Nicolas Rossolimo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaNicolas Rossolimo
Wereldschaaktoernooi eerste dag Tartacover tegen Rossolimo, Bestanddeelnr 904-2917.jpg
Nom original Николай Спиридонович Россоли́мо
Nikolai Spiridonovitx Rossolimo
Biografia
Naixement 28 de febrer de 1910
Kíev, Imperi Rus
Mort 24 de juliol de 1975(1975-07-24) (als 65 anys)
Nova York
Altres noms Nick
Nacionalitat Flag of Russia.svg Imperi Rus
França França
Estats Units Estats Units
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs
Esport Escacs
Altre
Títol Mestre Internacional (1950)
Gran Mestre (1953)
Campió de França (1948)
Modifica dades a Wikidata

Nikolai Spiridonovitx Rossolimo, més conegut com a Nicolas Rossolimo (en rus: Николай Спиридонович Россоли́мо; Kíev, Imperi Rus, 28 de febrer de 1910Nova York, 24 de juliol de 1975) fou un jugador d'escacs rus, estatunidenc, francès i grec, que tenia el títol de Gran Mestre Internacional des de 1953. Després d'obtenir la ciutadania grega el 1929 va poder emigrar a França i fou diversos cops campió de París. El 1952 va emigrar als Estats Units, i hi va guanyar el Campionat Obert dels Estats Units de 1955.[1] Fou resident a Nova York fins a la seva mort.

La variant Rossolimo de la defensa siciliana duu el seu nom.

Biografia i resultats destacats en competició[modifica]

Rossolimo va néixer a Ucraïna quan era part de l'Imperi Rus, fill de Spiridon Rossolimo, un pintor de retrats rus descendent de grecs i la seva muller Xenia Nikolaevna Skugarevskaya, una escriptora de l'aristocràcia que també feia de corresponsal de guerra.[2] Era nebot del famós neuròleg i psiquiatre Grigori Ivanovitx Rossolimo. Va viure a Moscou a mitjan 1920s, i es va mudar a París amb la seva mare russa el 1929.

Després que acabés segon rere el Campió del Món José Raúl Capablanca en un torneig a París el 1938, va guanyar el Campionat de França el 1948.[3] També fou Campió de París set cops, un rècord,[4] i va empatar dos matxos el 1948 i el 1949 amb Savielly Tartakower.[1] El 1955 va guanyar el Campionat Obert dels Estats Units celebrat a Long Beach, Califòrnia, al desempat, per davant de Samuel Reshevsky. El premi era un automòbil Buick nou.

Rossolimo va jugar representant França a les Olimpíades d'escacs de 1950 i de 1972, i representant els Estats Units a les 1958, 1960, i 1966.[5] Obtingué el títol de Mestre Internacional el 1950 i el de Gran Mestre Internacional el 1953.

El 1952, es va mudar als Estats Units amb la seva muller Véra i el seu fill Alexander per retrobar-se amb la seva mare i el seu pare russogrec a Nova York. (Quan va arribar als Estats Units, el seu nom era sovint lletrejat com a "Nicholas".) A Nova York va treballar com a cambrer, taxista, va tocar l'acordió i va fer de cantant, i va muntar un estudi d'escacs per mantenir-se ell i la seva família. El llegendari Rossolimo Chess Studio estava situat a Greenwich Village a Manhattan. Era una mena de cafè que servia menjar i beure, i també venia jocs d'escacs i llibres, però en què el públic - inclosos artistes famosos com ara Marcel Duchamp – podien jugar als escacs entre ells, i de vegades contra Rossolimo per un preu (Rossolimo hauria jugat partides simultànies amb molts dels seus patrocinadors).

