (per als egipcis, qualsevol conducte que relacionés un òrgan amb un altre).[46] Escultures hel·lenístiques presenten possibles alteracions compatibles amb els signes cutanis de la NF1, una hipòtesi interessant difícil de comprovar.[47] S'ha detectat la NF1 en mòmies de l'Imperi inca,[48] i en obres del pintor Andrea Mantegna.[49] Pel seu impacte visual, la malaltia ha estat il·lustrada moltes vegades al llarg del temps a fi de mostrar les rareses de la natura.[50] Alguns especialistes pensen que el conegut personatge literari de Victor Hugo, Quasimodo, podria patir una forma avançada de malaltia de Von Recklinghausen.[51] Avui dia, encara existeix una considerable polèmica sobre si Joseph Merrick patí o no NF1.[52]

NF2[modifica | modifica el codi]

El tipus NF2,[53] descrit per primera vegada l'any 1822 per Wishart i també anomenat neurinoma acústic bilateral,[54] afecta una de cada 33.000 a 40.000 persones.[55] Els neurinomes -també coneguts com schwannomes vestibulars- són tumors del nervi acústic. La NF2 es caracteritza per ocasionar greus problemes auditius i d'equilibri, ja que els tumors són sempre bilaterals. Eventualment, també poden causar alteracions visuals.

Experiments amb nematodes indiquen que modificacions moleculars induïdes en la proteïna antioncogènica Merlin (Moesin-Ezrin-Radixin-Like Protein), codificada pel gen NF2 i que uneix els filaments d'actina a les glicoproteïnes de la membrana, alteren el comportament de certs neuroblastes (cèl·lules nervioses embrionàries) i podrien ser una de les causes de la formació dels neurinomes.[56] La pèrdua d'audició en la NF2 es produeix per disminució del diàmetre dels forats coclears, fet que comporta un augment de les proteïnes intralaberíntiques, les quals es poden mesurar emprant la ressonància magnètica millorada amb tècnica de recuperació de la inversió atenuada de fluid (en anglès: Fluid attenuated inversion recovery o FLAIR).[57] De vegades, no sempre, dita pèrdua d'audició pot ser millorada amb implants coclears.[58] El tractament conjunt amb bevacizumab i radioteràpia ha donat resultats prometedors, ja que limita significativament els efectes no desitjats de la radiació.[59] Molt ocasionalment, aquesta malaltia pot debutar amb afectació del III parell cranial i miopatia distal.[60] Més freqüenment, es presenta amb meningiomes associats de diferents graus.[61] La major part d'aquests meningiomes associats es desenvolupen a la convexitat i a la falç cerebral; una minoria es presenta a la base del crani o als ventricles laterals. Poden ser múltiples (3 o menys habitualment, algunes vegades més de 7), amb una mida mitjana d'uns 14 mm de diàmetre. Els seguiments a llarg termini de dits tumors meníngics indiquen una mitjana de creixement anyal d'uns 1,5 mm. Si ocasionen problemes neurològics significatius cal la seva resecció quirúrgica. En algunes ocasions, no moltes, els meningiomes reapareixen de novo i es comporten més agressivament que els originals.[62] De forma esporàdica, han estat considerats tumors associats a la NF2 schwannomes no vestibulars i ependimomes.

En models experimentals, el tractament amb anticossos anti-factor de creixement de l'endoteli vascular (anti-VEGF, en anglès) durant la radioteràpia, redueix els efectes adversos d'aquesta i millora la regeneració dels nervis afectats pels tumors.[63] Un dels fàrmacs d'aquest tipus de tractament antineoplàsic amb anticossos monoclonals, el bevacizumab, millora també el dolor crònic que pateixen els malalts afectes de NF2 més eficaçment que els opiacis.[64] Una acurada identificació proteòmica de determinats al·lels o de les seves mutacions podria definir "dianes" per fàrmacs immunosupresors (com l'Everolimus, emprat en casos de rebuig de trasplants) que retardessin el creixement dels tumors relacionats amb la NF2.[65] En casos molt determinats, una combinació de bevacizumab i un altre immunosupressor anomenat Temsirolimus ha estabilitzat el curs de la malaltia.[66] S'han fet experiments amb substàncies citotòxiques d'origen vegetal (cucurbitacina-D i goiazensolida), per valorar la seva possible utilitat terapèutica en el tractament dels tumors de la NF2.[67]

No existeix una especial associació entre la NF2 i altres tumors derivats de mutacions aberrants en el gen NF2. Malgrat la coincidència gènica, es creu que aquest fet s'origina en mutacions "sense sentit" presents en dits tumors i que no es donen en la NF2.[68]

La diferenciació entre aquestes dues formes predominants de la malaltia fou establerta l'any 1987.[69]

NF3[modifica | modifica el codi]

