Nicholas Saunderson

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicolas Saunderson
Nicolas Saunderson.jpg
Biografia
Naixement gener de 1682
Thurlstone, Yorkshire, Anglaterra
Mort 19 d'abril de 1739(1739-04-19) (als 57 anys)
Cambridge, Anglaterra
Causa de mort Escorbut
Formació Universitat de Cambridge
Activitat
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat de Cambridge
Influències
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Nicholas Saunderson o Sanderson va ser un matemàtic anglès cec del segle XVIII.

Vida[modifica]

El seu pare era un recaptador d'imposts i es va quedar cec i sense ulls als dotze mesos de vida a causa d'una verola. Això no va impedir que anés a l'escola de Peniston, localitat propera al seu lloc de naixement, on va sobresortir per les seves habilitats en el llatí, el grec i les matemàtiques, que també li ensenyava el seu pare a casa.

A partir dels divuit anys va tenir com a mentors Richard West i D. Nettleton, als qui va superar en poc temps. Després va anar a una acadèmia privada a Atterclift.

El 1707 es va incorporar al Christ Church College de la Universitat de Cambridge i, tot i no ser-ne membre, hi va exercir la docència de les matemàtiques amb prou èxit. Tal va ser el seu èxit que el 1711, en ser obligat a dimitir William Whiston de la càtedra Lucasiana per les seves idees religioses heterodoxes, Saunderson va ser proposat per a ocupar el seu lloc, malgrat la seva ceguesa.[1]

D'aquesta forma un home cec, d'extracció més aviat humil, arribava a un dels llocs acadèmics més importants d'Anglaterra abans de complir els trenta anys.

Va morir el 1739 d'escorbut.

Diderot, en la seva Carta sobre la ceguesa,[2] en fa una glossa extremadament elogiosa, i relata la seva mort amb una discussió religiosa amb el pastor que el va a atendre.

Obra[modifica]

Òbviament, degut a la seva ceguesa, Saunderson no havia escrit cap llibre. Però el 1733 va caure malalt i els seus deixebles el van convèncer de posar per escrit el seu magisteri. El resultat foren els Elements of Algebra, que va ser publicat per la seva vìdua i els seus fills el mateix any de la seva mort.

Els materials que va deixar sobre càlcul diferencial, també van ser publicats pel seu fill, John, el 1756 amb el títol de The Method of fluxions.

També cal destacar la seva invenció del que ell anomenava aritmètica palpable, que no era sinó una forma de reconèixer els nombres palpant diferents superfícies amb les polpes dels dits (gairebé cent anys abans de Braille).[3]

Referències[modifica]

  1. Edmond Halley va dir: Whiston ha estat expulsat per tenir massa religió, Saunderson ha estat escollit per no tenir-ne. O'Connor i Robertson, MacTutor History of Mathematics.
  2. Diderot, Denis. Oeuvres philosphiques de Denis Diderot. Tome Premier (en (francès)). París: Librairie Clandestine, 1829, p. 151 i següents. «On en raconte des prodiges (de Saunderson); et il n'y en a aucun que ses progrès en les belles-lettres, et son habileté dans les sciences mathématiques ne puissent rendre croyable.» 
  3. Tattersall, pàgines 362-364.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicholas Saunderson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)