Rossolimo va morir a causa de ferides que es va fer al cap en caure per unes escales, just després d'acabar tercer al seu darrer torneig, el World Open de 1975.[1][6] Fou enterrat en un cementiri rus ortodox a Nova Jersei.[7]

Talent dels escacs[modifica]

Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 a8 alfil negre c8 torre negra f8 torre negra h8 rei negre 8
7 a7 peó negre c7 dama negra f7 peó negre g7 peó negre h7 peó negre 7
6 a6 peó blanc b6 peó negre e6 cavall negre f6 cavall blanc 6
5 d5 peó negre e5 cavall blanc 5
4 d4 peó blanc g4 dama blanca 4
3 a3 torre blanca 3
2 b2 peó blanc f2 peó blanc g2 peó blanc h2 peó blanc 2
1 e1 torre blanca g1 rei blanc 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Rossolimo-Reissman, posició després de 22...Rh8.

Els millors jugadors als quals Rossolimo va guanyar foren Efim Bogoljubov, David Bronstein, i l'exCampió del Món Max Euwe, contra qui va tenir dues victòries i un marcador favorable. També va aconseguir taules contra quatre Campions del Món: José Raúl Capablanca, Max Euwe, Bobby Fischer, i Vassili Smislov. D'acord amb chessmetrics, lloc web que estima els rànquings històrics dels jugadors basant-se en els seus resultats, el seu rànquing més elevat fou el de 15è delm ón, assolit el desembre de 1953.[8][9]

Rossolimo va guanyar moltes premis de bellesa i premis a la millor partida per les seves boniques partides, i va ser anomenat un "artista dels escacs".[10][11] Ha estat citat per haver dit (aquí en traducció): "Què se suposa que haig de fer, canviar el meu estil romàntic i esdevenir un caçador de punts a qualsevol preu? No, no ho faré. Lluitaré per l'art dels escacs. No em convertiré en un monstre".[12][13][14]

La següent és una de les seves partides més brillants. Al Horowitz, el darrer columnista d'escacs de The New York Times, va dir d'aquesta partida que era "un dibuix amb un caràcter sorprenent, elegant i explosiu".[15]
Nicolas Rossolimo–Paul Reissman, San Juan 1967
1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.c3 Cf6 5.d4 exd4 6.cxd4 Ab4+ 7.Ad2 Axd2+ 8.Cbxd2 d5 9.exd5 Cxd5 10.Db3 Cce7 11.0-0 c6 12.Tfe1 0-0 13.a4 b6? 14.Ce5 Ab7 15.a5 Tc8 16.Ce4 Dc7 17.a6! Aa8 18.Dh3 Cf4 19.Dg4 Ced5 20.Ta3 Ce6 21.Axd5 cxd5 22.Cf6+ Rh8 (diagrama) 23.Dg6!! Dc2 24.Th3! 1–0

El Boston Globe escrivia: "El veritable talent Nicolas Rossolimo va fer una de les més increïbles jugades de tots els temps a Rossolimo-Reissman: 23.Dg6!!".[16]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 a8 torre negra c8 alfil negre d8 dama negra e8 rei negre f8 alfil negre g8 cavall negre h8 torre negra 8
7 a7 peó negre b7 peó negre d7 peó negre e7 peó negre f7 peó negre g7 peó negre h7 peó negre 7
6 c6 cavall negre 6
5 b5 alfil blanc c5 peó negre 5
4 e4 peó blanc 4
3 f3 cavall blanc 3
2 a2 peó blanc b2 peó blanc c2 peó blanc d2 peó blanc f2 peó blanc g2 peó blanc h2 peó blanc 2
1 a1 torre blanca b1 cavall blanc c1 alfil blanc d1 dama blanca e1 rei blanc h1 torre blanca 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
variant Rossolimo. Les negres continuen 3...g6, 3...d6, o 3...e6.

Llegat[modifica]

Una de les innovacions més duradores de Rossolimo és la variant de la defensa siciliana que duu el seu nom – la variant Rossolimo: 1.e4 c5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 (vegeu del diagrama). Mentre generalment evita els focs d'artifici tàctics comuns a la siciliana oberta, la variant Rossolimo ofereix a les blanques un cert avantatge d'obertura alhora que permet al primer jugador d'esquivar grans quantitats de teoria associada amb la siciliana oberta.[17]

Altres[modifica]

