Nicolae Ceaușescu

Nicolae Ceaușescu

Biografia
Naixement	26 gener 1918 Scornicești (Romania)
Mort	25 desembre 1989 (71 anys) Târgoviște (Romania)
Causa de mort	Pena de mort  (Ferida d'arma de foc )
Sepultura	cementiri de Ghencea
President de Romania
29 abril 1974 – 22 desembre 1989 ← cap valor
President del Consell d'Estat
9 desembre 1967 – 22 desembre 1989 ← Chivu Stoica – Supressió del càrrec →
Membre de la Cambra de Diputats de Romania
Dades personals
Formació	Universitat de Niça Sophia Antipolis Acadèmia Militar M. V. Frunze Acadèmia d'Estudis Econòmics de Bucarest
Color dels ulls	Blau-verd
Color de cabells	Negre
Activitat
Camp de treball	Política i exèrcit
Ocupació	polític, militar, sabater
Partit	Partit Comunista Romanès (1937–)
Influències	Kim Il-sung, Mao Zedong i Ióssif Stalin
Carrera militar
Lleialtat	República Socialista de Romania
Branca militar	Forces Terrestres Romaneses
Rang militar	general major
Participà en
15 desembre 1989	revolució romanesa de 1989
Altres
Cònjuge	Elena Ceaușescu
Fills	Zoia Ceaușescu, Nicu Ceaușescu, Valentin Ceaușescu
Germans	Ion Ceaușescu (en)
Condemnat per	abús de poder (1989) genocidi (1989) malversació (1989)
Cronologia
15 desembre 1989-27 desembre 1989	revolució romanesa de 1989
1966	1966 Romania bans contraception and abortion (en)
Premis (1985)  Orde Olímpic d'Or../... 34+
Signatura
Lloc web	ceausescu.org

Nicolae Ceaușescu (Scornicești, Pitești, 1918 - Târgoviște, 1989) fou un polític romanès, que exercí de President de Romania entre 1967 i 1989 així com de secretari general del Partit Comunista Romanès entre 1965 i 1989.

Els seus primers passos a la política fins a esdevenir el líder del comunisme romanès

Nascut en una família camperola, el seu pare en el moment de batejar-lo va oblidar-se que ja tenia un fill anomenat Nicolae. Només va poder anar a l'escola fins a quart de primària, ja que havia de treballar per ajudar els pares. Va marxar a Bucarest on va ser membre de les Joventuts Comunistes Romaneses des de l'any 1933, i va conèixer la que seria la seva dona, Elena Ceaușescu. Amb l'ocupació de les tropes alemanyes de Romania va ser detingut pels alemanys i empresonat (1940-1944). En aquell moment era Secretari del comitè central de les joventuts comunistes. A la finalització de la Segona Guerra Mundial va ser elegit secretari del Partit Comunista Romanès a Bucarest, fet que va afavorir la seva elecció com a diputat de l'Assemblea Nacional Romanesa a les eleccions de l'any 1946. Va ser elegit membre del Comitè Central del Partit Comunista Romanès (1948), i fou viceministre d'Agricultura (1948-1950) i de les Forces Armades (1950-1954). Com a director polític dels exèrcits va rebre el càrrec de General (1951-1953). Secretari General del partit el març de 1965 i al desembre de 1967, a la mort de Gheorghe Gheorghiu-Dej, va ser elegit cap de l'estat de la República Popular de Romania.

Consolidació en el poder i projecció internacional

Arran de l'ocupació militar soviètica de Txecoslovàquia (1968) es va oposar a la política exterior de l'URSS i va encetar un contradictori procés d'independització respecte a la potència comunista. Es va apropar als Estats Units d'Amèrica, la República Federal d'Alemanya (RFA), França, Itàlia i el Regne Unit amb els quals va establir relacions diplomàtiques. Al mateix temps va establir cooperacions amb la Xina i Iugoslàvia, i encetava una política de mà estesa cap als països del Tercer Món (tot i els conflictes que tingué amb alguns països àrabs pels llaços existents entre Romania i Israel). La seva projecció internacional la va enfortir per les contínues visites que Ceaușescu va fer per molts països (Regne Unit, URSS, Estats Units, França, Cuba i Egipte) entre d'altres.

