Nicolai Hartmann
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 febrer 1882 Riga (Letònia) |
| Mort | 9 octubre 1950 Göttingen (Alemanya) |
| Formació | Universitat de Marburg Universitat Imperial de Dorpat |
| Director de tesi | Hermann Cohen i Paul Natorp |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Colònia Marburg |
| Ocupació | filòsof, professor universitari, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Göttingen Universitat de Marburg Universitat de Colònia Universitat Humboldt de Berlín |
| Membre de | |
| Alumnes | Hans-Georg Gadamer |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Bruno Liebrucks, Jacob Klein i Hans-Georg Gadamer |
| Localització dels arxius |
|
Nicolai Hartmann (Riga, 20 de febrer de 1882 - Göttingen, 9 d'octubre de 1950) va ser un filòsof germanobàltic.[1] Va desenvolupar tota la seva obra i va treballar com a professor a Alemanya, especialment a la Universitat de Marburg. Es considera el principal promotor de l'existència de propietats emergents i un dels autors més rellevants del segle xix en filosofia dels valors.[2] Juntament amb setanta intel·lectuals, el 19 d'agost del 1934 va signar un manifest al diari Völkischer Beobachter en favor de la concentració de tots els poders de la nació en la sola persona d'Adolf Hitler a l'ocasió del referèndum sobre el cap d'estat del Reich.[1][3]
Considerava que la realitat es divideix en quatre nivells: l'inorgànic, l'orgànic, l'emocional i l'intel·lectual,inspirat en les teories d'Aristòtil. Entre aquests nivells hi ha una sèrie de lleis. La primera, anomenada de recurrència, indica que les categories inferiors es donen a les superiors però no a la inversa, és a dir, existeix una jerarquia entre els nivells unidireccional. La segona llei, la de modificació, explica que les categories conceptuals dels nivells inferiors són modificades i enteses segons els nivells superiors. La tercera llei afirma que en el nivell superior existeix un element nou que no pot existir a l'inferior. Les fronteres entre els nivells, segons la quarta llei, són nítides i es produeix un canvi abrupte entre ells.
En reformular les tesis de Kant, va diferenciar les categories objectives, pertanyents als diferents nivells de la realitat, i les subjectives, les usades per entendre-les, separant l'epistemologia de l'ontologia (i donant primacia a la segona). Considerava que la llibertat humana era una categoria objectiva, com demostra l'existència de conceptes com la responsabilitat o el remordiment. Pel que fa als valors, pensava que la seva acceptació era la clau de la seva força i, per tant, aquells valors més comuns i compartits són els que més força i cohesió donen a una comunitat
Entre els seus alumnes destaquen Borís Leonídovitx Pasternak i Hans-Georg Gadamer.
Referències
[modifica]- 1 2 «Nicolai Hartmann». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Coll, Maria «Entrevista: Arnau Puig, filòsof, sociòleg i crític d'art». Valors, 100, 1-2013, p. 2224.
- ↑ Danzer, Gerhard. Wer sind wir? Auf der Suche nach der Formel des Menschen: Anthropologie für das 21. Jahrhundert - Mediziner, Philosophen und ihre Theorien, Ideen und Konzepte (en alemany). Springer-Verlag, 2011, p. 46. ISBN 9783642169939.
- Filòsofs en alemany
- Professors de filosofia
- Professors de la Universitat Humboldt de Berlín
- Persones de Riga
- Alumnes de la Universitat de Tartu
- Morts a Göttingen
- Filòsofs alemanys
- Naixements del 1882
- Alumnes de la Universitat de Marburg
- Alumnes de la Universitat Imperial de Dorpat
- Morts el 1950
- Filòsofs del segle XIX
- Filòsofs del segle XX
