Neurohipòfisi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaNeurohipòfisi
Hipòfisi, destacant les connexions la neurohipòfisi i les connexions amb alguns dels nuclis de l'hipotàlem.
Detalls
Llatílobus posterior Modifica el valor a Wikidata
Part dehipòfisi i hipotàlem Modifica el valor a Wikidata
artèria hipofisiària inferior Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD010904 Modifica el valor a Wikidata
TAA11.1.00.006 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 74636 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1275
Terminologia anatòmica

La hipòfisi posterior o neurohipòfisi és el lòbul posterior de la hipòfisi que forma part del sistema endocrí. La hipòfisi posterior no és glandular com ho és l'adenohipòfisi. En canvi, és en gran part una col·lecció de projeccions axonals de l'hipotàlem que acaben darrere de l'adenohipòfisi i serveixen com a lloc per a la secreció d'hormones neurohipofisiàries (oxitocina i vasopressina) directament a la sang.[1] El sistema hipotalamoneurohipofisiari està format per l'hipotàlem (el nucli paraventricular i el nucli supraòptic), la neurohipòfisi i aquestes projeccions axonals.[1]

Funció[modifica]

És la secreció hormonal. Es considera clàssicament dues hormones relacionades amb la hipòfisi posterior: l'oxitocina i la vasopressina.

Hormona secretada Abreviatura Tipus de substància química Funció principal
Oxitocina Pèptid En les dones estimula la contracció dels músculs uterins durant el part, la secreció de llet i conductes maternals.

En els homes facilita l'ejaculació d'esperma.

Vasopressina
(hormona antidiürètica)
ADH Pèptid Incrementa la permeabilitat a l'aigua en el túbul contornejat distal i el conducte col·lector de la nefrona, promovent la reabsorció d'aigua en els ronyons i comprimeix les arterioles

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Chapter 10: Neural and Neuroendocrine Control of the Internal Milieu». A: Sydor A, Brown RY. Molecular Neuropharmacology: A Foundation for Clinical Neuroscience. 2nd. New York: McGraw-Hill Medical, 2009, p. 246, 248–259. ISBN 9780071481274. 

Vegeu també[modifica]