Rossolimo va escriure dos llibres: Les Echecs au coin du feu, una col·lecció dels seus estudis i finals amb un prefaci de Savielly Tartakower, publicat a París el 1947; i Rossolimo's Brilliancy Prizes, autopublicat a Nova York el 1970. També va enregistrar cançons en rus, francès i anglès, en un disc la portada del qual va ser dissenyada per Marcel Duchamp i produït per la Kismet Record Company.[18] És l'heroi en un capítol del llibre Losing Moses on the Freeway.[19] També era cinturó marró en judo i va enregistrar un àlbum de cançons russes.[20]

Torneigs i matxs[modifica]

La següent taula mostra els resultats de Rossolimo en la majoria dels torneigs i matxs que va disputar. (La columna "Puntuació" mostra el nombre de punts sobre el total possible. La "+" indica el nombre de partides guanyades, "−" les derrotes, i "=" les taules.)

Any Ciutat Torneig +V−D=T Puntuació Lloc
1931 París Campionat de París +11−3=2 12/16 3-4
1934 París Campionat de París +12−0=2 13/14 1
1937 París Exposició Universal de París 1
1938 París Torneig Internacional +6−1=3 7½/10 2
1939 París Torneig Internacional +9−0=5 11½/14 1
1947 Hilversum Torneig Zonal Europeu +5−5=3 6½/13 7–8
1948 París French championship +5−0=3 6½/8 1
1948 Beverwijk Torneig d'escacs Corus +3-2=4 5/9 3–4
1948 Bad Gastein Torneig Internacional +12−2=5 14½/19 2–3
1948 París Matx contra Savielly Tartakower +1−1=10 6/12 tie
1948/49 Hastings Hastings International Chess Congress +4−0=5 6½/9 1
1949 Southsea Torneig Internacional +8−0=2 9/10 1
1949 Heidelberg Torneig Internacional +4−1=4 6/9 2
1949 Trenčianske Teplice Torneig Internacional +9−4=6 12/19 4–5
1949 Gijón Torneig Internacional +9−0=2 10/11 1
1949 Venècia Torneig Internacional +8−2=5 10½/15 2
1949 París Matx contra Savielly Tartakower +5−5=0 5/10 tie
1949/50 Hastings Hastings International Chess Congress +6−0=3 7½/9 2
1950 Beverwijk Torneig d'escacs Corus +4−1=4 6/9 2–3
1950 Gijón Torneig Internacional +7−1=3 8½/11 1
1950 Venècia Torneig Internacional +7−2=6 10/15 3
1950 Amsterdam Torneig Internacional +5−2=12 11/19 8
1950 Mar del Plata Torneig d'escacs de Mar del Plata +5−3=9 9½/17 8
1950 Dubrovnik 9a Olimpíada d'escacs +7−1=4 9/12 2[21]
1950/51 Hastings Hastings International Chess Congress +5−1=3 6½/9 2–3
1951 Reykjavík Torneig Internacional +6−0=3 7½/9 1
1951 Southsea Torneig Internacional +6−0=4 8/12 1–2
1951 Bilbao Torneig Internacional +9−0=0 9/9 1
1951 La Corunya Torneig Internacional 6½/8 1
1951 Vitòria Torneig Internacional +6−0=1 6½/7 1
1951 Birmingham Torneig memorial Howard Staunton +4−2=9 8½/15 5–8
1952 L'Havana Torneig Internacional +9−4=7 12½/20 6
1952 Saarland Torneig Internacional 1
1952 Nova York Matx contra Arthur Bisguier +1−0=1 1½–½ won
1953 Milwaukee Campionat Obert dels Estats Units 3–8
1953 Beverwijk Torneig d'escacs Corus +7−0=4 9/11 1
1954 Hollywood Pan American Chess Championship 3–4
1954 Nova York Campionat dels Estats Units +3−2=8 7/13 6-7
1955 Long Beach Campionat Obert dels Estats Units 10/12 1
1957 Tarragona Torneig Internacional +6−1=2 7/9 2
1958 Munic 13a Olimpíada d'escacs +6−1=8 10/15 3[21]
1960 Leipzig 14a Olimpíada d'escacs +2−1=3 3½/6
1965 Nova York Campionat dels Estats Units 6/11 6
1966 L'Havana 17a Olimpíada d'escacs +5−1=4 7/10
1967 Washington, D.C. Eastern Open Chess Championship +7−0=2 8/9 1
1967 Puerto Rico Obert de Puerto Rico +5−0=2 6/7 1
1968 Màlaga Torneig Internacional 5½/11 6–9
1969 Montecarlo Torneig de Grans Mestres 5½/11 7
1969 Vršac Torneig Internacional 8½/15 6–8
1972 Skopje 20a Olimpíada d'escacs +7−6=4 9/17
1975 Nova York World Open chess tournament +7−1=1 7½/9 3

