Nikolai Braschman

Nikolai Braschman

Fotografia de data desconeguda, probablement posterior a 1860.
Biografia
Naixement	14 juny 1796 Rousínov (Marca de Moràvia)
Mort	13 maig 1866 (Julià) (69 anys) Moscou (Imperi Rus)
Sepultura	Monestir de Danílov, lost location 55° 42′ 40″ N, 37° 37′ 46″ E
1r President Societat Matemàtica de Moscou
1864 – 1866 – Àvgust Davídov →
Dades personals
Formació	Universitat Imperial de Moscou (–1834) Universitat de Viena (–1821) Universitat Tècnica de Viena (1815–)
Director de tesi	Joseph Johann von Littrow, Nikolai Lobatxevski i Mikhaïl Ostrogradski
Activitat
Camp de treball	Geometria analítica i mecànica
Ocupació	matemàtic, professor universitari, pedagog
Ocupador	Universitat Imperial de Moscou (1834–1864) Universitat Imperial de Kazan (1825–1834) Petrischule (1824–1825)
Membre de	Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Alumnes	Alexander Ershov, Mijàil Okatov, Ivan Rahmaninov, Feodor Sludsky i Vasili Tsinger
Obra
Estudiant doctoral	Àvgust Davídov, Pafnuti Txebixov i Óssip Sómov
Premis
(1836)  Premi Demídov

Nikolai Braschman (Rousínov, 14 de juny de 1796 - Moscou, 13 de maig de 1866 ^(Julià)) fou un matemàtic rus d'origen austríac, conegut pels seus treballs en mecànica.

Vida i obra

Braschman, procedent d'una família jueva humil, va estudiar a partir de 1815 a la universitat Tècnica de Viena i, després, a universitat de Viena pagant-se els seus estudis fent tutories. En graduar-se el 1821 va ser professor ajudant a la universitat un any, però el 1822 va marxar a Lemberg (actualment Lviv, Ucraïna) per a ser preceptor dels fills del príncep Yablonovsky.

El 1824 es traslladà a Sant Petersburg on va ser protegir de la princesa i salonniere Avdotia Ivanovna Golitsyna; durant un temps va freqüentar els ambients intel·lectuals de la capital.

El 1825 va obtenir un lloc docent a la universitat de Kazan on va coincidir amb Lobatxevski, amb que va mantenir estreta amistat. El 1834 fou nomenat professor de matemàtiques aplicades de la universitat de Moscou, càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació el 1864.

Braschman va escriure diferents llibres de text sobre geometria analítica i mecànica, així com articles de hidràulica i sobre el principi de mínima acció. També va ser divulgador de les idees implícites en les geometries no euclidianes, fent afirmacions com, per exemple, que l'espai és una construcció relativa.

Va rebre el premi Demidov per la claredat i el rigor dels seus llibres. Va ser fundador de la Societat Matemàtica de Moscou i de la seva revista.

Bibliografia

• Chang, Sooyoung. «Nikolai Dmetrievich Brashman». A: Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011, p. 140. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Лихолетов, И.И.; Яновская, С.А. «Из истории преподавания математики в Московском университете (1804 - 1860 гг.)» (en rus). Историко-математические исследования, Num. 8, 1955, p. 294-368. ISSN: 0136-0949.
• Marsh-Soloway, Michael. The Mathematical Mind of F. M. Dostoevsky (en anglès). Rowman & Littlefield, 2025. ISBN 978-1-66694-808-0. 
• Sawilowsky, Shlomo S. «A Conversation With R. Clifford Blair On The Occasion Of His Retirement» (en anglès). Journal of Modern Applied Statistical Methods, Vol. 3, Num. 2, 2004, p. 518-566. DOI: 10.22237/jmasm/1099268520. ISSN: 1538-9472.
• Teerikorpi, Pekka; Valtonen, Mauri; Lehto, Kirsi; Lehto, Harry; Byrd, Gene; Chernin, Arthur. The Evolving Universe and the Origin of Life (en anglès). Springer, 2009. ISBN 978-3-030-17920-5. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nikolai Braschman» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Grigorian, A.T. «Brashman, Nikolai Dmitrievich» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 juliol 2016].