Nicola Pietrangeli

Nicola Pietrangeli
Biografia
Naixement	11 setembre 1933 ; Tunis (Tunísia)
Mort	1r desembre 2025 (92 anys); Roma
Religió	Cristianisme ortodox
Alçada	178 cm
Lateralitat	dretà
Activitat
Ocupació	tennista, entrenador de tennis, actor, presentador de televisió
Activitat	1968 - 1973
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	tennis
Mà de joc	dretà
Modalitat
Modalitat	Partit de tennis
Tennis individual	687–278
Tennis dobles	21–20
Hall of fame	Info HOF
ATP	Info ATP
Trajectòria
	Equip
Participà en
1968	Jocs Olímpics d'Estiu de 1968
	Campionat de Tennis del Mediterrani Oriental
Premis
	(2018) Collar d'or al Mèrit Esportiu; (2016) Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; (2001) Orde de Sant Carles; (1964) medaglia d'oro al valore atletico; (1961) Comendador de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; Philippe Chatrier Award (en) ; International Tennis Hall of Fame ;

Nicola Pietrangeli (Tunis, 11 de setembre de 1933 - Roma, 1 de desembre de 2025)^[1] fou un tennista professional d'Itàlia. Va guanyar el Roland Garros en dues ocasions en categoria individual (1959, 1960), una vegada dobles en dobles masculins (1959) i una altra en dobles mixts (1958). Va representar l'equip italià de Copa Davis arribant a disputar la final dues vegades. És considerat un dels millors tennistes italians de la història.^[2]

Biografia

Nascut l'11 de setembre de 1933 a Tunis, Tunísia, Pietrangeli va fer el seu debut internacional a l'Open d'Itàlia de 1952, perdent en sets a quatre davant Jacques Peten.^[3] Va participar en quatre finals d'individuals masculins a Roland Garros: va guanyar el títol el 1959 i el 1960, i va acabar subcampió el 1961 i el 1964. També va guanyar el títol de dobles masculí de Roland Garros el 1959 (juntament amb Orlando Sirola) i el mixt. dobles el 1958. A Wimbledon, Pietrangeli va ser semifinalista únic el 1960, quan va perdre davant Rod Laver en 5 sets. Va guanyar l'Open d'Itàlia el 1957 i el 1961 i va ser classificat com a número 3 mundial per Lance Tingay del Daily Telegraph el 1959 i el 1960 i també per Ned Potter el 1961.^[4]^[5]

Va participar en els Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic de 1968, on el tennis fou esport de demostració i exhibició. Va participar en tres proves: individual masculí de demostració, dobles masculins de demostració (amb Manuel Orantes) i individual masculí exhibició, però només en aquest últim esdeveniment va aconseguir una medalla de bronze, on els dos semifinalistes obtenien la medalla de bronze automàticament sense disputar-se la final de consolació.

Després de la seva retirada va esdevenir capità de l'equip de Copa Davis, i va conduir l'equip a guanyar el primer títol de la història per Itàlia (1976).^[6]

Pietrangeli va entrar a l'International Tennis Hall of Fame l'any 1986. La pista principal del Foro Italico, on es disputa el Masters de Roma, es va reanomenar en el seu honor.

Torneigs de Grand Slam

Individual: 4 (2−2)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent en la final	Marcador
Guanyador	1.	1959	Roland Garros	Ian Vermaak	3−6, 6−3, 6−4, 6−1
Guanyador	2.	1960	Roland Garros (2)	Luís Ayala	3−6, 6−3, 6−4, 4−6, 6−3
Finalista	1.	1961	Roland Garros	Manolo Santana	6−4, 1−6, 6−3, 0−6, 2−6
Finalista	2.	1964	Roland Garros (2)	Manolo Santana	3−6, 1−6, 6−4, 5−7

Dobles: 3 (1−2)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	1955	Roland Garros	Orlando Sirola	Vic Seixas Tony Trabert	1−6, 6−4, 2−6, 4−6
Finalista	2.	1956	Wimbledon	Orlando Sirola	Lew Hoad Ken Rosewall	5−7, 2−6, 1−6
Guanyador	1.	1959	Roland Garros	Orlando Sirola	Roy Emerson Neale Fraser	6−3, 6−2, 14−12

