Nicola D'Arienzo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicola D'Arienzo
Biografia
Naixement 24 desembre 1843
Nàpols
Mort 24 abril 1915 (71 anys)
Nàpols
Activitat
Ocupació Compositor
Alumnes Emilia Gubitosi
Modifica les dades a Wikidata

Nicola D'Arienzo (Nàpols, 1843 - 24 d'abril de 1915) fou un compositor italià.

Deixeble de Mercadante i de Fioravanti, que va ésser professor en diversos centres musicals, on va tenir deixebles que més tard triomfarien com Antonio Savasta,[1] o Elmerico E. Fracassi entre d'altres.[2]

Se'l hi deuen:

Diverse simfonies, quartets, música religiosa, etc., entre les obres didàctiques i critiques cal citar: Elementi di lettura musicale; Dell'opera comica dall'origini a G. B. Pergolessi (1887); Alejandro Scarlatti (1891); Il melodramma dell'origini al secolo XVIII (1900); Salvatore Rosa, musicista (1904).

Era nebot del prolífic llibretista Marco D'Arienzo (1811-1877).[3]

Bibliografia[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1280. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 484 (ISBN 84-239-4575-8)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 316. (ISBN 84-7291-226-4)