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Nota biogràfica de Nicolas Rossolimo» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 6 gener 2017].
  2. Globe Trotter, "Дневник 1899–1906", New York: Rausen Bros., 1951.
  3. http://heritageechecsfra.free.fr/1948.htm (Consultat el 29 de desembre de 2016)
  4. http://heritageechecsfra.free.fr/paris1932.htm (Consultat el 29 de desembre de 2016)
  5. OlimpBase Men's Chess Olympiads Nicolas Rossolimo
  6. Nicholas Rossolimo: 1910–1975. Requiem for a Grand Master, per Jerry Kantor // The Village Voice – 25 d'agost de 1975.
  7. Pal Benko «Nicolas Rossolimo 1910-1975». Chess Life and Review [Nova York], XXX, 10, octubre 1975, pàg. 647.
  8. "Career ratings for: Rossolimo, Nicolas", Chessmetrics, http://www.chessmetrics.com/cm/PL/PL34119.htm (Consultat 9/25/13).
  9. "All active players as of desembre 31, 1953", Chessmetrics, http://www.chessmetrics.com/cm/DL/DL108.htm (Consultat 9/25/13).
  10. Авербах Ю. "Художник шахмат. К 100-летию Николая Россолимо" // 64 – Шахматное обозрение, № 10, 2010. (Traducció a l'anglès: "Artist of Chess. On the 100th anniversary of the birth of Nicolas Rossolimo", per Iuri Averbakh – Shakhmatnoye Obozrenie, 64 (revista d'escacs), № 10, octubre 2010.)
  11. Harold Dondis i Patrick Wolff, "Chess Notes", The Boston Globe, 7 novembre 2011, page G15.
  12. Alex Anil, http://alexanil.livejournal.com/259316.html (Consultat 6/24/13). La citació original en rus (parcial) és: "Я буду сражаться за искусство шахмат. Я не превращусь в монстра," Николай Россолимо.
  13. Nicolas Rossolimo Documentary, "Rossolimo: Chess Artist", escrit per Jessica Fischer, narrat per Richard Dewoskin, Chess.com, https://www.chess.com/blog/jessicafischerqueen/nicolas-rossolimo-documentary (Consultat 2/8/16).
  14. Jessica Fischer, "Rossolimo: Chess Artist", videos 1/2 i 2/2, YouTube, https://www.youtube.com/playlist?list=PLA3C6D97874E59930 (Consultat 2/8/16).
  15. Al Horowitz, "Chess: An Offer of a Queen Leads To a Brilliant White Victory". The New York Times, 12 de juny de 1967.
  16. Harold Dondis i Chris Chase, "Chess Notes", The Boston Globe, 23 juny 2015, pàgina B5.
  17. Victor Bologan, The Rossolimo Sicilian: A Powerful Anti-Sicilian that Avoids Tons of Theory, New In Chess, 2011, ISBN 978-90-5691-345-8, 256 pp.
  18. Nicolas Rossolimo – Russian Songs, Kismet Hi-Fi Recordings, vol. KR-5.
  19. Chris Hedges, Losing Moses on the Freeway, Chapter IX. Free Press, Simon & Schuster Inc., 2005.
  20. Nicolas Rossolimo Dies. XXX, setembre de 1975, p. 571. 
  21. 21,0 21,1 Individual standing

Enllaços externs[modifica]


Títols
Precedit per:
Maurice Raizman
Campió de França
1948
Succeït per:
Claude Hugot