Neurotransmissió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La neurona presinàptica (en groc) allibera neurotransmissors, els quals activen els receptors de la cèl·lula postsinàptica (en verd).

La Neurotransmissió també anomenada transmissió sinàptica, és el procés pel qual s’alliberen molècules senyalitzadores, anomenades neurotransmissores per una neurona (la neurona presinàptica), i s’enllacen a un receptor bioquímic activat d’una altra neurona (la neurona postsinàptica). La neurotransmissió normalment té lloc a una sinapsi química, i corre quan s’inicia un potencial d'acció en la neurona presinàptica.

Els impulsos dels nervis són essencials per la propagació de sesnyals. Aquests senyals coordinen les secrecions corporals dels músculs llisos, els músculs esquelètics i els músculs cardiacs i també les funcions crítiques dels òrgans per a la supervivència a llarg termini dels organismes vertebrats com els mamífers.

Cada neurona rep de l’ordre de 15.000 connexions d’altres neurones. Les neurones no es toquen les unes amb les altres sinó que tenen punts de contacte anomenats sinapsis.

Estadis en la neurotransmissió a la sinapsi[modifica | modifica el codi]

  1. Síntesi del neurotransmissor.
  2. Emmagatzematge del neurotransmissor en grànuls o vesícules en l’axó terminal.
  3. Entrades de calci a l’axó terminal causant alliberament del neurotransmissor.
  4. Després de l’alliberament, el transmissor s’enllaça a un receptor activat en la membrana. postsinàptica.
  5. Desactivació del neurotransmissor.[1]

Sumació[modifica | modifica el codi]

Cada neurona es connecta amb moltes altres neurones, rebent nombrosos impulsos d’elles. La sumació' és afegir junts aquests impulsps a una part de l’axó..[2]


Cotransmissió[modifica | modifica el codi]

La cotransmissió és l’alliberament de diversos tipus de transmissors des de un sol nervi terminal amb la qual cosa s’aconsegueix una comunicació entre les neurones més complexa.

En neurologia, les neurones sovint es classifiquen pel seu cotransmissor, per exemple les neurones GABAèrgiques utilitzen pèptids opioides o substància P.

Algunes neurones poden alliberar com a mínim dos neurotransmissors a la vegada.[3] Entre els exemples s’inclouen:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referènciess[modifica | modifica el codi]