Un tercer tipus de neurofibromatosi -menys conegut- és la schwannomatosi.[70][71] També denominada, per alguns especialistes, NF3. Es caracteritza per la presència de múltiples schwannomes (o neurilemomes: tumors benignes de les cèl·lules de Schwann) al cos i l'absència de schwannomes vestibulars bilaterals.[72] El locus causal està situat molt a prop del de la NF2, al cromosoma 22q. Sembla que la gènesi de la schwannomatosi implica determinades mutacions en dos o més gens supressors de tumors que inactiven les seves funcions.[73] Una gran dificultat per estudiar aquestes mutacions i descobrir els mecanismes d'interacció entre elles és aconseguir cultius de línies cel·lulars tumorals viables. Per aquest motiu, a la Universitat Johns Hopkins s'han creat dues línies de cèl·lules immortalitzades schwannomatoses derivades de tumors de dos malalts diferents.[74] Des del punt de vista clínic, el diagnòstic entre la NF2 i la NF3 és sovint extraordinàriament complicat. Les proves d'imatge gairebé mai són del tot concloents amb les tècniques disponibles a molts centres. Inclús, poques vegades, han estat identificats tumors amb característiques histopatològiques híbrides schwannoma-neurofibroma.[75] És rar que es presentin meningiomes associats. Són tumors de creixement lent, que es poden desenvolupar fora (pell i teixit subcutani) o dintre de les estructures del sistema nerviós central i del perifèric. La seva simptomatologia depèn de la localització tumoral. La radiculopatia, les parestèsies i/o la debilitat de les extremitats són els seus símptomes més comuns. Els schwannomes poden no presentar cap símptoma i ser descoberts de forma incidental en proves d'imatge o autòpsies. Representen un 8% de tots els tumors intracranials, un 85% dels tumors del'angle ponto-cerebel·lós i un 29% dels tumors de les arrels dels nervis espinals. Els schwannomes espinals tenen una incidència de 0.3–0.4 casos per 100,000 persones/any. La major part d'ells s'origina en nervis sensorials i un 75% es veu a les arrels dorsals sensorials. Un ~90% són tumors solitaris i esporàdics, quasi un 4% es desenvolupa en el context d'una NF2 i un 5% són tumors múltiples però sense associació amb la NF2.[76] S'han publicat casos de schwannomatosis amb múltiples tumoracions dintre del canal espinal i una discreta simptomatologia, tributàries de tractament quirúrgic.[77] La variant plexiforme del schwannoma s'ha descrit a mucosa bucal, paladar i llavis, que són localitzacions molt poc freqüents en aquest tipus de tumor.[78] Algun cas excepcional de schwannoma de grans dimensions a la porció cervical del nervi vague ha estat intervingut sense lesionar el nervi.[79] S'ha descrit la presència de schwannomes múltiples a la cauda equina de la medul·la espinal lumbar en malalts sense cap criteri de NF1 o de NF2 concomitant.[80][81]

NF4, 5, 6, 7, i 8[modifica | modifica el codi]

Segons la classificació clàssica de Riccardi del 1982, ja esmentada abans i revisada l'any 1989, els trets genètics i clínics propis d'aquestes variants serien:

+ Variant NF4: Neurofibromes, neoplàsies al SNC, presència atípica de les taques "cafè amb llet, nòduls de Lisch. Patró hereditari desconegut.

+ Variant NF5 (segmentària): Neurofibromes segmentaris no hereditaris amb les taques "cafè amb llet" familiars o sense.

+ Variant NF6: Taques "cafè amb llet" familiars sense patró hereditari conegut.

+ Variant NF7 (d'inici tardà): Presentació a partir de la tercera dècada de la vida, neurofibromes i poques taques "cafè amb llet". Patró hereditari desconegut.

+ Variant NF8 (sense especificació): Amb signes diversos no corresponents a les variants anteriors i sense patrons hereditaris coneguts.

Darreres investigacions[modifica | modifica el codi]

El març de 2013 es va crear a Barcelona, com innovació assistencial, el primer grup interdisciplinari per a l'estudi de la neurofibromatosi tipus 2, el primer de l'estat espanyol.[82] El 2015, el grup de recerca de les neurofibromatosis de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) ha desenvolupat nous models en ratolins per a l’estudi del principal tumor maligne associat a la neurofibromatosi del tipus 1.[2] En concret, pel neurofibrosarcoma (també conegut com neurosarcoma, o -en anglès- Malignant peripheral nerve sheath tumor: MPNST).[83] És un tumor agressiu i de pronòstic dolent, originat a la beina del nervi.[84] Els MPNSTs presenten una mala resposta a la quimioteràpia convencional,[85] si bé sembla que combinacions d'inhibidors d'algunes cinases podrien afavorir la regressió de dits tumors.[86]

Segons un equip d'investigadors holandesos, més de la meitat dels nens amb NF1 presenta greus problemes motors i es creu que aquest fet no manté cap relació amb l'edat o el cocient d'intel·ligència; per contra, s'associa amb la presència de trastorns autistes o de dèficit d'atenció/hiperactivitat.[87]

En nens afectes de NF1 es poden presentar gliomes al tronc de l'encèfal, coexistents o no amb gliomes de vies òptiques. Més de la meitat d'ells (54%) no manifesten símptomes i acostumen a ser diagnosticats als ~7 anys. En aquests casos, el comportament agressiu del tumor és menor i el prónostic vital és millor que el que té un tumor infantil del mateix tipus desenvolupat de forma esporàdica.[88]

Tractament[modifica | modifica el codi]

No hi ha, ara per ara, un tractament específic per les neurofibromatosis. Si els neurofibromes són grans, provoquen dolor, afecten estructures anatòmiques importants o presenten un creixement molt ràpid, es practica la seva resecció quirúrgica. En malalts de NF1 amb greus deformacions de la cara, s'han realitzat trasplantaments facials, inclús emprant teixits cultivats.[89] En el cas dels neurinomes acústics de la NF2, la radioteràpia pot ser una bona opció.[90] La radiocirurgia estereotàctica, com tècnica poc invasiva, presenta bons resultats davant alguns schwannomes.[91] Es treballa en la recerca de possibles teràpies oncogenòmiques,[92] fonamentades en la neuropatologia experimental.[93] Estudis in vitro indiquen que una combinació de substàncies quimioteràpiques cinasa-inhibidores i tècniques fototermals amb nanopartícules com agents, podria ser útil en el tractament dels MPNSTs.[94]

La doxorrubicina (un antibiòtic-antineoplàstic de la família de les antraciclines) emprat ja per tractar els MPNSTs, te efecte sobre totes les línies cel·lulars de les neurofibromatosis, però ocasiona importants efectes secundaris. L'imatinib (un inhibidor de cinases útil en la teràpia contra la LMC), no és eficaç per se i no es considera recomanable. La ifosfamida (un agent alquilant), segons alguns assajos clínics, tampoc. Molts inhibidors que són actius en els MPNSTs associats a la NF1 no tenen quasi activitat sobre els MPNSTs esporàdics o les línies cel·lulars dels NF2.[95]

