Nightmare Alley
Cartell de la pel·lícula | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Edmund Goulding |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Thomas Little |
| Producció | George Jessel |
| Guió | Jules Furthman |
| Música | Cyril J. Mockridge |
| Fotografia | Lee Garmes |
| Muntatge | Barbara McLean |
| Productora | 20th Century Studios |
| Distribuïdor | 20th Century Studios i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1947 |
| Durada | 110 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | Nightmare Alley |
| Gènere | cinema de ficció criminal, drama i cinema negre |
Nightmare Alley és una pel·lícula negra estatunidenca dirigida per Edmund Goulding, estrenada el 1947.
Argument
[modifica]Stanton Carlisle (Tyrone Power) és un ambiciós aprenent de circ que treballa al costat de la mentalista Zeena Phony i el seu marit alcohòlic Pete, fent funcionar la multitud com Zeena pretén llegint les seves ments. Però Stan no té cap intenció de quedar-se amb el carnaval; Quan descobreix el secret, decideix muntar un pròsper negoci con unes ajudants...
Repartiment
[modifica]- Tyrone Power: Stan Carlisle
- Joan Blondell: Zeena
- Coleen Gray: Molly
- Helen Walker: Lilith Ritter
- Taylor Holmes: Ezra Grindle
- Mike Mazurki: Bruno
- Ian Keith: Pete
- Julia Dean: Addie Peabody
Critica
[modifica]The New York Times afirma que "no es pot treure cap valor moral de Nightmare Alley ....Altrament, és un drama desagradable i només rarament aconsegueix entretenir."[1]
Variety afirma que és una història dura, brutal [basada en la novel·la de William Lindsay Gresham]... Joan Blondell és la noia que treballa pels secrets de la lectura de la ment. Coleen Gray és compassiu i convincent com la seva dona...Ian Keith és excepcional com el marit borratxo de Blondell."[2]
En una ressenya del 2000 de la pel·lícula a The Village Voice, l'escriptor J. Hoberman comentava "Aquest film de 1947 que parla de la pujada d'un americà arquetípic i la seva caiguda no és ni una gran pel·lícula ni tan sols un clàssic del cinema negre però té una gran ambició per atrevir-se i, una vegada vist, no s'oblida fàcilment."[3]
Referències
[modifica]- ↑ The New York Times. ressenya del film (en anglès). The New York Times, 10 d'octubre de 1947.
- ↑ Variety. Nightmare Alley (en anglès). Variety, 1947.
- ↑ Hoberman, J. The Village Voice. Nightmare Alley (en anglès). The Village Voice, 25 de gener de 2000.