New Horizons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialNew Horizons

Recreació artística de la New Horizons arribant a Plutó el juliol de 2015. Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial Modifica el valor a Wikidata
Operador   NASA Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2006-001A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT28928 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missióMissió principal: 9,5 anys
Propietats de la nau
FabricantApplied Physics Laboratory Modifica el valor a Wikidata
Massa
478 kg

401 kg

29,62 kg

76,8 kg Modifica el valor a Wikidata
Potència228 watts
Inici de la missió
Llançament espacial
Data19 gener 2006
LlocComplex de llançament 41, la Força Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAtlas V 551 Modifica el valor a Wikidata
ContractistaInternational Launch Services Modifica el valor a Wikidata

Juno Modifica el valor a Wikidata
Facebook: new.horizons1 Twitter (X): NASANewHorizons Instagram: newhorizonsmission Youtube: UC7yXXCSR3_UB12gNWETiygA Youtube: NASANewHorizons Modifica el valor a Wikidata

La New Horizons (en anglès, la traducció al català és 'Nous Horitzons') és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hidra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper depenent de quins estiguin en posició per a ser explorats. Com a part del programa New Frontiers, de la que n'és la primera missió, la New Horizons va ser aprovada l'any 2001 després de la cancel·lació de Pluto Fast Flyby i de Pluto Kuiper Express. El perfil de la missió va ser proposat per un equip liderat per l'investigador principal Alan Stern del Southwest Research Institute. La sonda va ser llançada des de Cap Canaveral el 19 de gener de 2006 després d'ajornar-se per mal temps la data original de llançament (11 de gener), mitjançant un coet Atlas V. La New Horizons viatjà primer cap a Júpiter on arribà en tan sols 13 mesos. Al seu pas per Júpiter aprofità l'assistència gravitatòria d'aquest planeta per augmentar la seva velocitat. Va arribar a Plutó el 14 de juliol de 2015, tal com estava previst. L'esdeveniment va tindre lloc a les 13:50 (hora peninsular), moment en què es va situar a 12.500 quilòmetres de la seua superfície.[1] Després de deixar enrere Plutó, la sonda probablement sobrevoli un o dos objectes del cinturó de Kuiper.

Els objectius principals de la missió són la caracterització de la geologia global i morfologia de Plutó i el seu satèl·lit Caront, l'estudi de la composició superficial d'ambdós cossos i la caracterització de la dèbil atmosfera de Plutó. Altres objectius inclouen l'estudi de la variabilitat en el temps de la superfície i atmosfera del planeta, l'obtenció d'imatges de Plutó i Caront en alta resolució, la recerca de satèl·lits i anells addicionals al voltant de Plutó, la recerca d'una possible atmosfera al voltant de Caront i, possiblement, la caracterització d'un o dos objectes del Cinturó de Kuiper.

La sonda utilitza un generador termoelèctric per radioisòtops (RTG) per obtenir l'energia elèctrica requerida per al funcionament dels seus sistemes, uns 200 W. El combustible nuclear per al RTG ha estat aprovat prèviament pel Departament d'Energia dels Estats Units per qüestions de seguretat.

Va ser llançada amb un coet Atlas V, directament en una òrbita de sortida del sistema solar. Just després del llançament tenia una velocitat en relació a la Terra de 16,21 km/s, el que la convertia ja en la nau més ràpida que s'ha llançat mai. Al mes de juny de 2006, mentre la sonda es trobava travessant el cinturó d'asteroides, es desplaçava a una velocitat de 27 km/s (97.200 km/h).

Cronologia de la missió[modifica]

Llançament de l'Atlas V amb la New Horizons

Equipament científic[modifica]

L'equipament científic de la New Horizons consta dels següents aparells i experiments:

  • Alice: espectròmetre d'ultraviolats utilitzat per determinar la composició de gasos.
  • Ralph: combinació d'un espectròmetre d'infraroigs (LEISA) per cartografiar la composició superficial, i una càmera òptica (MVIC) per cartografiar l'estructura de la superfície.
  • REX: experiment de radiofreqüència per determinar la composició i la temperatura atmosfèriques.
  • LORRI: telescopi òptic que aportarà les imatges de major resolució de la superfície de Plutó i Caront.
  • PEPSSI: instrument de detecció de plasma per mesurar partícules que escapin de l'atmosfera de Plutó.
  • SWAP: instrument de detecció de plasma per mesurar les propietats del vent solar als voltants de Plutó i la possible magnetosfera del planeta.
  • SDC: instrument per mesurar col·lisions de partícules de pols interplanetària amb la New Horizons durant tot el seu viatge.

Referències[modifica]

  1. «Notícia històrica de l'arribada de la sonda a Plutó» (en castellà), 15-07-2015. [Consulta: 19 gener 2016].
  2. «New Horizons succeeds in daring, historic flyby of 2014 MU69 – NASASpaceFlight.com» (en anglès). [Consulta: 1r gener 2019].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: New Horizons