El bevacizumab redueix la taxa de creixement dels schwannomes/neurinomes vestibulars en nens i adolescents afectes de NF2 i millora, fins a un cert punt, les seves capacitats auditives a mitjà termini.[96] El mateix fàrmac sembla ser una bona opció per tractar el dolor refractari que pateixen alguns malalts de NF2 i limitar l'ús d'opiacis, sobretot en el grup infantil.[97] Els assajos clínics amb lapatinib (un inhibidor de la tirosina-cinasa emprat en el tractament del càncer de mama avançat) realitzats en malalts de NF2 han estat prometedors, ja que s'ha observat una reducció volumètrica dels tumors i un augment de la resposta auditiva.[98]

Estudis experimentals sobre cèl·lules immortalitzades de schwannomes humans implantades en nervis de murins indiquen que la injecció intratumoral de l'enzim caspasa-1 vectorialitzat per estructures adenovirals específiques, aconsegueix la regressió del tumor al provocar una forma selectiva d'apoptosi.[99]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Neurofibromatosi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Es crea un nou model en ratolins per a l’estudi de la neurofibromatosi». Institut Català d'Oncologia, 16-04-2015. [Consulta: 18 desembre 2015].
  3. Per a una fitxa descriptiva vegeu: «Neurofibromatosi I» (pdf). Servei de dermatologia de l'Hospital del Mar, s.d. [Consulta: 18 desembre 2015].
  4. Ledbetter, D.H; Rich, DC; et al «Precise localització of NF1 to 17q11.2 by balanced translocation» (en anglès). American Journal of Human Genetics, 44, 1989, pàg. 20.
  5. Seizinger, B.R; Gusella, J.F. «Loss of gens on chromosome 22 in tumorigenesis of human acoustic neuroma» (en anglès). Nature, 322, 1986, pàg. 644.
  6. Sobjanek, M; Dobosz-Kawałko, M; Michajłowski, I; et al «Segmental neurofibromatosis» (en anglès). Postepy Dermatol Alergol, 2014 Dec; 31 (6), pp. 410-412. DOI: 10.5114/pdia.2014.40942. PMC: 4293382. PMID: 25610358 [Consulta: 3 octubre 2016].
  7. Ma, DL; Hu, J «Images in clinical medicine: Segmental neurofibromatosis» (en anglès). N Engl J Med, 2015 Mar 5; 372 (10), pp: 963. DOI: 10.1056/NEJMicm1403193. PMID: 25738672 [Consulta: 20 gener 2017].
  8. Madson, JG «Multiple or familial café-au-lait spots is neurofibromatosis type 6: clarification of a diagnosis» (en anglès). Dermatol Online J, 2012 May 15; 18 (5), pp. 4. PMID: 22630574 [Consulta: 25 setembre 2016].
  9. Antônio, JR; Goloni-Bertollo, EM; Trídico, LA «Neurofibromatosis: chronological history and current issues» (en anglès). An Bras Dermatol, 2013 May-Jun; 88 (3), pp. 329-343. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20132125. PMC: 3754363. PMID: 23793209 [Consulta: 3 octubre 2016].
  10. Yildirim, M; Candir, O; Kesici, D; et al «Late-onset neurofibromatosis (NF-7): A case report» (en anglès). Gazi Medical Journal, 2004 Jul; 15, pp: 107-110. ISSN: 1300056X [Consulta: 26 gener 2017].
  11. Oliva, Rafael; Oriola, Josep; Ballesta, Francisca; Clària, Joan; Mengual, Lourdes. «Cap. 17.6: Neurofibromatosi». A: Genètica mèdica.. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2ª ed, 2013, p. 212 ss. ISBN 9788447536887. 
  12. Carey, JC; Baty, BJ; Johnson, JP; Morrison, T; et al «The genetic aspects of neurofibromatosis» (en anglès). Ann N Y Acad Sci, 1986; 486, pp: 45-56. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1986.tb48061.x. PMID: 3105404 [Consulta: 13 abril 2017].
  13. Riccardi, VM; Carey, JC «Von Recklinghausen neurofibromatosis and genetic linkage studies: clinical considerations» (en anglès). J Med Genet, 1987 Sep; 24 (9), pp: 521-522. PMC: 1050254. PMID: 3118027 [Consulta: 13 abril 2017].
  14. «Neurofibromatosis type 1» (en anglès). Genetics Home Reference. National Institutes of Health. National Library of Medicine, 2016, 20 Sep. [Consulta: 24 setembre 2016].
  15. Sabbagh, A; Pasmant, E; Laurendeau, I; Parfait, B; et al «Unravelling the genetic basis of variable clinical expression in neurofibromatosis 1» (en anglès). Hum Mol Genet, 2009 Aug 1; 18 (15), pp. 2768-2778. DOI: 10.1093/hmg/ddp212. PMC: 2722187. PMID: 19417008 [Consulta: 5 octubre 2016].
  16. «Legius syndrome» (en anglès). Genetics Home Reference. National Institutes of Health. National Library of Medicine, 2016, 20 Sep. [Consulta: 24 setembre 2016].
  17. Legius, E; Schrander-Stumpel, C; Schollen, E; Pulles-Heintzberger, C; et al «PTPN11 mutations in LEOPARD syndrome» (en anglès). J Med Genet, 2002 Aug; 39 (8), pp. 571-574. PMC: 1735195. PMID: 12161596 [Consulta: 4 octubre 2016].
