Nicolai Hartmann

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicolai Hartmann
Biografia
Naixement20 febrer 1882 modifica
Riga (Letònia) modifica
Mort9 octubre 1950 modifica (68 anys)
Göttingen (Alemanya) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Tartu modifica
Activitat
OcupacióFilòsof, professor d'universitat i escriptor modifica
OcupadorUniversitat de Göttingen
Universitat de Marburg
Universitat de Colònia
Universitat Humboldt de Berlín modifica
AlumnesHans-Georg Gadamer modifica
Obra
Estudiant doctoralBruno Liebrucks modifica

Nicolai Hartmann (1882-1950) va ser un filòsof nascut a Riga (Imperi Rus), però d'influència alemanya. Allà va desenvolupar tota la seva obra i va treballar com a professor, especialment a la Universitat de Marburg. Es considera el principal descobridor de les propietats emergents i un dels autors més rellevants del segle XIX en ontologia. Junts amb setanta intel·lectuals, e l 19 d'agost del 1934 va signar un manifest al diari Völkischer Beobachter en favor de la conce[1]ntració de tots els poders de la nació en la sola persona d'Adolf Hitler a l'ocasió del referèndum sobre el cap d'estat del Reich.[2]

Considerava que la realitat es divideix en quatre nivells: l'inorgànic, l'orgànic, l'emocional i l'intel·lectual, basant-se en Aristòtil. Entre aquests nivells es donen una sèrie de lleis. La primera, anomenada de recurrència, indica que les categories inferiors es donen a les superiors però no a la inversa, és a dir, existeix una jerarquia entre els nivells unidireccional. La segona llei, la de modificació, explica que les categories conceptuals dels nivells inferiors són modificades i enteses segons els nivells superiors. La tercera llei afirma que en el nivell superior existeix un element nou que no pot existir a l'inferior. Les fronteres entre els nivells, segons la quarta llei, són nítides i es produeix un canvi abrupte entre ells.

En reformular les tesis de Kant, va diferenciar les categories objectives, pertanyents als diferents nivells de la realitat, i les subjectives, les usades per entendre-les, separant l'epistemologia de l'ontologia (i donant primacia a la segona). Considerava que la llibertat humana era una categoria objectiva, com demostra l'existència de conceptes com la responsabilitat o el remordiment. Pel que fa als valors, pensava que la seva acceptació era la clau de la seva força i per tant aquells valors més comuns i compartits són els que més força i cohesió donen a una comunitat

Entre els seus alumnes destaquen Borís Leonídovitx Pasternak i Hans-Georg Gadamer.

Referències[modifica]

  1. «Nicolai Hartmann». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Danzer, Gerhard. Wer sind wir? Auf der Suche nach der Formel des Menschen: Anthropologie für das 21. Jahrhundert - Mediziner, Philosophen und ihre Theorien, Ideen und Konzepte (en alemany). Springer-Verlag, 2011, p. 46. ISBN 9783642169939.