Ni'lin
| نعلين | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 152/150 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 4.573 (2006)  (309,89 hab./km²) | |||
| Idioma oficial | àrab | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 14,757 km² | |||
| Altitud | 260 m | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Ni'lin (àrab: نعلين, Niʿlīn) és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situat 17 kilòmetres a l'oest de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia una població de 5.852 habitants en 2016.[1] Ni'lin es troba 3 kilòmetres a l'est de la Línia Verda de 1949, limitat per Deir Qaddis, els assentaments israelians de Nili i Na'ale al nord-est, la vila d'al-Midya i l'assentament de Modi'in Illit (Kiryat Sefer) al sud, i les viles de Budrus (4 km) i Qibya (5 km) al nord-oest. la superfície municipals és d'uns 15.000 dúnams dels quals 660 són urbans. Per l'Acord d'Oslo II el 93.3% de les terres del municipi han estat classificades com a Àrea C.[2]
La majoria dels habitants del municipi es dediquen a l'agricultura, i abans de la Segona Intifada molts treballaven en la construcció a Israel.[3] Està situada a 262 metres sobre el nivell del mar i té hiverns suaus i estius calorosos i secs amb temperatures diürnes de 32 °C (88 °F).
Història[modifica]
S'hi ha trobat ceràmica del final de l'edat de Ferro (s. VIII-VII aC), hel·lenística, romana d'Orient, croada/aiúbida, mameluc i del primer període otomà.[4] Un tal Isaac de Naeleinés esmenat en un text croat del 1167 en relació a Casale St. Maria (Aboud).[5]
Època otomana[modifica]
En 1517, Ni'lin va ser incorporada a l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina, i el 1596 va aparèixer als registres fiscals com a part de la nàhiya de Ramla al liwà de Gaza. Tenia una població de 72 llars, totes musulmanes. Els vilatans pagaven un tipus impositiu fix del 25% en productes agrícoles, incloent blat, ordi, cultius d'estiu, oliveres, fruiters, cabres i / o ruscs, i olives o raïm de premsa, a més d'ingressos ocasionals; un total de 3.500 Akçe. Tots els beneficis anaven al Waqf.[6]
En 1838 era registrada a vila musulmana, Na'lin, a l'àrea Ibn Humardel Districtd d'Er-Ramleh.[7][8]
Una llista de viles otomanes del 1870 mostra que Ni'lin tenia 156 cases i una població de 493, tot i que el recompte de població només incloïa homes. Es va descriure com a la vora de Deir Qaddis.[9][10]
En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund va descriuire Ni'lin (anomenada N'alin) com un «poble gran en un terreny alt, envoltat d'oliveres i subministrat per cisternes.»[11]
Època del Mandat Britànic[modifica]
En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, Na'lin tenia una població de 1.160 habitants, totse musulmans,[12] mentre que en el cens de 1931 la població de Ni'lin era de 1.249 habitants, tots musulmans llevat un cristià, en 299 cases.[13]
En el cens de 1945 la població de Ni'lin era de 1.420 musulmans,[14] que posseïen 15,875 dúnams de terra segons una enquesta oficial de terra i població.[15] D'aquests, 5,921 dúnams eren plantacions i regadius, 3,053 dúnams eren per cereals,[16] mentre 29 dúnams eren sòl edificat.[17]
Després de 1948[modifica]
En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Ni'lin fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
Protestes al mur[modifica]
Els residents de Ni'lin i activistes internacionals han estat escenificant manifestacions setmanals contra una pròxima expansió del Mur de Cisjordània.[18][19] S'ha estimat que la finalització de la barrera eliminarà ⅓ de la terra de Ni'lin.[20]
En el primer cas d'incidents en les manifestacions de protesta contra el mur, es va produir el tret mortal d'Ahmed Moussa, de 10 anys, el 29 de juliol de 2008.[21][22] L'incident va passar quan un grup dels nens majoritàriament adolescents havia anat al lloc de construcció del mur fora de Ni'ilin, on no hi havia personal de seguretat, els nois van començar a treure filferro.[23] Un sondeig preliminar de la policia israeliana ha descobert que policies fronterers israelians van utilitzar munició real per dispersar el grup i que una de les bales probablement van matar Ahmed Moussa de 10 anys.[24] Durant la demostració, uns altres 15 van resultar ferits per bales d'acer recoberts de cautxú.[25] El funeral d'Ahmed Moussa va quedar enterbolit per una violència diferent. L'estacionament permanent d'una força de policia fronterera, ordenada pel comandament central del Maj.-Gen. Gadi Shamni, als afores del poble on es duen a terme les manifestacions diàries, va enfurismar els manifestants en la processó funerària.[26] Yousef Ahmed Younis Amera, (18) va ser declarat mort cerebral a l'hospital de Ramal·lah dimecres 30 de juliol de 2008 després de rebre un tret al cap amb una bala d'acer recoberta de cautxú i finalment va morir el dilluns 4 d'agost de 2008.[27][28] El 5 d'agost de 2008 la policia israeliana va dir que havia detingut a un policia de la frontera i el va posar sota arrest domiciliari en relació amb la mort d'Ahmed Moussa, de deu anys.[29]
