Nikol Paixinian

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaNikol Paixinian
Nikol Pashinyan (2018-05-14).jpg
Nom original (hy) Նիկոլ Փաշինյան
Biografia
Naixement (hy) Նիկոլ Վովայի Փաշինյան
1r juny 1975 (43 anys)
Ijevan
 Primer ministre d'Armènia 

8 maig 2018 –
← Karèn Karapetian, Serj Sargsian
 Diputat de l'Assamblea Nacional d'Armènia 

6 maig 2012 – 8 maig 2018
 Diputat de l'Assamblea Nacional d'Armènia 

Grup ètnic Armenis
Religió Església Apostòlica Armènia
Educació Universitat Estatal d'Erevan (1991–1995)
Activitat
Camp de treball Periodista i polític
Ocupació Polític i periodista
Ocupador Avantguarda (Ավանգարդ) (1992–)
Partit polític Congrés Nacional d'Armènia
Tractat civil
Aliança d'Acusació
Aliança "Sortida"
Família
Cònjuge Anna Hakobian
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Nikol Vovaí Paixinian (en armeni: Նիկոլ Վովայի Փաշինյան; Ijevan, 1 de juny de 1975) és un polític armeni, des del 8 de maig de 2018 el Primer Ministre del país. Abans era periodista i editor.

Abans d'entrar en política, Paixinian va ser l'editori del diari liberal més venut d'Armènia,[1] el Haykakan Zhamanak (El Temps Armeni), que va ser molt crític amb els governs de Robert Kotxarian i Serj Sargsian.[2] Com a cap d'edició del diari, des del 1999, Paixinian va ser un contribuïdor destacat al discurs de diversos moviments que s'oposaven als governs de l'expresident Kotxarian, així com al de l'expresident i primer ministre Sargsian, que el periodista i l'oposició consideraven il·legítim. El 2000, mentre era editor del Haykakan Zhamanak, va ser condemnat per difamació contra diverses persones.[3] [cal citació]

Paixinian va donar suport a Levon Ter-Petrossian a les eleccions presidencials de 2008, essent descrit com el seu "escalfador de multituds habitual."[4] Va haver de passar a la clandestinitat poc després de les protestes mortals que van seguir a les eleccions; era perseguit per la policia armènia per assassinat i desordres massius. El juny de 2009 va sortir de la clandestinitat i es va entregar a la policia. Va sortir de la presó el maig de 2011 després d'una amnistia de diversos presos polítics, gairebé després de dos anys d'haver estat empresonat.

Va ser un dels líders del Congrés Nacional Armeni, un moviment opositor liderat per l'expresident Ter-Petrossian. En les eleccions de 2012 va ser elegit membre de l'Assemblea Nacional Armènia.

Més tard, va liderar les protestes de 2018, les quals van obligar al Primer Ministre Sargsian i al seu govern a dimitir. L'1 de maig de 2018 no va aconseguir el suport del Parlament per convertir-se en Primer Ministre, però va ser elegit en segona votació el 8 de maig següent.[5]

Referències[modifica]

  1. «The Development of Sustainable Independent Media in Europe and Eurasia» p. 31. Washington, DC: International Research & Exchanges Board, 2001. «...a liberal newspaper, Haykakan Zhamanak.»
  2. Newspaper Editor’s Car Blown Up, Armenia Liberty (RFE/RL), November 22, 2004.
  3. Hayots Ashkarh December 18, 2007Plantilla:Deadlink
  4. «Armenia: Pre-Election tour of Ararat marz» (Confidential). WikiLeaks, 13-02-2008. «...Nikol Pashinyan, editor-in-chief of the Haykakan Zhamank Newspaper and LTP's customary crowd-warmer.»
  5. Vonberg, Judith «Armenian opposition leader Nikol Pashinyan elected prime minister». CNN, 08-05-2018 [Consulta: 8 maig 2018].


Precedit per:
Karèn Karapetian
Primer Ministre d'Armènia
2018-actualitat
Succeït per:
en el càrrec