  18. World Health Organization. Hereditary Diseases Programme. Report of a Joint WHO/NNFF Meeting on the Possibilities for the Prevention and Control of Neurofibromatosis, Jacksonville, Florida, USA, 27-28 January 1991 (en anglès). Geneva, Switzerland: National Neurofibromatosis Foundation (U.S.), 2016 Jan, pàgs. 20 [Consulta: 25 setembre 2016]. 
  19. Pasmant, E; Vidaud, D «Neurofibromatosis Type 1 Molecular Diagnosis: The RNA Point of View» (en anglès). EBioMedicine, 2016 May; 7, pp. 21–22. DOI: 10.1016/j.ebiom.2016.04.036. PMC: 4909605. PMID: 27322453 [Consulta: 3 octubre 2016].
  20. Iacovino, JR «Von Recklinghausen's Neurofibromatosis: a Clinical/Pathologic review with special emphasis on mortality based on a 39-year Retrospective Survival Study» (en anglès). Journal of Insurance Medicine, 1996; 27 (4), pp: 354-361 [Consulta: 12 abril 2017].
  21. Lubs, ML; Bauer, MS; Formas, ME; Djokic, B «Lisch nodules in neurofibromatosis type 1» (en anglès). NEJM, 1991 May 2; 324 (18), pp. 1264-1266. DOI: 10.1056/NEJM199105023241807. PMID: 1901624 [Consulta: 6 octubre 2016].
  22. Asensio-Sánchez, VM; Torreblanca-Agüera, B; Miñambres-Villar, MA «Tortuosidad retiniana vascular en neurofibromatosis tipo 1» (en castellà). Arch Soc Esp Oftalmol, 2005 Oct; 80 (10), pp: 607-609. DOI: 10.4321/S0365-66912005001000009 [Consulta: 1 maig 2017].
  23. Abdolrahimzadeh, B; Piraino, DC; Albanese, G; Cruciani, F; Rahimi, S «Neurofibromatosis: an update of ophthalmic characteristics and applications of optical coherence tomography» (en anglès). Clin Ophthalmol, 2016 May 13; 10, pp: 851-860. DOI: 10.2147/OPTH.S102830. PMC: 4874640. PMID: 27257370 [Consulta: 15 desembre 2016].
  24. Kaste, SC; Pivnick, EK «Bony orbital morphology in neurofibromatosis type 1 (NF1)» (en anglès). J Med Genet, 1998 Ag; 35 (8), pp: 628–631. PMC: 1051385. PMID: 9719366 [Consulta: 25 gener 2017].
  25. Szudek, J; Birch, P; Friedman, JM «Growth in North American white children with neurofibromatosis 1 (NF1)» (en anglès). J Med Genet, 2000 Des; 37 (12), pp: 933-938. DOI: 10.1136/jmg.37.12.933. PMC: 1734506. PMID: 11106357 [Consulta: 25 gener 2017].
  26. Montes Moreno, S; Segovia Blázquez, B; Murillo Lázaro, C; Ballestín Carcavilla. C; García Muñoz, H «Pseudoartrosis infantil de la tibia asociada a neurofibromatosis tipo 1. Presentación de un caso y revisión de la literatura» (en castellà). 7º Congreso Virtual Hispanoamericano de Anatomía Patológica, 2005, Oct, pàgs: 18 [Consulta: 26 gener 2017].
  27. Pascual Castroviejo, I; Pascual Pascual, SI; Velázquez-Fragua, R; Viaño, J; et al «Neurofibromatosis tipo 1 y gliomas de vías ópticas: una serie de 80 pacientes» (en castellà). Revista de neurología, 2008 Ma; 46 (9), pp: 530-536. ISSN: 0210-0010 [Consulta: 26 gener 2017].
  28. Bouchentouf, R «A rare aetiology of lung cystic lesions: Neurofibromatosis type 1» (en francès). Tunis Med, 2016 Ma; 94 (5), pp: 412-413. PMID: 27801495 [Consulta: 12 març 2017].
  29. Poble PB, Dalphin JC, Degano B «Severe dyspnea in a patient with neurofibromatosis type 1» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2017 Jun 17; 22, pp: 74-76. DOI: 10.1016/j.rmcr.2017.06.008. PMC: 5491756. PMID: 28702341 [Consulta: 23 juliol 2017].
  30. Küçük M, Öncel CR, Uçar M, Yıldırım AB «Type 1 neurofibromatosis complicated by pulmonary arterial hypertension: A case report» (en anglès). Turk Kardiyol Dern Ars, 2017 Jul; 45 (5), pp: 458-461. DOI: 10.5543/tkda.2016.36897. PMID: 28694401 [Consulta: 23 juliol 2017].
  31. Maharjan S, Li X, Cui J, Liu Y, Lu L «Lady with wings: a case report of giant neurofibromatosis type I» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2017 Jul; 96 (29), pp: e7523. DOI: 10.1097/MD.0000000000007523. PMID: 28723766 [Consulta: 23 juliol 2017].
  32. Poyhonen, M; Leisti, EL; Kytölä, S; Leisti, J «Hereditary spinal neurofibromatosis: a rare form of NF1?» (en anglès). J Med Genet, 1997 Mar; 34 (3), pp: 184-187. PMC: 1050889. PMID: 9132486 [Consulta: 31 desembre 2016].
  33. Kaufmann, D; Müller, R; Bartelt, B; Wolf, M; et al «Spinal neurofibromatosis without café-au-lait macules in two families with null mutations of the NF1 gene» (en anglès). Am J Hum Genet, 2001 Des; 69 (6), pp: 1395-1400. DOI: 10.1086/324648. PMC: 1235551. PMID: 11704931 [Consulta: 31 desembre 2016].
