Vés al contingut

Nicolai Hartmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNicolai Hartmann
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1882 Modifica el valor a Wikidata
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 octubre 1950 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Göttingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Marburg
Universitat Imperial de Dorpat Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHermann Cohen i Paul Natorp Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Colònia
Marburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, professor universitari, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Göttingen
Universitat de Marburg
Universitat de Colònia
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesHans-Georg Gadamer Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralBruno Liebrucks, Jacob Klein i Hans-Georg Gadamer Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius

Goodreads (autor): 467136 Modifica el valor a Wikidata

Nicolai Hartmann (Riga, 20 de febrer de 1882 - Göttingen, 9 d'octubre de 1950) va ser un filòsof germanobàltic.[1] Va desenvolupar tota la seva obra i va treballar com a professor a Alemanya, especialment a la Universitat de Marburg. Es considera el principal promotor de l'existència de propietats emergents i un dels autors més rellevants del segle xix en filosofia dels valors.[2] Juntament amb setanta intel·lectuals, el 19 d'agost del 1934 va signar un manifest al diari Völkischer Beobachter en favor de la concentració de tots els poders de la nació en la sola persona d'Adolf Hitler a l'ocasió del referèndum sobre el cap d'estat del Reich.[1][3]

Considerava que la realitat es divideix en quatre nivells: l'inorgànic, l'orgànic, l'emocional i l'intel·lectual,inspirat en les teories d'Aristòtil. Entre aquests nivells hi ha una sèrie de lleis. La primera, anomenada de recurrència, indica que les categories inferiors es donen a les superiors però no a la inversa, és a dir, existeix una jerarquia entre els nivells unidireccional. La segona llei, la de modificació, explica que les categories conceptuals dels nivells inferiors són modificades i enteses segons els nivells superiors. La tercera llei afirma que en el nivell superior existeix un element nou que no pot existir a l'inferior. Les fronteres entre els nivells, segons la quarta llei, són nítides i es produeix un canvi abrupte entre ells.

En reformular les tesis de Kant, va diferenciar les categories objectives, pertanyents als diferents nivells de la realitat, i les subjectives, les usades per entendre-les, separant l'epistemologia de l'ontologia (i donant primacia a la segona). Considerava que la llibertat humana era una categoria objectiva, com demostra l'existència de conceptes com la responsabilitat o el remordiment. Pel que fa als valors, pensava que la seva acceptació era la clau de la seva força i, per tant, aquells valors més comuns i compartits són els que més força i cohesió donen a una comunitat

Entre els seus alumnes destaquen Borís Leonídovitx Pasternak i Hans-Georg Gadamer.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Nicolai Hartmann». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. Coll, Maria «Entrevista: Arnau Puig, filòsof, sociòleg i crític d'art». Valors, 100, 1-2013, p. 2224.
  3. Danzer, Gerhard. Wer sind wir? Auf der Suche nach der Formel des Menschen: Anthropologie für das 21. Jahrhundert - Mediziner, Philosophen und ihre Theorien, Ideen und Konzepte (en alemany). Springer-Verlag, 2011, p. 46. ISBN 9783642169939.