Dobles mixts: 1 (1−0)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	1958	Roland Garros	Shirley Bloomer	Lorraine Coghlan Bob Howe	8−6, 6−2

Trajectòria

Individual

Torneig	Era amateur														Era Open						Títols	V – D
Torneig	1954	1955	1956	1957	1958	1959	1960	1961	1962	1963	1964	1965	1966	1967	1968	1969	1970	1971	1972	1973	Títols	V – D
Open d'Austràlia	Absent			QF	Absent																0 / 1	2–1
Roland Garros	3R	3R	QF	1R	4R	G	G	F	QF	QF	F	4R	3R	3R	1R	1R	3R	3R	3R	1R	2 / 20	58–18
Wimbledon	2R	QF	4R	1R	4R	1R	SF	3R	3R	3R	2R	4R	1R	2R	1R	1R	1R	A	3R	1R	0 / 19	30–18
US Open	A	3R	A	A	A	A	A	A	1R	A	2R	3R	A	A	A	A	A	A	A	A	0 / 4	5 – 3
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències

↑ «Muere Nicola Pietrangeli, leyenda del tenis, a los 92 años» (en castellà). As, 01-12-2025. [Consulta: 1r desembre 2025].
↑ «Le leggende del tennis italiano Panatta e Pietrangeli ospiti a “Che tempo che fa”» (en italià), 13-02-2017. [Consulta: 8 setembre 2021].
↑ Pietrangeli, Nicola. Gladiatori della terra rossa Roma e il grande tennis. Storia degli Internazionali d'Italia. Giunti, 2020, p. Preface. ISBN 9788809907089 [Consulta: 9 novembre 2021]. «Fui sorteggiato con un belga, Jacques Peten. Aveva 40 anni ed ero sicuro di vincere. Persi in 4 set, una batosta che non ho mai dimenticato.»
↑ United States Lawn Tennis Association (1972). Official Encyclopedia of Tennis (First Edition), p. 427.
↑ "Hard Won Major U.S. Title"^{[Enllaç no actiu]}, The Milwaukee Sentinel, 25 December 1961.
↑ «LA FOTO-STORY DI PIETRANGELI, L'AZZURRO DELLE FINALI DAVIS» (en italià), 23-12-2019. [Consulta: 8 setembre 2021].

Enllaços externs

Nicola Pietrangeli a l'ATP (anglès)
Nicola Pietrangeli a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
Nicola Pietrangeli a la Copa Davis (anglès)
Nicola Pietrangeli a l'International Tennis Hall of Time (anglès)

[1] «Muere Nicola Pietrangeli, leyenda del tenis, a los 92 años» (en castellà). As, 01-12-2025. [Consulta: 1r desembre 2025].

[2] «Le leggende del tennis italiano Panatta e Pietrangeli ospiti a “Che tempo che fa”» (en italià), 13-02-2017. [Consulta: 8 setembre 2021].

[3] Pietrangeli, Nicola. Gladiatori della terra rossa Roma e il grande tennis. Storia degli Internazionali d'Italia. Giunti, 2020, p. Preface. ISBN 9788809907089 [Consulta: 9 novembre 2021]. «Fui sorteggiato con un belga, Jacques Peten. Aveva 40 anni ed ero sicuro di vincere. Persi in 4 set, una batosta che non ho mai dimenticato.»

[USLTAEncyclopedia-4] United States Lawn Tennis Association (1972). Official Encyclopedia of Tennis (First Edition), p. 427.

[MilwaukeeSentinel1961-5] "Hard Won Major U.S. Title"^{[Enllaç no actiu]}, The Milwaukee Sentinel, 25 December 1961.

[6] «LA FOTO-STORY DI PIETRANGELI, L'AZZURRO DELLE FINALI DAVIS» (en italià), 23-12-2019. [Consulta: 8 setembre 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]