Nicolas Berjoan
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1979  (44/45 anys)Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Dades personals | |
| Formació | Institut d'Estudis Polítics de Ais de Provença |
| Director de tesi | Marie-Vic Ozouf-Marignier (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Perpinyà Via Domícia |
| Partit | Europa Ecologia-Els Verds |
 | |
Nicolas Berjoan (Perpinyà, 1978) és un professor universitari nord-català i autor de diversos llibres i articles sobre la Catalunya del Nord i Occitània.[1] Actualment és professor a la Universitat de Perpinyà Via Domícia després d'uns anys a la Université d'Aix-Marseille.[2]
Membre de la plataforma Nous Perpignan,[3] a les eleccions regionals franceses del juny de 2021 va ser escollit candidat a liderar la llista d'Europa Ecologia-Els Verds a Catalunya del Nord, partit del qual n'era el secretari departamental.[4][5] Berjoan ja havia sigut candidat a les eleccions municipals de Prada el 2020, en contra del futur primer ministre francès Jean Castex. El 2021 va defensar l'eslògan L'Occitanie et le Pays Catalan naturellement.[2][6]
Trajectòria[modifica]
L'any 1999 es va diplomar en Ciències Polítiques a l'Institut d'Estudis Polítics d'Ais de Provença, tot cursant Historia i Filosofia a la Universitat d'Ais-Marsella. L'any 2000 es va obtenir un Diploma d'Estudis Avançats d'Història a l'Escola dels Annales, i l'any 2002-2005 va ser nomenat professor agregat a l'Acadèmia de Lió, Amiens i Aix-Marseille.
L'any 2007 es va doctorar en Història amb la tesi «Sem i Serem [Nous sommes et nous serons]? Régionalisme et identités dans le Roussillon contemporain 1780-2000». El 2011 es va titular en el Master 2 de Filosofia amb el treball «Apologie de l'homme dédoublé. La philosophie antique dans l’œuvre politique de Benjamin Constant».[7] El seu projecte postdoctoral es titula «Administrer une culture minoritaire. Ventura Gassol et la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1931-1934)», el qual versa sobre com entendre el personatge de Bonaventura Gassol, l'assessor cultural de la Generalitat de Catalunya, restaurat l'abril de 1931, i com es construeix una administració en un context d'escassetat pressupostària i urgència política. També sobre les xarxes i recursos que va mobilitzar el poeta convertit en ministre, i també sobre el contingut de les accions dutes a terme per la conselleria quant a l'esforç per definir i difondre una cultura nacional catalana, i com es va fer sortir el català de la seva condició de llengua minoritzada entre finals del segle xix i la Guerra Civil.[7]
La perspectiva de treball de Berjoan és la història comparada i història creuada, amb les quals intenta internacionalitzar la història del nacionalisme català. També ha estudiat amb especial atenció l'articulació o l'oposició a la política cultural impulsada per la conselleria amb la decidida pel govern republicà de Madrid. Igual que els esforços de la conselleria per fer visible la cultura catalana a l'estranger, en particular a través de les amistats occitanes del seguici de Ventura Gassol.[7]
És autor del llibre El republicanismo en el espacio ibérico contemporáneo. Recorridos y perspectivas, 2021. ISBN 978-84-9096-331-9.
Referències[modifica]
- ↑ «Memòria 486: Nicolas Berjoan, home polític i intel·lectual català». Ràdio Arrels, 05-05-2021. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Prujà, Grégory «Perpinyà. Nicolas Berjoan defensarà Occitània a les regionals». La Clau, 27-03-2021 [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ «Nicolas Berjoan, de "Nous Perpignan": "Potser no és el millor moment a l’estat francès per experimentar la democràcia participativa"». Ràdio Arels, 18-01-2019. [Consulta: 11 novembre 2022].
- ↑ Lleonart Fernàndez, Arnau. «ICV i Equo van pressionar contra la moció dels Verds francesos que reconeix el dret a la independència de Catalunya». Vilaweb, 31-03-2021. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «Perpignan : des partis et associations écologistes dénoncent la politique "tout voiture" du Département» (en francès). L'Indépendant, 07-07-2022. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «La liste « L’Occitanie et le Pays Catalan naturellement »». Le Petit Journal, 02-05-2021. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «2014-2015 - Anciens membres - Investigadores - Investigación». Casa de Velázquez. Arxivat de l'original el 23-10-2015. [Consulta: 31 març 2021].