Neutroni
El neutroni (de vegades escurçat a neutri,[1] també conegut com a neutrit [2]) és una substància hipotètica composta exclusivament de neutrons. La paraula va ser encunyada pel científic Andreas von Antropoff l'any 1926 (abans del descobriment del neutró el 1932) per a l'hipotètic "element de nombre atòmic zero" (amb zero protons al nucli) que va col·locar al capdavant de la taula periòdica (denotada). per -, o Nu).[3][4] No obstant això, el significat del terme ha canviat amb el pas del temps, i des de l'última meitat del segle XX també s'ha utilitzat per referir-se a substàncies extremadament denses que s'assemblen a la matèria degenerada per neutrons que es teoritza que existeix al nucli de les estrelles de neutrons; d'ara endavant "neutroni degenerat" es referirà a això.
El neutroni s'utilitza a la literatura de física popular per referir-se al material present als nuclis de les estrelles de neutrons (estrelles massa massives per ser suportades per la pressió de degeneració electrònica i que col·lapsen en una fase més densa de la matèria). Aquest terme s'utilitza molt poc a la literatura científica, per tres motius: hi ha múltiples definicions del terme "neutroni"; hi ha una incertesa considerable sobre la composició del material dels nuclis de les estrelles de neutrons (podria ser matèria degenerada per neutrons, matèria estranya, matèria de quarks o una variant o combinació de les anteriors); les propietats del material d'estrelles de neutrons haurien de dependre de la profunditat a causa de la pressió canviant, i no s'espera que hi hagi cap límit clar entre l'escorça (constituïda principalment per nuclis atòmics) i la capa interior gairebé sense protons.
Quan es suposa que el material del nucli d'estrelles de neutrons consisteix principalment en neutrons lliures, normalment es coneix com a matèria degenerada per neutrons a la literatura científica.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Inglis-Arkell, Esther. «Neutrium: The Most Neutral Hypothetical State of Matter Ever» (en anglès). io9.com, 14-04-2012. Arxivat de l'original el 2014-11-12. [Consulta: 11 febrer 2013].
- ↑ Zhuravleva, Valentina. Ballad of the Stars: Stories of Science Fiction, Ultraimagination, and TRIZ (en anglès). Technical Innovation Center, Inc., 2005, p. 75. ISBN 978-0-9640740-6-4.
- ↑ von Antropoff, A. Zeitschrift für Angewandte Chemie, 39, 23, 1926, pàg. 722–725. Bibcode: 1926AngCh..39..722V. DOI: 10.1002/ange.19260392303.
- ↑ Stewart, P. J. Foundations of Chemistry, 9, 3, 2007, pàg. 235–245. DOI: 10.1007/s10698-007-9038-x.
- ↑ Angelo, J. A.. Encyclopedia of Space and Astronomy (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p. 178. ISBN 978-0-8160-5330-8.