Nihal
Nihal (Beta de la Llebre / β Leporis) és el segon estel més brillant en la constel·lació de la Llebre, després d'Arneb (α Leporis).[8] De magnitud aparent +2,81, es troba a 159 anys llum del Sistema Solar. El seu nom prové de l'àrab An-Nihal i significa «els camells sadollant la seva set».[9]
Nihal és un gegant lluminós grocde tipus espectral G5II, amb una temperatura superficial de 5209 K és una mica menor que la del Sol.[8][10] Posseeix una lluminositat 165 vegades major que la lluminositat solar i el seu radi és 16 vegades més gran que el radi solar. És una font emissora de raigs X, la qual cosa suggereix que té activitat magnètica.[11] Amb una massa 3,5 vegades major que la del Sol, es troba en una etapa de ràpida evolució amb un nucli estable d'heli; en menys d'un milió d'anys augmentarà la seva lluentor abans de començar la fusió de l'heli en carboni i oxigen.[11] La seva edat actual s'estima en 240 milions d'anys.[12] Encara que en línies generals la seva composició química és similar a la del Sol, mostra certes peculiaritats, com l'enriquiment en elements de les terres rares (itri, praseodimi, neodimi i samari).[11]
Nihal és un estel binari, trobant-se l'acompanyant a 2,5 segons d'arc de l'estel principal. La companya estel·lar és un estel tènue, havent estat catalogat des de magnitud 7 a magnitud 11.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 4,0 4,1 Afirmat a: Catalogue of rotational velocities of the stars. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Homogeneous abundance analysis of FGK dwarf, subgiant, and giant stars with and without giant planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 23-07-2015, pàg. 24–24. DOI: 10.1051/0004-6361/201525770.
- ↑ 8,0 8,1 CCDM J05283-2046AB -- Double or multiple star (SIMBAD)
- ↑ «Islamic Crescents' Observation Project». Arxivat de l'original el 2014-12-16. [Consulta: 2 febrer 2019].
- ↑ Takeda, Y.; Sato, B.; Murata, D. «Stellar Parameters and Elemental Abundances of Late-G Giants». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 781 - 802.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Nihal (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Lyubimkov, Leonid S.; Lambert, David L.; Rostopchin, Sergey I.; Rachkovskaya, Tamara M.; Poklad, Dmitry B. «Accurate fundamental parameters for A-, F- and G-type Supergiants in the solar neighbourhood». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1369-1379.