En la segona setmana d'agost de 2008 es van disparar a vint-i-dos civils desarmats (inclosos vuit nens) amb bales de goma recobertes de metall en protestes dels pobles de Ni'lin i Bil'in (Ramal·lah).[30] Les forces israelianes als territoris ocupats han començat a utilitzar un nou mètode de multitud control a Ni'lin. Una barreja d'aigües residuals febles amb fems d'animals i productes química anomenada "skunk", a causa de la seva poderosa olor, i que indueix vòmits quan es ruixa als manifestants.[31]
El 28 de desembre, durant una manifestació contra l'assalt israelià a Gaza que havia començat el dia anterior, Mohamed Khawaja (19) va rebre un tret al cap de soldats israelians, i Arafat Khawaja (22) un tret a l'esquena.[32] Mohamed Srour va rebre un tret a la cama. Arafat va morir al lloc mentre Mohamed Khawaja fou declarat mort cerebral a l'hospitali va morir el 31 de desembre.[33] Aquests incidents es van atreure l'atenció de la Missió de Recerca de Fets de les Nacions Unides sobre el Conflicte de Gaza pels testimonis de Mohamed Srour i Jonathan Pollak a les Audiències Públiques de la Missió de Ginebra, el 5 de juliol de 2009.[34]
Els enfrontaments regulars van arribar més intensament al focus internacional quan un ciutadà estatunidenc anomenat Tristan Anderson, d'Oakland (Califòrnia), va ser colpejat al cap per un contenidor de gasos lacrimògens disparat per les forces israelianes el 13 de març de 2009, durant les manifestacions contra el mur. L'impacte va causar dany massiu al lòbul frontal d'Andersons, i al seu ull. Anderson, de 38 anys, va requerir diverses cirurgies cerebrals en un hospital de Tel Aviv.[35][36]
El 5 de juny de 2009 Yousef Aqel Srour (36) va rebre un tret de munició real de calibre 0.22 durant una manifestació. a ser declarat mort a la seva arribada a un hospital de Ramal·lah.[37]
El 6 de novembre de 2009, els activistes que celebraven el vintè aniversari de la caiguda del mur de Berlín van aconseguir derrocar una petita part del mur que travessava les terres del poble; la primera vegada que els manifestants palestins van aconseguir derrocar una part del mur d'Israel.[38]
El març de 2010, l'exèrcit israelià designava Ni'lin (juntament amb el poble proper Bil'in), com a zona militar tancada cada divendres. Això va durar fins a agost de 2010.[39]
Omri Borberg[modifica]
El 7 de juliol de 2008, un jove de 17 anys, Salam Kanaan, va filmar un incident on un comandant d'un batalló israelià (Tinent Coronel Omri Borberg de Batalló Armat 71) sostenia pel braç un palestí detingut, emmanillat i amb els ulls embenats (Ashraf Abu Rahma de Bil'in) mentre un subordinat li disparava al peu.[40][41] Una segona prova de polígrafs el dimarts 29 de juliol de 2008 ha posat en dubte el testimoniatge del Tinent Col Borberg. Després de reunir-se amb el Maj.-Gen. Gadi Eizenkot, Borberg va acordar prendre's una excedència de 10 dies mentre que el Jutge General Advocat (JAG) de les FDI Brig-Gen. Avichai Mandelblitt prenia la decisió de presentar o no càrrecs contra el comandant del batalló.[42] El comandant del batalló va ser acusat per l'exèrcit de "fracàs moral greu", va ser reasignat a un altre càrrec i s'enfrontarà al càrrec relativament menor de "conducta indigna". Els grups de drets humans israelians B'Tselem, Yesh Din, Associació per als Drets Civils i el Comitè Públic contra la Tortura han criticat la disciplina de l'exèrcit israelià contra Borberg per indulgent i han demanat al advocat general de l'exèrcit israelià suspendre els processos legals contra el tinent coronel implicat i el sergent "L" que va disparar el tret per permetre modificar la decisió de jutjar-los amb el delicte relativament lleuger de "conducta inadequada ".[43][44] L'editorial de Ha'aretz comentava que:
| « | S'ha perdut l'oportunitat d'enviar un missatge d'intolerància total al fet de disparar a una persona en grillons.[45] | » |
El 19 d'agost de 2008 es va suspendre l'audiència militar contra Borberg i el sergent "L" seguint la petició de B'Tselem.[46] El 28 de setembre, l'alt tribunal israelià va demanar al JAG que reconsiderés els càrrecs contra Borberg i el Sergent "L".[47]
Referències[modifica]
- ↑ Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016
- ↑ ARIJ Arxivat 2009-11-11 a Wayback Machine. Areas Definition in Oslo II Interim Agreement of September 1995
- ↑ The Environmental status of Ni'lin Village Arxivat 2018-09-06 a Wayback Machine. Applied Research Institute - Jerusalem (ARIJ) 2008-01-29