A nivell intern, va començar un procés de denúncia del règim de Gheorghe Gheorghiu-Dej, rehabilitant moltes de les seves víctimes com Lucreciu Patrascanu i Ana Pauker. També va intentar aplicar un seguit de mesures de descentralització (1970), però aquestes només foren petits intents d'assentar l'administració romanesa per tot el territori. Al llarg de la primera meitat dels anys 70 del segle xx va augmentar el poder que tenia dins del Partit Comunista Romanès i dins de Romania. Així va ser nomenat President del Consell Suprem de Desenvolupament Econòmic i Social (1973) i el 1974 va afavorir tot un seguit de reformes estatals: Romania va passar de ser República Popular a República Socialista i es va crear el càrrec de President de la República Socialista de Romania, que va ser ocupat pel mateix Ceaușescu. D'altra banda el mateix any 1974 va ser reelegit Secretari General del Partit Comunista Romanès (PCR), mentre que la seva dona, Elena Ceaușescu, era elegida membre del Comitè Executiu.

Nicolae Ceaușescu amb el rei Joan Carles I d'Espanya, el 1979.

Va ser a partir d'aquell moment quan Ceaușescu va començar a perdre contacte amb la realitat. D'una banda començaren tot un seguit de processos de reformes per industrialitzar el país, així com la creació de grans granges i de cultius de grans extensions per poder arribar aconseguir una gran producció agrària. Amb el terratrèmol de 1976, que va afectar especialment Bucarest, va començar tot el seguit de demolicions de barris sencers i de construcció de noves zones de residència mitjançant l'edificació de blocs d'habitatges que destrossaren pràcticament l'encant que tenia fins al moment la capital romanesa, anomenada per aquest motiu el Petit París o el París de l'Est d'Europa.

El règim comunista es va endurir encara més a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle xx. Després de les visites fetes a la Xina i a la República Democràtica de Corea del Nord va quedar impressionat pel culte a la personalitat que es portava a terme envers els líders dels partits comunistes d'aquells països. Per aquest motiu va intentar desenvolupar un culte a la seva personalitat i a la de la seva dona, tot defugint de la realitat que es vivia a Romania, a l'estil dels països asiàtics. També com a motiu de la nova orientació megalòmana del règim comunista, es va començar a construir damunt d'un barri destruït per les demolicions la Casa del Poble (Casa Poporului, actualment Palatul Parlamentului), que va esdevenir el segon edifici més gran de tota la Terra.

Amb una economia cada cop més debilitada, en part per la corrupció, en part per la poca innovació i renovació de tota la maquinària industrial i agrària, en mig d'un clima de paranoia col·lectiva i de manca d'elements tan importants com els aliments (que eren racionats), el règim de Ceaușescu es va anar degradant, fins al punt que aquest va perdre el suport que tenia dins de les Forces Armades, el partit comunista i la mateixa Securitate, que ell mateix controlava. Aquesta debilitació es va veure afavorida per un context internacional canviant, ja que al llarg de l'any 1989 es produïa la caiguda del mur de Berlín, la descomposició del bloc comunista a Europa i la finalització de la Guerra Freda. Malgrat això Ceaușescu va fer oïdes sordes a aquells que com Gorbatxov li reclamaven que aprofités la celebració del XIV Congrés del Partit Comunista Romanès (novembre de 1989) per afavorir l'inici d'un procés reformador i democràtic a Romania que hauria de permetre al comunisme romanès adequar-se a l'onada reformista que recorria Europa en aquell moment. Ceaușescu i els seus, descartant cap reforma i reclamant la seva via pròpia cap al socialisme, van ser renovats en llurs càrrecs i establiren una nova orientació i objectius econòmics que res tenien a veure amb la realitat de Romania.