  34. Hernández Del Castillo, L; Martínez Bermejo, A; Portellano Pérez, JA; Tirado Requero, P; et al «Rendimiento neuropsicológico en la neurofibromatosis tipo 1» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2016 Sep 14, pii: S1695-4033(16)30231-4. DOI: 10.1016/j.anpedi.2016.07.006. PMID: 27639957 [Consulta: 13 octubre 2016].
  35. Garcia-Penas, JJ «Trastornos de aprendizaje en la neurofibromatosis tipo 1» (en castellà). Rev Neurol, 2017 Feb 24; 64 (s01), pp: S59-S63. PMID: 28256688 [Consulta: 12 març 2017].
  36. Bearden, CE; Hellemann, GS; Rosser, T; Montojo, C; et al «A randomized placebo-controlled lovastatin trial for neurobehavioral function in neurofibromatosis I» (en anglès). Ann Clin Transl Neurol, 2016 Feb 22; 3 (4), pàg. 266-279. DOI: 10.1002/acn3.288. PMC: 4818747. PMID: 27081657 [Consulta: 15 desembre 2016].
  37. Mayl J, Patel H, Chandra T «Moyamoya Syndrome in a Child with Neurofibromatosis Type 1: Magnetic Resonance Imaging as a Tool for Clinical Decision Making» (en anglès). Cureus, 2017 Maig 9; 9 (5), pp: e1233. DOI: 10.7759/cureus.1233. PMC: 5468056. PMID: 28620564 [Consulta: 2 juliol 2017].
  38. Vargiami E, Sapountzi E, Samakovitis D, Batzios S, et al «Moyamoya syndrome and neurofibromatosis type 1» (en anglès). Ital J Pediatr, 2014 Jun 21; 40, pp: 59. DOI: 10.1186/1824-7288-40-59. PMC: 4104827. PMID: 24952383 [Consulta: 23 juliol 2017].
  39. Jiménez Caballero, PE «Síndrome de Moyamoya de aparición en la edad adulta en una paciente con neurofibromatosis tipo 1» (en castellà). Neurologia, 2016 Mar; 31 (2), pp: 139-141. DOI: 10.1016/j.nrl.2014.03.006. ISSN: 0213-4853. PMID: 24801636 [Consulta: 23 juliol 2017].
  40. Johannessen, CM; Johnson, BW; Williams, SM; Chan, AW; et al «TORC1 is essential for NF1-associated malignancies» (en anglès). Curr Biol, 2008 Jan 8; 18 (1), pp. 56-62. DOI: 10.1016/j.cub.2007.11.066. PMID: 18164202 [Consulta: 18 octubre 2016].
  41. Varin, J; Poulain, L; Hivelin, M; Nusbaum, P; et al «Dual mTORC1/2 inhibition induces anti-proliferative effect in NF1-associated plexiform neurofibroma and malignant peripheral nerve sheath tumor cells» (en anglès). Oncotarget, 2016 Jun 14; 7 (24), pp: 35753-35767. DOI: 10.18632/oncotarget.7099. PMC: 5094959. PMID: 26840085 [Consulta: 8 febrer 2017].
  42. Evans, DG; Baser, ME; McGaughran, J; Sharif, S; et al «Malignant peripheral nerve sheath tumours in neurofibromatosis 1» (en anglès). J Med Genet, 2002 Maig; 39 (5), pp. 311-314. PMC: 1735122. PMID: 12011145 [Consulta: 8 setembre 2015].
  43. Uusitalo E, Kallionpää RA, Kurki S, Rantanen M, et al «Breast cancer in neurofibromatosis type 1: overrepresentation of unfavourable prognostic factors» (en anglès). Br J Cancer, 2017 Gen 17; 116 (2), pp: 211-217. DOI: 10.1038/bjc.2016.403. PMC: 5243991. PMID: 27931045 [Consulta: 12 maig 2017].
  44. Seo, YN; Park, YM «Association between Neurofibromatosis Type 1 and Breast Cancer: A Report of Two Cases with a Review of the Literature» (en anglès). Case Rep Med, 2015; 2015, pp: 456205. DOI: 10.1155/2015/456205. PMC: 4641927. PMID: 26604930 [Consulta: 24 abril 2017].
  45. Pérez-Pelegay, J «Apuntes sobre la historia de la neurofibromatosis tipo I (enfermedad de Von Recklinghausen)» (en castella). Piel, 2006 Gen; 21(1), pp: 4-8. DOI: 10.1016/S0213-9251(06)72417-0 [Consulta: 1 maig 2017].
  46. Corbella, J «La Medicina Egipcia» (en castella). Amigos de la Egiptología, 2017; Gen 6 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 1 maig 2017].
  47. Ragge, NK; Munier, FL «Ancient neurofibromatosis» (en anglès). Nature, 1994 Ab 28; 368 (6474), pp: 815. DOI: 10.1038/368815a0. PMID: 8159238 [Consulta: 12 abril 2017].
  48. Panzer, S; Wittig, H; Zesch, S; Rosendahl, W; et al «Evidence of neurofibromatosis type 1 in a multi-morbid Inca child mummy: A paleoradiological investigation using computed tomography» (en anglès). PLoS One, 2017; Ab 12, pàgs: 21. DOI: 10.1371/journal.pone.0175000 [Consulta: 12 abril 2017].
  49. Bianucci, R; Perciaccante, A; Appenzeller, O «Painting neurofibromatosis type 1 in the 15th century» (en anglès). Lancet Neurol, 2016 Oct; 15 (11), pp: 1123. DOI: 10.1016/S1474-4422(16)30210-1. PMID: 27647642 [Consulta: 12 abril 2017].
  50. Ruggieri, M; Polizzi, A «From Aldrovandi’s “Homuncio” (1592) to Buffon’s girl (1749) and the “Wart Man” of Tilesius (1793): antique illustrations of mosaicism in neurofibromatosis?» (en anglès). J Med Genet, 2003 Mar; 40 (3), pp: 227-232. PMC: 1735405. PMID: 12624146 [Consulta: 29 abril 2017].