- ↑ Finkelstein, 1997, pp. 182-183
- ↑ Röhricht, 1887, p. 294; cited in Finkelstein, 1997, p. 183. See also Röhricht, 1893, RHH, p. 113, No. 433
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 155
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 121
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, p. 30
- ↑ Socin, 1879, p. 158
- ↑ Hartmann, 1883, p. 140, noted 155 houses
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, p. 298
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramleh, p. 22
- ↑ Mills, 1932, p. 22
- ↑ Govern de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 30
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 67
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 116
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 166
- ↑ Guardian We have no alternative than peaceful protest
- ↑ Guardian It takes a village
- ↑ The Economist[Enllaç no actiu] 4 September 2008 The villagers hemmed in
- ↑ Ha'aretz Palestinian boy, 9, killed during protest at West Bank fence By Avi Issacharoff 29-07-2008
- ↑ Guardian Wednesday 30 July 2008 Middle East: Palestinian boy, 10, dies as Israeli troops fire on demonstration by Toni O'Loughlin in Jersusalem
- ↑ Ha'aretz 5 September 2008 About a boy By Amira Hass
- ↑ Jerusalem Post[Enllaç no actiu] 30 July 2008 Police, IDF to probe Ni'ilin boy's death By Yaakov Lappin, Tovah Lazaroff & Yaakov Katz
- ↑ BBC 29 July 2008, Boy killed in West Bank protest
- ↑ Jerusalem Post[Enllaç no actiu] 30 July 2008 Riots erupt during funeral in Nil'in By Yaakov Katz
- ↑ Jerusalem Post[Enllaç no actiu] 31 July 2008 Border Police probes 2nd serious Ni'lin shooting by Tovah Lazaroff
- ↑ Jerusalem Post[Enllaç no actiu] 4 August 2008 B'tselem to call for Ni'lin death probe by Tovah Lazaroff & Yaakov Lappin
- ↑ Ha'aretz 5 August 2008 Israeli policeman arrested over death of Palestinian boy at Na'alin protest By Yuval Azoulay,
- ↑ UN Office for the Coordination of Humanitarian Affairs Arxivat 2008-09-28 a Wayback Machine. Protection of Civilians Weekly Report 6–12 August 2008
- ↑ Jpost[Enllaç no actiu] 10 August 2008 Border police use 'Skunk' against crowds
- ↑ [1] Arxivat 2010-01-11 a Wayback Machine. Israeli forces kill resident of Ni’lin and leave another in critical condition during demonstration of solidarity with Gaza
- ↑ [2] Arxivat 2010-01-11 a Wayback Machine. Mohammed Khawaje, shot by Israeli forces in Ni’lin while demonstrating in solidarity with Gaza, has died
- ↑ [3] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. U.N. Webcast 5 July 2009
- ↑ Haaretz U.S. citizens critically hurt at West Bank protest Associated press 13 march 2009
- ↑ «Israel's barrier, part 4». www.npr.org (transcript). NPR - National Public Radio (U.S.A.), 09-04-2009. [Consulta: 21 agost 2010].
- ↑ [4][Enllaç no actiu]
- ↑ [5] Arxivat 2012-09-05 a Wayback Machine. 7 Nov. 2009: Twenty years after Berlin, Palestinians crack Israel's wall
- ↑ Bil'in, Na'alin declared closed military areas each Friday for months, by Amira Hass, 16.03.10, Haaretz
- ↑ BBC report Barak condemns detainee shooting
- ↑ Observer 27 July 2008 page 37 cols 4&5 Story behind the shot protester and the teen who caught it on film by Peter Beaumont
- ↑ Jerusalem Post[Enllaç no actiu] Polygraph casts doubt on officer's story by Yaakov Katz
- ↑ Guardian 8 August 2008 Israeli officer to stay in army despite shooting by Toni O'Loughlin
- ↑ B'Tselem 7 August 2008 B'Tselem press release
- ↑ Ha'aretz August 2008 Ha'aretz Editorial Just fire a rubber bullet at him? Shooting a shackled and blindfolded person, who is clearly not endangering soldiers, and even shooting in order to frighten, or the threat to shoot in order to frighten, and not even directly at the person's body but only in immediate proximity to him, are all acts forbidden by law, whether military or civil, during times of both war and peace, in Israel or anywhere else where respect for human rights exists.
- ↑ B'Tselem 19 Aug. 2008: High Court suspends proceedings in Ni'lin shooting case
- ↑ Ha'aretz 28 September 2008 High Court to IDF: Reconsider bound Palestinian shooting charges
Bibliografia[modifica]
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Govern de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Govern de Palestina, Departamento de Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Röhricht, R. «Studien zur mittelalterlichen Geographie und Topographie Syriens». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 10, 1887, pàg. 195–344.
- Röhricht, R. (RRH) Regesta regni Hierosolymitani (MXCVII-MCCXCI) (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1893.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
.svg)
