Nicola Guerra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicola Guerra
Biografia
Naixement(it) Nicolas Guerra Modifica el valor a Wikidata
2 maig 1865 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1942 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Cernobbio (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócoreògraf Modifica el valor a Wikidata
Premis

Nicola Guerra (Nàpols, 2 de maig de 1865Cernobbio, Llombardia, 5 de febrer de 1942), fou un ballarí, coreògraf i mestre de ballet italià.[1]

Ha estudiat a l'escola del Teatro San Carlo, de Nàpols, sota la direcció del mestre Aniello Amaturo, un deixeble de Carlo Blasis (1795-1878).[2] Debutà al teatre de La Scala de Milà, molt jove com a primer ballarí. Posteriorment ballà a Londres, Sant Petersburg, París i Nova York. Fou primer ballarí de l'Òpera de l'Estat de Viena de 1896 a 1902 i professor de ball al Magyar Állami Operaház de Budapest de 1902 a 1915, on creà una vintena de balls i deixà una profunda llavor per al ballet hongarès, en ple ressorgiment.

Entre les seves creacions cal citar la posada en escena de l'òpera-ballet Castor et Polux (música de Rameau) a l'Òpera de París (1918)i la coreografia del ballet La tragèdia de Salomé (música de Florent Schmitt, un any després, sota la direcció d'Ida Rubinstein. El 1923 tornà a Itàlia, en qualitat de director coreogràfic de La Scala. El 1924 abandonà aquest càrrec i constituí la seva pròpia companyia independent. Va ser director de l'Escola de Ball de l'Òpera de París (1927-29). El 1913 fou cridat a Roma perquè s'ocupés de la direcció coreogràfica del Teatre de l'Òpera. Posteriorment la seva activitat com a coreògraf es repartí en diversos teatres italians i es dedicà especialment a la preparació de divertimentos d'òpera (com La dansa de les hores de La Gioconda, de Ponchielli, en les freqüents gires del Carro di Tespi, entre 1930 i 1940, fins que es jubilà a Cernobbio, a la vora del Llac de Como.

Va escriure un llibre titulat Tersicoreide (Milà, 1899).

Referències[modifica]

  1. Gran enciclopedia de la música clásica (en castellà). volum I. Madrid: Sarpe, 1980, p. 551-552. ISBN 8472912264. 
  2. Badii Ciccaglioni, Cristina. Guerra, Nicola (en italià). 60. Roma: Treccani, 2003.