  51. Cox, J «Quest for Quasimodo (V. Hugo)» (en anglès). Br Med J (Clin Res Ed), 1985 Des 21-28; 291 (6511), pp: 1801-1803. PMC: 1419168. PMID: 3936587 [Consulta: 12 abril 2017].
  52. Legendre, CM; Charpentier-Côté, C; Drouin, R; Bouffard, C «Neurofibromatosis Type 1 and the “Elephant Man's” Disease: The Confusion Persists: An Ethnographic Study» (en anglès). PLoS One, 2011 Feb 9; 6 (2), pp: e16409. DOI: 10.1371/journal.pone.0016409. PMC: 3036577. PMID: 21347399 [Consulta: 12 abril 2017].
  53. «Neurofibromatosis type 2» (en anglès). Genetics Home Reference. National Institutes of Health. National Library of Medicine, 2016, 20 Sep. [Consulta: 24 setembre 2016].
  54. «Neurofibromatosis de Tipo 2». ctf.org, 31-01-2002. [Consulta: 13 setembre 2016].
  55. «Es presenta la primera unitat multidisciplinària de neurofibromatosi tipus 2». ICO Notícies, 20 març del 2013.
  56. Josephson, MP; Aliani, R; Norris, ML; Ochs, ME; et al «The Caenorhabditis elegans NF2/Merlin Molecule NFM-1 Non-autonomously Regulates Neuroblast Migration and Interacts Genetically with the Guidance Cue SLT-1/Slit» (en anglès). Genetics, 2016; Dec 2, pii: genetics.116.191957. DOI: 10.1534/genetics.116.191957. PMID: 27913619 [Consulta: 18 desembre 2016].
  57. Asthagiri, AR; Vásquez, RA; Butman, JA; Wu, T; et al «Mechanisms of hearing loss in neurofibromatosis type 2» (en anglès). PLoS One, 2012; 7 (9), pp: e46132. DOI: 10.1371/journal.pone.0046132. PMC: 3458837. PMID: 23049959 [Consulta: 22 desembre 2016].
  58. Lee, JM; Chang, JW; Choi, JY; Chang, WS; Moon, IS «Hearing Restoration in Neurofibromatosis Type II Patients» (en anglès). Yonsei Med J, 2016 Jul; 57 (4), pp: 817-823. DOI: 10.3349/ymj.2016.57.4.817. PMC: 4951455. PMID: 27189272 [Consulta: 6 gener 2017].
  59. Zhang, N; Gao, X; Zhao, Y; Datta, M; et al «Rationally combining anti-VEGF therapy with radiation in NF2 schwannoma» (en anglès). J Rare Dis Res Treat, 51-55, pp: 51-55. PMC: 5300073. PMID: 28191549 [Consulta: 1 maig 2017].
  60. Tevaraj, JM; Li Min, ET; Mohd Noor, RA; Yaakub, A; et al «Neurofibromatosis Type 2 Presenting with Oculomotor Ophthalmoplegia and Distal Myopathy» (en anglès). Case Rep Ophthalmol Med, 2016; 2016, pp: 1701509. DOI: 10.1155/2016/1701509. PMC: 5050348. PMID: 27738538 [Consulta: 6 gener 2017].
  61. Dewan, R; Pemov, A; Dutra, AS; Pak, ED; et al «First insight into the somatic mutation burden of neurofibromatosis type 2-associated grade I and grade II meningiomas: a case report comprehensive genomic study of two cranial meningiomas with vastly different clinical presentation» (en anglès). BMC Cancer, 2017 Feb 13; 17 (1), pp: 127. DOI: 10.1186/s12885-017-3127-6. PMC: 5307647. PMID: 28193203 [Consulta: 3 març 2017].
  62. Goutagny, S; Bah, AB; Henin, D; Parfait, B; et al «Long-term follow-up of 287 meningiomas in neurofibromatosis type 2 patients: clinical, radiological, and molecular features» (en anglès). Neuro Oncol, 2012 Ag; 14 (8), pp: 1090–1096. DOI: 10.1093/neuonc/nos129. PMC: 3408259. PMID: 22711605 [Consulta: 13 abril 2017].
  63. Gao, X; Zhao, Y; Stemmer-Rachamimov, AO; Liu, H; et al «Anti-VEGF treatment improves neurological function and augments radiation response in NF2 schwannoma model» (en anglès). Proc Natl Acad Sci U S A, 2015 Nov 24; 112 (47), pp: 14676-81. DOI: 10.1073/pnas.1512570112. PMC: 4664377. PMID: 26554010 [Consulta: 13 gener 2017].
  64. Linda, XW; Recht, LD «Bevacizumab for Treatment-Refractory Pain Control in Neurofibromatosis Patients» (en anglès). Cureus, 2016 Des 18; 8 (12), pp: e93. DOI: 10.7759/cureus.933. PMC: 5249264. PMID: 28123914 [Consulta: 13 febrer 2017].
  65. Mawrin, C «Looking for the needle in the haystack: Proteome-based identification of treatment targets in NF2-related nervous system tumors» (en anglès). EBioMedicine, 2017; Feb 1, pii: S2352-3964(17)30048-8. DOI: 10.1016/j.ebiom.2017.01.044. PMID: 28163040 [Consulta: 19 febrer 2017].
  66. Ruggieri, M; Praticò, AD; Serra, A; Maiolino, L; et al «Childhood neurofibromatosis type 2 (NF2) and related disorders: from bench to bedside and biologically targeted therapies» (en anglès). Acta Otorhinolaryngol Ital, 2016 Oct; 36 (5), pp: 345-367. DOI: 10.14639/0392-100X-1093. PMC: 5225790. PMID: 27958595 [Consulta: 1 març 2017].
  67. Spear, SA; Burns, SS; Oblinger, JL; Ren, Y; et al «Natural Compounds as Potential Treatments of NF2-Deficient Schwannoma and Meningioma: Cucurbitacin D and Goyazensolide» (en anglès). Otol Neurotol, 2013 Oct; 34 (8), pp: 1519–1527. DOI: 10.1097/MAO.0b013e3182956169. PMC: 4334125. PMID: 23928514 [Consulta: 13 abril 2017].
