Neurona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació esquemàtica de l'estructura d'una neurona

Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós. És formada pel cos cel·lular i l'axó. Al cos cel·lular, hi ha el nucli i el citoplasma de la cèl·lula. Del cos creixen dos tipus de prolongacions: les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l'axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dentrítiques d'una altra neurona.

Les neurones són a l'encèfal, la medul·la espinal i els ganglis nerviosos i són en contacte amb tot el cos. A diferència de la majoria de les altres cèl·lules de l'organisme, les neurones normals en l'individu madur no es divideixen, excepte en algunes àrees molt concretes, com la regió hipotalàmica de l'encèfal, en què tenen un ritme constant de divisió, encara que esdevingui sempre a una velocitat molt baixa, així com les cèl·lules olfactives sí que es regeneren. Els nervis mielinitzats del sistema nerviós perifèric també tenen la possibilitat de regenerar-se mitjançant la utilització del neurolema, una capa formada pels nuclis i per les cèl·lules de Schwann.

La funció principal de les neurones és transmetre els impulsos nerviosos. Segons quin sigui el sentit d'aquests impulsos, les neurones es classifiquen en aferents, quan porten al sistema nerviós els impulsos de l'exterior i del mateix organisme, i en eferents, quan transmeten les ordres del sistema nerviós als òrgans efectors, com ara els músculs.

Cos cel·lular[modifica | modifica el codi]

Centre metabòlic cel·lular. Rep impulsos, integra i transmet informació. Nucli prominent i un citoplasma que presenta una marcada basofília a causa del RER i els poliribosomes. Hi ha una gran quantitat de mitocondris i un aparell de Golgi, així com un marcat citoesquelet que forma un entramat al voltant del nucli.

Diversos neuròlegs han conclòs que la presència d'endoplàsmics fa del cos cel·lular una espècie de recreació sensitiva i de centre d'informació amb la capacitat d'un ordinador.

Isaac Sánchez o, com li diuen, ''Lou'', famós neuròleg espanyol, ho retrata en els seus còmics i els seus vídeos; en un dels continguts audiovisuals, fa recerques científiques que comenta amb Eduard Punset; de fet, va ser un dels pioners del descobriment, i alguns neuròlegs li ho van reclamar.

Dendrites[modifica | modifica el codi]

Article principal: Dendrita

Les dendrites, de nombre i estructura variable segons el tipus de neurona, transmeten els potencials d'acció des de les neurones adjacents fins al cos cel·lular o soma. S'uneixen entre si mitjançant una unió discontínua anomenada sinapsi. Tenim dos tipus de sinapsi, les de tipus elèctric i les de tipus químic; en el primer cas, són més ràpides, però no tenen capacitat per a elaborar estímuls gaire complexos, mentre que les segones perden velocitat però poden relacionar-se amb altres neurones de manera més complexa i, per tant, participar en estímuls més complexos, com és ara les neurones del sistema nerviós central.

Hi ha ramificacions del citoplasma especialitzades a rebre impulsos (terminacions sensitives eferents) i la seva transmissió al soma: tronc curt i ramificat, amb unes estructures anomenades espines. Aquestes espines són projeccions citoplasmàtiques que són punt de contacte sinàptic. Mesuren poques micres. Són molt petites.

Axó[modifica | modifica el codi]

Article principal: Axó

Per l'axó transiten els impulsos nerviosos o potencials d'acció des del cos cel·lular cap a la següent cèl·lula. Una neurona només pot tenir un axó. Els axons poden agrupar-se i formar el que anomenem fibra nerviosa. La terminació axonal té forma boteruda i és coneguda amb el nom de botó presinàptic, el qual conté les vesícules sinàptiques i en el seu interior els neurotransmissors, que són substàncies químiques responsables de transmetre els impulsos nerviosos a la neurona que es troba a continuació.

Projecció citoplasmàtica amb terminacions ramificades que condueix impulsos des del soma fins a altres neurones, o bé cap a les cèl·lules efectores (músculs, glàndules) en forma de potencials d'acció. Hi ha dos tipus de transport:

  • Anterògrad. Del soma fins als terminals axònics.
  • Retrògrad. Dels terminals axònics fins al soma.

Transmissió de senyals entre neurones[modifica | modifica el codi]

Transmissió de senyals entre neurones

Els impulsos nerviosos es propaguen per les neurones com si fossin petits corrents elèctrics, des de les dendrites fins a l'axó, passant pel cos neuronal. Per transmetre els impulsos nerviosos d'una neurona a una altra, aquestes estableixen connexions anomenades sinapsis, en les quals s'alliberen unes molècules anomenades neurotransmissors.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neurona