Nicolás Sánchez-Albornoz

Nicolás Sánchez-Albornoz

Biografia
Naixement	11 febrer 1926 (98 anys) Madrid
Director de l'Institut Cervantes
1991 – 1996
← Nou càrrec Santiago de Mora-Figueroa y Williams →
Activitat
Ocupació	escriptor, historiador
Ocupador	Institut Cervantes
Membre de	Reial Acadèmia de la Història (membre corresponent)
Carrera militar
Lleialtat	Segona República Espanyola
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Participà en
18 febrer 2014	Intel·lectuals per la III República
Família
Pare	Claudio Sánchez Albornoz
Premis  doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona  Beca Guggenheim
Director de l'Institut Cervantes 1991 – 1996 ← cap valor – Santiago de Mora-Figueroa y Williams →

Nicolás Sánchez-Albornoz y Aboín (Madrid, 1926) és un historiador i professor universitari espanyol. Fill de l'historiador Claudio Sánchez-Albornoz, que s'havia exiliat després de la Guerra Civil. Nicolás va romandre a Madrid i va participar, sent estudiant, en un intent de reconstrucció clandestina de la FUE. Va ser detingut en 1947 per la dictadura franquista i condemnat a treballs forçats. Va escapar en 1948 al costat de Manuel Lamana del Valle de los Caídos amb l'ajuda de l'antropòleg Paco Benet, l'escriptora Barbara Probst Solomon i Barbara Mailer. Va romandre exiliat a Argentina durant dècades i va desenvolupar allí gran part de la seva carrera.

Des de 1991 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid. Va ser el primer director de l'Institut Cervantes (1991-1996). Actualment resideix a Madrid.

Enllaços externs

• Los Años Bárbaros (The Barbarian Years) (1998) A movie about his escape from prison and into exile
• Universidad Autónoma de Barcelona: Investidura como Doctor honoris causa per la UAB (26 de abril de 2006).
• Denver Post
• Cuelgamuros, exilio e historia