Nicolaus Bernoulli I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nicolaus Bernoulli I
Naixement 21 d'octubre de 1687
Basilea
Mort 29 de novembre de 1759 (als 72 anys)
Basilea
Camp Matemàtiques
Institucions Universitat de Basilea
Universitat de Pàdua
Universitat Universitat de Basilea
Assessorament acadèmic   Jakob Bernoulli
Ha influenciat Abraham de Moivre
Pierre Rémond de Montmort

Nicolaus Bernoulli I va ser un matemàtic suís del segle XVIII que va ser un dels iniciadors de la teoria de la probabilitat.

Vida[modifica | modifica el codi]

Nicolaus Bernoulli I era fill de Nicolaus Bernoulli, un pintor i regidor de l'ajuntament de Basilea que era germà dels reconeguts matemàtics Jakob i Johann Bernoulli. Nicolaus I va estudiar matemàtiques amb els seus oncles. El 1704 va obtenir la seva graduació a la Universitat de Basilea i el 1709 el doctorat a la mateixa universitat amb una tesi titulada Dissertatio Inauguralis Mathematico-Juridica de Usu Artis Conjectandi in Jure que pretenia aplicar la teoria de la probabilitat a certes qüestions jurídiques.

Els anys següents els va dedicar a editar l'obra del seu oncle Jakob (mort el 1705),[1] acabant per editar l'any 1713 l'Ars conjectandi, un llibre sobre probabilitats que el seu oncle havia deixat inacabat i que Nicolaus I creia que podia estendre al món econòmic i polític.[2]

El 1712 va fer un grand tour per Holanda, Anglaterra i França, on va conèixer Pierre Rémond de Montmort, de qui va esdevenir gran amic i col·laborador.

El 1716 va ser nomenat catedràtic a la Universitat de Pàdua[3] on va romandre fins al 1722, treballant en geometria i equacions diferencials. El 1722 va retornar a Basilea per a fer-se càrrec de la càtedra de lògica de la universitat. Va arribar a rector d'aquesta universitat en quatre ocasions.

Obra[modifica | modifica el codi]

Malgrat que Nicolau I era un matemàtic dotat, no va ser gaire productiu. La majoria de les seves troballes estan en la seva correspondència, sobretot en la creuada amb Montmort. Bona part d'aquesta correspondència (1710-1712) va ser inclosa per Montmort en el seu llibre Essai d’analyse sur les jeux de hazard (París, 1713).[4] La primera versió de la Paradoxa de Sant Petersburg, que posteriorment resoldria Daniel Bernoulli, està precisament en aquesta correspondència.[5]

També és d'interès la seva correspondència creuda amb Leibnitz, discutint qüestions de convergència, i amb Euler, en què critica l'ús indiscriminat de sèries divergents.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bellhouse, pàgina 106.
  2. Stigler, pàgina 71.
  3. Maffioli, pàgina 396.
  4. Bellhouse, pàgina 75, 81, 83, 105 i altres. Stigler, pàgina 226.
  5. Ethier, pàgina 69.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]