Niòbides

De Viquipèdia
Relleu d'un sarcòfag (160-170) d.C. Apol·lo i Àrtemis maten els Niòbides. A la línia superior els Niòbides morts

Segons la mitologia grega, els Niòbides fou la denominació conjunta dels fills i les filles d'Amfíon i de Níobe. Generalment, s'accepta que són catorze, però el seu nombre varia en les diferents tradicions, sempre que n'hi hagi tants de cada sexe.

Pel que fa als noms, la llista més divulgada per als nois és Alfènor, Damasícton, Fèdim, Ilioneu, Ismenos, Sípil i Tàntal, i per a les noies Astícrate, Astíoque, Cleodoxa, Ftia, Neera, Ogígia i Pelopea. En algunes variants s'esmenta una tal Cloris, la més petita, que s'hauria salvat de la matança dels germans. En la tradició homèrica es parla de sis fills i sis filles. En la tradició dels comediògrafs tràgics els fills arriben a vint, deu mascles i deu femelles.

Feliç i orgullosa dels seus fills, Níobe es va vantar que era superior a Leto, que només tenia un fill (Apol·lo) i una filla (Àrtemis). La deessa es va sentir ofesa i encomanà als seus fills que es vengessin. Les dues divinitats ho van fer així i van matar els Niòbides amb les seves fletxes, Àrtemis a les noies i Apol·lo als nois. En van sobreviure dos, un noi i una noia. Aquesta noia, per l'horror que li va causar la mort dels seus germans, i les seves germanes, es va tornar molt pàl·lida, i va rebre el nom de Cloris. Segons la versió de la Ilíada, els fills i les filles de Níobe van quedar deu dies sense sepultura i a l'onzè els van enterrar els mateixos déus.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 389-390. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 158. Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niòbides