  68. Schroeder, RD; Angelo, LS; Kurzrock, R «NF2/merlin in hereditary neurofibromatosis 2 versus cancer: biologic mechanisms and clinical associations» (en anglès). Oncotarget, 2014 Gen 15; 5 (1), pp: 67-77. DOI: 10.18632/oncotarget.1557. PMC: 3960189. PMID: 24393766 [Consulta: 23 març 2017].
  69. «Neurofibromatosis Central». feder, 13 setembre del 2006.
  70. Kresak, JL; Walsh, M «Neurofibromatosis: A Review of NF1, NF2, and Schwannomatosis» (en anglès). J Pediatr Genet, 2016 Jun; 5 (2), pp. 98-104. DOI: 10.1055/s-0036-1579766. PMC: 4918700. PMID: 27617150 [Consulta: 5 octubre 2016].
  71. Koontz, NA; Wiens, AL; Agarwal, A; et al «Schwannomatosis: the overlooked neurofibromatosis?» (en anglès). AJR Am J Roentgenol, 2013 Jun; 200(6), pp. W646-W653. DOI: 10.2214/AJR.12.8577. PMID: 23701098 [Consulta: 5 octubre 2016].
  72. Plotkin, SR; Blakeley, JO; Evans, DG; Hanemann, CO; et al «Update from the 2011 International Schwannomatosis Workshop: From genetics to diagnostic criteria» (en anglès). Am J Med Genet A, 2013 Mar; 161A (3), pp. 405-416. DOI: 10.1002/ajmg.a.35760. PMC: 4020435. PMID: 23401320 [Consulta: 24 febrer 2017].
  73. Kehrer-Sawatzki, H; Farschtschi, S; Mautner, VF; Cooper, DN «The molecular pathogenesis of schwannomatosis, a paradigm for the co-involvement of multiple tumour suppressor genes in tumorigenesis» (en anglès). Hum Genet, 2017 Feb; 136 (2), pp: 129-148. DOI: 10.1007/s00439-016-1753-8. PMC: 5258795. PMID: 27921248 [Consulta: 4 març 2017].
  74. Ostrow, KL; Donaldson, K; Blakeley, J; Belzberg, A; Hoke, A «Immortalized Human Schwann Cell Lines Derived From Tumors of Schwannomatosis Patients» (en anglès). PLoS One, 2015 Des 14; 10 (12), pp: e0144620. DOI: 10.1371/journal.pone.0144620. PMC: 4682832. PMID: 26657314 [Consulta: 29 març 2017].
  75. Hussain, NS; Specht, CS; Frauenhoffer, E; Harbaugh, K «Hybrid Neurofibroma-Schwannoma» (en anglès). Cureus, 2016 Mar 30; 8 (3), pp. e548. DOI: 10.7759/cureus.548. PMC: 4852185. PMID: 27158577 [Consulta: 4 març 2017].
  76. Gelpi E, Vicente-Pascual M «Clinical Neuropathology image 1-2017: incidental schwannoma of the posterior root» (en anglès). Clin Neuropathol, 2017 Gen-Feb; 36 (1), pp: 3–4. DOI: 10.5414/NP301010. PMC: 5312171. PMID: 27966428 [Consulta: 18 juny 2017].
  77. Lee, SH; Kim, SH; Kim, BJ; Lim, DJ «Multiple Schwannomas of the Spine: Review of the Schwannomatosis or Congenital Neurilemmomatosis: A Case Report» (en anglès). Korean J Spine, 2015 Jun; 12 (2), pp: 91-94. DOI: 10.14245/kjs.2015.12.2.91. PMC: 4513176. PMID: 26217390 [Consulta: 24 febrer 2017].
  78. Dhua, S «A rare case of plexiform schwannoma of the lower lip: Treatment and management» (en anglès). Indian J Plast Surg, 2015 Ma-Ag; 48 (2), pp: 208-211. DOI: 10.4103/0970-0358.163065. PMC: 4564510. PMID: 26424990 [Consulta: 2 abril 2017].
  79. Abdulla, FA; Sasi, MP «Schwannomatosis of Cervical Vagus Nerve» (en anglès). Case Rep Surg, 2016; 2016, pp: 8020919. DOI: 10.1155/2016/8020919. PMC: 5078658. PMID: 27807496 [Consulta: 4 març 2017].
  80. Turliuc, D; Cucu, A; Sandu, R; Dumitrescu, G; Costea, C «Spinal schwannomatosis of the cauda equina in the absence of neurofibromatosis: case report and treatment strategies» (en anglès). Romanian Neurosurgery, 2017 Gen-Mar; 31 (1), pp: 47–53. DOI: 10.1515/romneu-2017-0007. ISSN: 1220-8841 [Consulta: 19 març 2017].
  81. Kayaoglu CR, Sengul G, Aydin IH «Multiple schwannomas of cauda equina in the absence of von Recklinghausen's disease» (en anglès). Saudi Med J, 2007 Des; 28 (12), pp: 1907-1909. ISSN: 0379-5284. PMID: 18060228 [Consulta: 19 març 2017].
  82. «Fites». Memòria de sostenibilitat 2013. ICO, 18-09-2014.
  83. Castellsagué, J; Gel, B; Fernández-Rodríguez, J; Llatjós, R; et al «Comprehensive establishment and characterization of orthoxenograft mouse models of malignant peripheral nerve sheath tumors for personalized medicine» (en anglès). EMBO Mol Med, 2015 Mar 25; 7 (5), pp. 608-627. DOI: 10.15252/emmm.201404430. PMC: 4492820. PMID: 25810463 [Consulta: 2 octubre 2016].
  84. Ferner, RE; Gutmann, DH «International consensus statement on malignant peripheral nerve sheath tumors in neurofibromatosis» (en anglès). Cancer Res, 2002 Mar 1;62(5), pp. 1573-7. PMID: 11894862 [Consulta: 3 octubre 2015].
