Nicolau Dols i Salas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicolau Dols i Salas
Nicolau Dols Salas 2014.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 desembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Activitat
OcupacióEsperantista, esperantòleg, traductor i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata

Nicolau Dols Salas (6 de desembre de 1967, Mallorca) és un esperantista i lingüista de les Illes Balears.[1]

Formació acadèmica[modifica]

Dols és llicenciat en Filosofia i Literatura (Filologia Catalana) per la Universitat de les Illes Balears, màster en Filosofia per la Universitat de Sheffield, titulat en estudis d'Àsia Oriental per la Universitat Oberta de Catalunya i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, amb menció d'un doctorat europeu.[2]

Trajectòria professional[modifica]

Dols ha liderat projectes de recerca sobre fonologia infantil, història de la lingüística i anàlisi de la traducció. Els seus interessos en recerca són la teoria fonològica, les llengües artificials, la història de la lingüística i la traducció literària.[3]

És professor a la Universitat de les Illes Balears (UIB) des del 1990. De 1990 a 1992 va exercir com a professor de català a la Universitat de Sheffield. Uns anys més tard va impartir classes a la Internacia Kongresa Universitato (IKU) - AIS durant el 94è Congrés Universal d'Esperanto (UK) a Bialystok (2009). El curs escolar 2014-15 va substituir John Wells com a professor de fonètica (esperanto i general) als estudis de postgrau interlingüístics de la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan, Polònia. Als Belartaj Konkursoj de literatura en esperanto del 2017 va guanyar el primer premi de poesia pel seu poema Pasio. Poemo en ses stacioj .

Des del 2014 és membre de ple dret de l'Institut d'Estudis Catalans (Institut d'Estudis Catalans, l'acadèmia oficial catalana), com a part del seu departament de Filologia.[1][3]

Obres[modifica]

Lingüística[modifica]

  • Catalan: an Essential Grammar . Milton Park, Abingdon, Oxon; Nova York, NY : Routledge, 2017, amb Richard Michael Mansell.
  • La pronunciació llatina entre catalans : estudis fonològics . Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, d'Antoni Maria Alcover. Edició i estudi introductori.
  • Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002 .
  • Material lingüístic en català per a exploracions logoaudiomètriques. Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 2000 . Amb Ferran Tolosa Cabani i Brauli Montoya Abad. El llibre s'acompanya de tres discos.
  • Catalan. A Comprehensive Grammar. Londres: Routledge, 1999, amb Max W. Wheeler i Alan Yates.

Literatura[modifica]

  • Judes i la primavera, de Blai Bonet. Barcelona: Club Editor, 2016. Edició i post-xerrada.
  • Poesia completa, de Blai Bonet. Barcelona: Edicions de 1984, 2014. Edició crítica junt amb Gabriel del ST Sampol, amb un pròleg de Margalida Pons. El llibre presenta setanta poemes inèdits.
  • Poesia completa (obra publicada), de Guillem Cabrer i Borràs. Mallorca: Sa Nostra, Caixa de Balears, 2000. Edició i estudi introductori, amb Gabriel de la ST Sampol.
  • Vent i paper (cinc glossaris de Vilafranca). Vilafranca (Palma de Mallorca). Obra Cultural Balear, Delegació de Vilafranca. Col·lecció "Nou molí", núm. 2, 1990 . Kun Antònia M. Andreu i Busquets.

Assaigs[modifica]

  • Guillem Cabrer. Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2006. Biografia coautora amb Josep M. Llompart, Jaume Santandreu i Gabriel Sabrafín.

Traduccions[modifica]

  • L'infant de la nit de Diego Sabiote Ciutat Major: Lleonard Muntaner, 2010. Del castellà al català.
  • Acrollam, de Biel Mesquida. Barcelona: El Aleph, 2009. Del català al castellà.
  • De profundis, vals lent, de José Cardoso Pires. Port de Pollença: Edicions del Salobre. Col·lecció Axioms, 3, 2007. Del portuguès al català.
  • Antologia poètica / Antologia poètica, de Blai Bonet. Madrid: Editorial Calambur, 2004, amb Margalida Pons i Gabriel de la ST Sampol. Una antologia bilingüe, originalment en català i en traducció al castellà.
  • Vint poetes de les Balears / Vint poetes de les Balears. Madrid: Calambur, 2002 (segona edició, 2007 ), amb Pere Rosselló Bover (que va escollir els poemes) i Gabriel de la ST Sampol ka Vint poetes de les Balears, originàriament en català i en traducció en castellà.
  • Llibre de l'embolic: compost per Bernardo Soares, comptador adjunt a la ciutat de Lisboa, Fernando Pessoa. Barcelona: Quaderns crema, 2002, amb Gabriel de la ST Sampol. Del portuguès al català.
  • Castro: tragèdia, d'António Ferreira. Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 1990. Del portuguès al català.

Articles[modifica]

  • "Diversitat, competència i normalització en esperanto: suggeriments i preguntes". Idioma, informació i comunicació, 10, 2015 (63-84).
  • "Fonologia i morfologia i els límits de la llibertat en un llenguatge artificial". Idioma, informació i comunicació, 7, 2012 (37-52).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Nicolau Dols, nou membre numerari de l'IEC» (en català). [Consulta: 3 agost 2019].
  2. «Nicolau Dols». [Consulta: 3 agost 2019].
  3. 3,0 3,1 Alzamora, Sebastià. «Nicolau Dols: “Si en recuperam l'ús a l'administració I a l'educació, no sóc pessimista”» (en català), 25-05-2014. [Consulta: 3 agost 2019].

Enllaços externs[modifica]