Nichane

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesNichane
Nichane.png
Portada del número -0
TipusSetmanari
Fitxa
Llenguaàrab marroquí modifica
Data de publicació9 de setembre de 2006
Dissolució1 d'octubre de 2010
DirectorAhmed Benchemsi
AdreçaCasablanca
EstatMarroc modifica
Dades i xifres
PeriodicitatSetmanal
GènereInformació general
EditorDriss Ksikes modifica
EditorialAhmed Benchemsi modifica
Difusió21.722[1]

Nichane (en àrab marroquí i berber نيشان, Nīxān, «directe»; antigament anomenat الجريد الأخرى, al-Jarīda al-Uẖrà, Aljareeda Alokhra) va ser un setmanari de notícies marroquí escrit en àrab i dàrija (àrab marroquí).

Història i perfil[modifica]

Nichane va ser publicada entre setembre de 2006[2] i octubre de 2010,[3] quan va deixar d'aparèixer a causa d'un «boicot publicitari persistent», iniciat per les grans empreses properes al poder.[4] El seu redactor en cap va ser Driss Ksikes.[2] La revista era una publicació germana de la revista francòfona TelQuel[3][5] i tenia la seu a Casablanca.[6]

Censura: l'afer dels acudits[modifica]

En el seu número del 15 de desembre de 2006 va publicar un article titulat Bromes: Com els marroquins es riuen de la religió, el sexe i la política. Com a extensió, Nichane va publicar una barra lateral amb acudits extrets del patrimoni oral marroquí, burlant-se de la religió.

Aquest dossier va causar un enrenou, els acudits sobre l'islam van ser considerats ofensius, insultants i blasfems per alguns lectors. Es va crear un web islamista per posar en marxa una campanya per prohibir el setmanari. Les trucades dels seus iniciadors van ser transmeses pels mitjans de comunicació àrabs de manera que els parlamentaris kuwaitians van protestar davant l'ambaixada del Marroc.

El 20 de desembre de 2006 l'aleshores primer ministre marroquí Driss Jettou va emetre un comunicat prohibint així la difusió i distribució de Nichane.[7][8] Aquesta prohibició es va produir com a resultat de la publicació d'"acudits provocatius" relacionats amb la religió i l'últim rei del Marroc, Hassan II.[2]

Driss Ksikes i un altre periodista, Sanaa al-Aji, foren processats per "difamar l'islam i perjudicar la moral". La decisió fou aclamada pel Consell d'Ulemes del Marroc i diverses associacions marroquines conservadores, però denunciat pel sindicat de periodistes i diverses associacions. El dilluns 9 de gener de 2007, davant del Tribunal de Primera Instància de Casablanca, el fiscal va sol·licitar per als dos periodistes una condemna de dos a cinc anys presó, la prohibició tant de la publicació com de l'exercici de la professió per als dos periodistes. Una acusació particularment greu, considerada una bogeria i arcaica per l'associació Reporters Sense Fronteres.[9]

El 15 de gener de 2007 el tribunal de primera instància de Casablanca va emetre el seu veredicte i condemnà els dos periodistes a tres anys de presó condicional i una multa de 80.000 dirhams (al voltant de 7.220 euros) cadascun. El tribunal, que no va seguir la petició del fiscal, prohibí dos mesos (de 15 de gener a 15 de març de 2007) la publicació del setmanari.[10]Els dos periodistes va defensar el seu article.[11] Nichane ha tornat a aparèixer als quioscos el 17 de març de 2007. Driss Ksikes va renunciar al seu càrrec després del procés i la direcció de la publicació va anar a Ahmed Benchemsi, director de TelQuel.

En desembre de 2009 la policia va destruir 100.000 exemplars de la revista després que va publicar una enquesta d'opinió no autoritzada del rei marroquí Mohammed VI.[5][12]

En octubre de 2010 l'editor Ahmed Benchemsi va anunciar el tancament de la revista, al·legant un boicot publicitari del hòlding de propietat reial ONA/SNI.[6][13]

Referències[modifica]

  1. Chiffres de l'OJD.
  2. 2,0 2,1 2,2 «In Morocco, a sad joke about press freedom». Los Angeles Times, 17-01-2007 [Consulta: 3 octubre 2014].
  3. 3,0 3,1 «Morocco’s Nichane Folds Under Royally-Backed Advertiser Boycott». Jillian C. York, 04-10-2010 [Consulta: 3 octubre 2014].
  4. Isabelle Mandraud, « "Nichane", premier hebdo arabophone du Maroc, disparaît, victime d'un "boycott persistant" », Le Monde, 2 octobre 2010.
  5. 5,0 5,1 «Media Sustainability Index 2009». Irex. [Consulta: 9 setembre 2014].
  6. 6,0 6,1 «Shutting up shop». The Economist [Cairo and Rabat], 07-10-2010 [Consulta: 8 octubre 2014].
  7. The Prime Minister prohibits the weekly magazine “Nichane”
  8. Mohammed Khyate, « L'hebdomadaire «Nichane» interdit », Aujourd'hui le Maroc, 22 décembre 2006.
  9. «Affaire Nichane : Reporters sans frontières dénonce un réquisitoire insensé et archaïque », communiqué de Reporters sans frontières, 8 janvier 2007.
  10. «Moroccan court convicts Nichane journalists, shutters publication». Committee to Protect Journalists, 17-01-2007. [Consulta: 6 octubre 2010].
  11. Hamilton, Richard «Morocco reporters defend article». BBC News, 08-01-2007 [Consulta: 14 gener 2007].
  12. «Magazines Seized Over Royal Opinion Survey». France24, 08-03-2009. [Consulta: 3 octubre 2010].
  13. Max Fisher. «Morocco's Largest Arabic Newsweekly to Fold Under State Pressure». The Atlantic, 01-10-2010. [Consulta: 3 octubre 2010].

Enllaços externs[modifica]