Nicòpolis de l'Epir

Nicòpolis (llatí Nicopolis) fou una ciutat de l'Epir construïda per August en commemoració de la victòria d'Àccium el 31 aC. Era a l'entrada del golf d'Ambràcia, a la part oposada al promontori d'Àccium (a Acarnània) a 3 km d'on després hi va haver Préveza. En queden ruïnes bastant considerables anomenades Paleoprévesa.

La ciutat fou poblada amb grecs d'Ambràcia, Anaktorion, Tirion, Argos Amfíloc i Calidon. Es va establir un festival quinquennal anomenat Àctia per commemorar la victòria, consagrat a Apol·lo, on es feien jocs atlètics, carreres de cavalls i lluites navals, festival que probablement va reviure un de més antic que ja es feia a la comarca. Els encarregats del festival eren els espartans. August la va declarar colònia romana.

Fou la principal ciutat de la zona; va entrar en decadència abans del regnat de Julià l'Apòstata, el qual va restaurar la ciutat i els jocs. Al començament del segle V fou saquejada pels gots. Justinià I la va restaurar altre cop. Al segle VI encara era la capital de l'Epir. Va esdevenir una vila insignificant i fou substituïda per Prevesa, a la que van anar emigrant els seus habitants.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicòpolis de l'Epir