Nicolás Sartorius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNicolás Sartorius Álvarez de las Asturias Bohorques

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Nicolás Sartorius Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 maig 1938 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
15 novembre 1989 – 29 juny 1993

Circumscripció electoral: Sevilla

Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 26 setembre 1993
Circumscripció electoral: Sevilla
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 21 novembre 1989

Circumscripció electoral: Sevilla

Diputat al Congrés dels Diputats
13 febrer 1981 – 31 agost 1982
← Marcelino Camacho

Circumscripció electoral: Madrid

Dades personals
NacionalitatEspanya
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósindicalista, periodista, polític, advocat Modifica el valor a Wikidata
Partit Partit Comunista d'Espanya
Izquierda Unida
Membre de
Família
CònjugeNatalia Calamai de Mesa
GermansFernando Sartorius y Álvarez de las Asturias Bohorques Modifica el valor a Wikidata

Nicolás Sartorius Álvarez de las Asturias (Sant Sebastià, 4 de maig de 1938) és un advocat polític i periodista espanyol, fill del comte de San Luis.

Biografia[modifica]

Actiu militant antifranquista, durant els anys 50 fou fundador de les Juventudes Monárquicas Españolas, de les que en fou el principal dirigent amb José Luis Leal Maldonado i Juan Tomás de Salas. En els anys seixanta, però, va formar part del Frente de Liberación Popular, va ser cofundador del sindicat Comissions Obreres i membre del Partit Comunista d'Espanya.

Va ser detingut i condemnat en diverses ocasions per la seva militància política durant la dictadura franquista, sent un dels detinguts per suport als acusats en el conegut com Procés de Burgos. En total va passar sis anys a la presó. Va participar activament des de Comissions en les negociacions polítiques durant la Transició Espanyola i fou Diputat al Congrés en la II legislatura pel Partit Comunista d'Espanya, en substitució de Marcelino Camacho Abad.[1] Fou escollit novament diputat en la III[2] i IV legislatura per Izquierda Unida,[3] arribant a ser-ne Portaveu, així com representant (1987-1989) i president (1989-1993) de la Junta de Portaveus del Congrés dels Diputats. Degut a les seves diferències amb Julio Anguita[4] va abandonar la direcció d'IU en 1994 i es va unir al corrent Nueva Izquierda,[5] que va acabar per constituir-se en partit polític com a Partido Democrático de la Nueva Izquierda, integrant-se la major part dels seus afiliats al PSOE.

Des de l'abandó d'Izquierda Unida s'ha dedicat a escriure articles i llibres sobre història contemporània d'Espanya, la majoria en relació amb el període de la transició política. Es va incorporar a la Fundació Alternatives, de la qual és Vicepresident. En la seva labor com periodista col·labora habitualment en el diari El País i en el programa Ahora por ahora de la Cadena SER.

La seva última obra, El final de la dictadura. La conquista de la democracia en España (Madrid, 2007) és un assaig històric escrit amb Alberto Sabio.[6]

Obres[modifica]

  • El resurgir del movimiento obrero
  • El sindicalismo de nuevo tipo
  • Un nuevo proyecto político
  • Carta a un escéptico sobre los partidos políticos
  • La memoria insumisa: sobre la dictadura de Franco
  • El Final de la Dictadura: La conquista de la libertad en España (2007)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]