El Complot i la caiguda: Revolució romanesa de 1989

Article principal: Revolució Romanesa de 1989

Propaganda on es lloa a Ceaușescu als carrers de Bucarest, mitjans dels anys vuitanta del segle xx, quan la situació econòmica i social ja estava molt degradada a Romania

Un mes més tard, coincidint amb una visita que Ceaușescu feia a l'Iran, una manifestació convocada per un mossèn hongarès a Timisoara (17 de desembre de 1989), va acabar desencadenant una revolta popular. Si bé inicialment l'exèrcit romanès va romandre al costat de Ceaușescu, aviat començarien les desercions. El 21 de desembre Ceaușescu aconsellat per alguns membres del seu cercle de confiança, format per membres del Politburó del Partit Comunista Romanès i alguns militars, va convocar una manifestació popular perquè es mostrés el suport que tenia. A aquesta manifestació els responsables del partit comunista de Bucarest de portar treballadors van dur obrers que procedien a peu des de les fàbriques als afores de Bucarest i del torn de la nit, fet pel qual no havien dormit. En mig dels parlaments que Ceaușescu dirigia a la multitud i quan la manifestació era retransmesa a tot el país en directe, una part dels concentrats a la manifestació van començar a cridar Jos Ceaușescu! (Avall Ceaușescu!) en mig de la incredulitat de la majoria dels assistents a la manifestació. Després del pànic inicial es va tallar l'emissió televisiva i la policia va dissoldre als incitadors. La manifestació va poder seguir i Ceaușescu va continuar parlant, però en aquell moment no se sabia ben bé que passava a Romania i començaven a córrer tota mena de rumors pel país. Tot i que el règim comunista es va afanyar a donar una imatge d'aparent normalitat, els preparatius per fer l'últim acte ja estaven decidits.

La nit del 21 al 22 de desembre la mort en estranyes circumstàncies del comandant en cap de les Forces Armades, General Vasile Milea, deixava les Forces Armades en mans dels militars que preparaven un cop d'estat contra el règim de Ceaușescu. Entre aquests es comptaven els Generals Stănculescu i Neagoe (el primer era conseller personal de Ceaușescu i va ser un dels que va animar-lo a convocar la manifestació del dia 21 de desembre). Tot i que la normalitat era aparent, el 22 de desembre alguns membres del partit comunista, actuant conjuntament amb els militars, van preparar marxes des de les fàbriques cap al centre de Bucarest. Els obrers, en arribar al centre de la ciutat, començaren a fer aldarulls i a convidar a la gent a revoltar-se, començant així la Revolució Romanesa de 1989. Tot i que la policia en un primer moment va actuar per detenir els aldarulls, aviat es va donar l'ordre de defensar únicament els edificis governamentals de possibles assalts. En mig d'un ambient de revolta popular i davant de la permissivitat de l'exèrcit i de la policia (ja controlada pels colpistes) Ceaușescu va ser convidat per Stănculescu i per altres militars i alts càrrecs del partit a retirar-se a la residència presidencial de Snagov mentre es controlava la situació a la capital romanesa. Quan aquest va marxar en helicòpter de la seu del partit (actual seu del Senat Romanès), acompanyat de la seva dona i gent de la seva confiança del partit, els militars lliuraren el poder al govern de concentració constituït per Ion Iliescu i el Front de Salvació Nacional que es trobaven a la televisió romanesa. Mentrestant la població de Bucarest era al carrer amb la sensació de què ells havien provocat la caiguda del dictador romanès.

Ceaușescu, ja conscient de la traïció duta a terme per part d'alguns dels seus homes de confiança va fugir també de Snagov direcció cap al centre de Romania, on forces de la Securitate esperaven la seva arribada. Però abans d'arribar a aquest lloc va ser deixat a les proximitats de Targoviste, on fou detingut i jutjat en una farsa de judici que va ser gravat.

Stanculescu, que s'havia traslladat en persona a Targoviste, va ordenar que al final del judici s'executés a Ceaușescu. Davant de la por dels comandaments militars i dels soldats allà presents va comprar voluntats a canvi d'uns quants milions de lei (moneda romanesa). Així el 25 de desembre de 1989 Nicolae Ceaușescu i la seva dona Elena van ser executats. Amb ells acabava el règim comunista instaurat a Romania el 1947.

Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per: Gheorghe Gheorghiu-Dej	Secretari General del Partit Comunista de Romania 1965- 1989	Succeït per: -
Càrrecs públics
Precedit per: President de la República Popular de Romania Chivu Stoica	President de la República Socialista de Romania 1967- 1989	Succeït per: President de la República de Romania Ion Iliescu

Enllaços externs

• Nicolae Ceaușescu - Lloc web oficial