Nicolás Leoz Almirón

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaNicolás Leoz Almirón
Nicolas Leoz.jpg
Nicolás Leoz (any 2009)
 President
Confederació Sud-americana de Futbol
CONMEBOL
Conmebol logo.png
1 de maig de 1986 – 30 d'abril de 2013
Dades biogràfiques
Naixement 10 de setembre de 1928 (89 anys)
Paraguai
Nacionalitat Paraguai Paraguai
Colòmbia Colòmbia
Espanya Espanya
Activitat professional
Ocupació Periodista, advocat i dirigent esportiu
Altres dades
Cònjuge Maria Clemencia Pérez
Fills
Pares Petrona Almirón Bogarín i Gregorio Leoz Latorre
Càrrecs criminals Crim organitzat, Blanqueig de diners i frau
Modifica dades a Wikidata

Nicolás Leoz Almirón (Pirizal, Departament del President Hayes, 10 de setembre de 1928) és un dirigent esportiu paraguaià. La seva activitat més destacada va ser la d'exercir la presidència de la Confederació Sud-americana de Futbol durant sis períodes consecutius, entre l'1 de maig de 1986 i el 30 d'abril de 2013, moment en el qual renúncia en veure's involucrat en un cas de corrupció.[1][2][3] Actualment es troba investigat pel Departament de Justícia dels Estats Units a causa d'un ampli cas de corrupció que inclou suborns frau i rentat de diners. S'ha demanat la seva extradició als Estats Units.[4][5]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

La seva infància la va passar a Pirizal, un petit poble situat a 78 km, muntanya endins, del complex industrial de la firma Carlos Casado, sobre el Riu Paraguai, al districte de Puerto La Victoria, antigament denominat Puerto Casado. La casa era inicialment de fusta; el dormitori patern i el dels fills tenien pis de terra.

Ell i el seu germà, Eusebio, van cursar els primers estudis a l'escola de Puerto Casado, mentre que el seu altre germà Guillermo va ser alumne del Col·legi San José d'Asunción, on més tard també hi va estudiar l'Eusebio.

En 1938 la seva família es va traslladar a Asunción a una casa situada al carrer Rio de la Plata, cantonada amb Díaz de Solís.

La mare controlava la seva llibreta de qualificacions sense patir desil·lusions i, encara que no aconseguia molt bones notes, es distingia per la seva bona conducta. En una ocasió va obtenir un 10 de qualificació (la nota més alta) i va córrer content a mostrar-la a la seva mare que va comentar: "és cert, fill, és un 10 (deu) però… en gimnàstica". Allí es va adonar que a tan primerenca edat ja li agradava l'esport, tant que tots els diumenges amb els seus germans César i Modesto anaven a la pista del club Atlántida a observar els partits de futbol.

Va començar a treballar als 14 anys d'edat com a venedor, amb Bernardo Ismajovich, proveïts de valises amb, pintes, talcs, mocadors i teles per a ús femení.

El primer vincle amb el futbol va ser com a jugador d'inferiors en la posició d'interior dret al Club Atlántida. No obstant això,era un simpatitzant declarat del club Llibertad, l'estadi del qual porta el seu nom.

Família[modifica | modifica el codi]

Fill de Gregorio Leoz Latorre (nascut a Espanya) i Petrona Almirón Bogarín (nascuda a Luque, Paraguai); filla del llavors Jutge de Pau de Luque.

Els seus germans es diuen Guillermo, Pomposa, Sara, Eusebio, César, Modest i María Teresa. A més, té 2 germans majors, Isidoro i Cesáreo, fruit de les primeres núpcies del seu pare amb Eudosia Carmen Zorrilla, quan es va establir a l'Argentina. Els seus avis paterns van ser Cesáreo Leoz Guinda i Míguela Latorre. Els seus besavis paterns van ser Manuel Leoz Ramón i Manuela Guinda Baztam.

Les filles del seu primer matrimoni són Nora Cecilia i María Celeste; els seus néts Thalía, Sofia i Mauricio. En segones núpcies es casa amb María Clemencia Pérez, dama colombiana amb qui té dos fills: Josué Nicolás i Mateo Nicolás.

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

Any Activitat destacable
1940-1950 Va començar com a periodista esportiu amb el senyor Pablo Acosta, en la llavors Radio Càrites d'Asunción, en "Corporació Esportiva Còndor". Després va passar per altres mitjansde ràdio i de la premsa escrita al costat de mestres, companys i col·legues com Gerardo Halley Mora, Pedro García Arias, Néstor Romero Valdovinos, Milciades Aguayo, Sindulfo Martínez.
1950-1962 Va ser professor d'història en el Col·legi Nacional de la Capital, en l'ex Nacional de Nenes i a l'Escola Nacional de Comerç N° 1 "Alfonso B. Campos".

Director d'empreses d'alumini, immobiliàries i agrícola-ramadera.

1957 Va estudiar dret a la "Facultat de Dret i Ciències Socials" de la UNA (Universitat Nacional d'Asunción) i com a estudiant va ocupar càrrec en el Poder Judicial com escrivent en els interrogatoris. Es va graduar el 24 de desembre de 1957 als 29 anys d'edat.
1957-1977 President del Tribunal de Justícia de la Confederació Paraguaiana de Bàsquetbol.
1968-1977 President del Club Libertad de 1968 a 1977.
1971-1973 / 1979-1985 President de l'Associació Paraguaiana de Futbol.
1972-1974 / 1980-1986 Vicepresident de la Confederació Sud-americana de Futbol.
1986-2013 President de la Confederació Sud-americana de Futbol, càrrec que va ocupar entre l'1 de maig de 1986 i el 30 d'abril de 2013; gairebé 27 anys en els quals va ser reelegit en sis períodes en diferents congressos a les ciutats de Bogotà, Asunción (en tres oportunitats), i Mar del Plata, successivament.
1998-2013 Membre executiu de la FIFA, en representació de Sud-amèrica.
2002-2004 Membre de les comissions de l'entitat de Seguretat i Fair Play, Emergència, Estudis Estratègics, Organitzadora de la Copa Mundial de Futbol de 2002, Organitzadora de la Copa FIFA Confederacions i de la Task Force 2004.