  85. Zehou, O; Fabre, E; Zelek, L; Sbidian, E; et al «Chemotherapy for the treatment of malignant peripheral nerve sheath tumors in neurofibromatosis 1: a 10-year institutional review» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2013 Aug 23; 8, pp. 127. DOI: 10.1186/1750-1172-8-127. PMC: 3766199. PMID: 23972085 [Consulta: 18 octubre 2016].
  86. Lock, R; Ingraham, R; Maertens, O; Miller, AL; et al «Cotargeting MNK and MEK kinases induces the regression of NF1-mutant cancers» (en anglès). J Clin Invest, 2016 Jun 1; 126 (6), pp. 2181-2190. DOI: 10.1172/JCI85183. PMC: 4887164. PMID: 27159396 [Consulta: 18 octubre 2016].
  87. Rietman AB, Oostenbrink R, Bongers S, Gaukema E, et al «Motor problems in children with neurofibromatosis type 1» (en anglès). J Neurodev Disord, 2017 Maig 19; 9, pp: 19. DOI: 10.1186/s11689-017-9198-5. PMC: 5437487. PMID: 28529667 [Consulta: 8 juny 2017].
  88. Mahdi J, Shah AC, Sato A, Morris SM, et al «A multi-institutional study of brainstem gliomas in children with neurofibromatosis type 1» (en anglès). Neurology, 2017 Abr 18; 88 (16), pp: 1584-1589. DOI: 10.1212/WNL.0000000000003881. PMC: 5395076. PMID: 28330960 [Consulta: 18 juny 2017].
  89. Krakowczyk, Ł; Maciejewski, A; Szymczyk, C; Oleś, K; Półtorak, S «Face Transplant in an Advanced Neurofibromatosis Type 1 Patient» (en anglès). Ann Transplant, 2017 Gen 31; 22, pàg. 53-57. DOI: 10.12659/AOT.900617. PMID: 28138125 [Consulta: 8 febrer 2017].
  90. Arribas, L; Chust, ML; Menéndez, A; Arana, E; et al «Tratamiento no quirúrgico del schwannoma vestibular» (en castellà). Acta Otorrinolaringol Esp, 2015 Jul-Aug; 66 (4), pp. 185-191. DOI: 10.1016/j.otorri.2014.08.003. PMID: 25497840 [Consulta: 3 octubre 2016].
  91. Lustgarten, L «The impact of stereotactic radiosurgery in the management of neurofibromatosis type 2-related vestibular schwannomas» (en anglès). Surg Neurol Int, 2013 Apr 17; 4 (Suppl 3), pp. S151-155. DOI: 10.4103/2152-7806.110663. PMC: 3654776. PMID: 23682341 [Consulta: 6 octubre 2016].
  92. Ahsan, S; Ge, Y; Tainsky, MA «Combinatorial therapeutic targeting of BMP2 and MEK-ERK pathways in NF1-associated malignant peripheral nerve sheath tumors» (en anglès). Oncotarget, 2016 Aug 3; 7 (35), pp. 57171-57185. DOI: 10.18632/oncotarget.11036. PMID: 27494873 [Consulta: 4 octubre 2016].
  93. Carroll, SL «The Challenge of Cancer Genomics in Rare Nervous System Neoplasms: Malignant Peripheral Nerve Sheath Tumors as a Paradigm for Cross-Species Comparative Oncogenomics» (en anglès). Am J Pathol, 2016 Mar; 186 (3), pp. 464-477. DOI: 10.1016/j.ajpath.2015.10.023. PMC: 4816695. PMID: 26740486 [Consulta: 18 octubre 2016].
  94. Sweeney, EE; Burga, RA; Li, C; Zhu, Y; Fernandes, R «Photothermal therapy improves the efficacy of a MEK inhibitor in neurofibromatosis type 1-associated malignant peripheral nerve sheath tumors» (en anglès). Sci Rep, 2016 Nov 11; 6, pàg. 37035. DOI: 10.1038/srep37035. PMC: 5105126. PMID: 27833160 [Consulta: 15 desembre 2016].
  95. Guo J, Grovola MR, Xie H, Coggins GE, et al «Comprehensive pharmacological profiling of neurofibromatosis cell lines» (en anglès). Am J Cancer Res, 2017 Abr 1; 7 (4), pp: 923-934. PMC: 5411799. PMID: 28469964 [Consulta: 12 juny 2017].
  96. Hochart A, Gaillard V, Baroncini M, André N, et al «Bevacizumab decreases vestibular schwannomas growth rate in children and teenagers with neurofibromatosis type 2» (en anglès). J Neurooncol, 2015 Sep; 124 (2), pp: 229-236. DOI: 10.1007/s11060-015-1828-8. PMID: 26022982 [Consulta: 18 juny 2017].
  97. Ardern-Holmes S, Fisher G, North K «Neurofibromatosis Type 2. Presentation, Major Complications, and Management, With a Focus on the Pediatric Age Group» (en anglès). J Child Neurol, 2017 Gen; 32 (1), pp: 9-22. DOI: 10.1177/0883073816666736. PMID: 27655473 [Consulta: 18 juny 2017].
  98. Goutagny S, Kalamarides M «Medical treatment in neurofibromatosis type 2. Review of the literature and presentation of clinical reports» (en anglès). Neurochirurgie, 2017, Feb 2, pii: S0028-3770(16)30130-8. DOI: 10.1016/j.neuchi.2016.09.004. PMID: 28162254 [Consulta: 18 juny 2017].
  99. Prabhakar S, Taherian M, Gianni D, Conlon TJ, et al «Regression of schwannomas induced by adeno-associated virus-mediated delivery of caspase-1» (en anglès). Hum Gene Ther, 2013 Feb; 24 (2), pp: 152-162. DOI: 10.1089/hum.2012.094. PMC: 3581065. PMID: 23140466 [Consulta: 24 juny 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neurofibromatosi Modifica l'enllaç a Wikidata