Nicòpolis de l'Epir

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Nicòpolis (llatí Nicopolis) fou una ciutat de l'Epir construïda per August en commemoració de la victòria d'Àccium el 31 aC. Era a l'entrada del golf d'Ambràcia, a la part oposada al promontori d'Àccium (a Acarnània) a 3 km d'on després hi va haver Préveza. En queden ruïnes bastant considerables anomenades Paleoprévesa.

La ciutat fou poblada amb grecs d'Ambràcia, Anaktorion, Tirion, Argos Amfíloc i Calidon. Es va establir un festival quinquennal anomenat Àctia per commemorar la victòria, consagrat a Apol·lo, on es feien jocs atlètics, carreres de cavalls i lluites navals, festival que probablement va reviure un de més antic que ja es feia a la comarca. Els encarregats del festival eren els espartans. August la va declarar colònia romana.

Fou la principal ciutat de la zona; va entrar en decadència abans del regnat de Julià l'Apòstata, el qual va restaurar la ciutat i els jocs. Al començament del segle V fou saquejada pels gots. Justinià I la va restaurar altre cop. Al segle VI encara era la capital de l'Epir. Va esdevenir una vila insignificant i fou substituïda per Prevesa, a la que van anar emigrant els seus habitants. Coord.: 39° 00′ 30″ N, 20° 44′ 01″ E / 39.00833°N,20.73361°E / 39.00833; 20.73361

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicòpolis de l'Epir Modifica l'enllaç a Wikidata