Distincions especials[modifica | modifica el codi]

  • Doctor “Honoris causa” de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, Brasil.
  • Membre d'Honor de la Universitat Nacional de Sant Agustín de Arequipa, Perú.
  • En el 2005 rep el títol de doctor honoris causa per la privada Universitat Americana d'Asunción, Paraguai.
  • L'11 d'octubre de 2008, a l'edat de 80 anys, va rebre de la vicepresidència colombiana la nacionalitat d'aquest país. Els motius que el van portar a acceptar aquesta distinció honorífica són que la seva esposa és colombiana, que ell mateix va ser elegit president de la Conmebol a Bogotà, i que segons les seves pròpies paraules, per als paraguaians, "Colòmbia és sinònim de respatller, suport i solidaritat".
  • L'Avinguda Costanera de Coquimbo portava el seu nom, fins que al maig de 2013 es va anunciar que el nom seria canviat, quan es va saber de la seva participació en actes de corrupció.[6]

Casos de corrupció[modifica | modifica el codi]

L'any 2007, Andrew Jennings, un periodista d'investigació anglès, el va acusar d'haver estat involucrat en un suposat cas de corrupció dins l'àmbit de la FIFA, conjuntament amb Julio Grondona, vicepresident d'aquest ens, vicepresident de la CSF i president de l'Associació del Futbol Argentí.[7]

Al novembre de 2010, juntament amb amb els també dirigents de la FIFA, Ricardo Teixeira i Issa Hayatou, va ser acusat pel programa Panorama de la BBC[8] d'haver acceptat, suposadament, suborns per a la concessió de drets de televisió de la Copa Mundial de Futbol en 1990.[9] Ni Leoz ni la FIFA van respondre a les denúncies. Les acusacions es van conèixer moments abans que la FIFA havia de decidir la seu dels mundials de 2018 i 2022, un dels candidats dels quals era Anglaterra; raó per la qual la BBC va rebre nombroses crítiques.

Al maig del 2011, Lord David Triesman, expresident de la Federació Anglesa de Futbol, acusa en la Cambra dels comuns a quatre dirigents de la FIFA de demanar suborns a canvi de recolzar la candidatura d'Anglaterra per a la Copa del Món de 2018. Els dirigents involucrats en aquesta acusació van ser Jack Warner qui demanava uns 4 milions de dòlars per construir un centre educatiu al seu país (Trinidad i Tobago) a més de 800.000 dòlars extra, Ricardo Teixeira va demanar "alguna cosa per donar"; quant a Nicolás Leoz a canvi del seu suport va demanar a Lord Triesman la seva intercessió enfront de la corona britànica per obtenir el títol de Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic.

Finalment, en el 2013, la FIFA va reconèixer la culpabilitat de Leoz (segons l'informe d'Hans-Joachim Eckert, president de l'òrgan de decisió de la FIFA, a partir del testimoniatge de Michael J. García, de la Comissió d'Ètica), al costat d'altres dirigents de l'entitat com João Havelange i Ricardo Teixeira; això, per haver acceptat suborns, entre els anys 1992 i 2000, de l'empresa de patrocini esportiu International Sports and Leisure. Leoz va justificar la seva actuació al·legant que va donar el rebut a un projecte escolar. No va haver-hi càstig, a causa que els fets es van produir abans de l'establiment de la Comissió d'Ètica. No obstant, Leoz es va veure forçat a renunciar als seus càrrecs en el Comitè Executiu i com a president de la Conmebol.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Leoz la saca barata» (en castellà). ABC Color, 03-05-2013. [Consulta: 21 juny 2017].
  2. «Eugenio Figueredo asumió oficialmente la presidencia de la Conmebol». Conmebol.com, 30-04-2013.
  3. «Despedida y traspaso de mando». ABC Color, 01-05-2013.
  4. «FIFA Indictments». [Consulta: 28 maig 2015].
  5. «Nine FIFA Officials and Five Corporate Executives Indicted for Racketeering Conspiracy and Corruption». United States Department of Justice, 27-05-2015. [Consulta: 27 maig 2015].
  6. «En Coquimbo anuncian cambio de nombre a la avenida "Nicolás Leoz" tras sobornos -» (en castellà). La Tercera, 02-05-2013.
  7. «Escándalo en la FIFA: las denuncias que involucran a Nicolás Leoz». Radio Ñandutí, 27-05-2015. [Consulta: 21 juny 2017].
  8. «Nicolas Leoz y Ricardo Teixeira señalados en documental de la BBC» (en castellà). FutbolRed, 29-11-2010. [Consulta: 21 juny 2017].
  9. «La BBC acusa a tres miembros de la FIFA de soborno» (en castellà). RTVE, 29'11'22010. [Consulta: 21 juny 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Leoz, Nicolás, DEMANO LA PARAULA. MZ edicions S.R.L., Ladines 3729. Buenos Aires - Argentina, any 2001

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • FIFA Indictments: The United states Attorney Charges (U.S. District Court – Brooklyn Office May 20, 2015) (anglès)
  • Graphic Bribery Schemes: Office of Attorney General (The Enterprise, Sports Marketing Bribery Schemes) (anglès)


Precedit per:
Teófilo Salinas Fuller
President de la CONMEBOL
1986 - 2013
Succeït per:
Eugenio Figueredo