Nikolai Roslàvets

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNikolai Roslàvets
Nikolay Roslavets.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1881 Modifica el valor a Wikidata
Suraj (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1944 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de Vagànkovo Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMusicologia i didàctica de la música Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCompositor, Professor d'universitat, Teòric musical, Musicòleg, Violinista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsArkady Abaza (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: ed1201f9-71be-4821-a21e-f5f86ba47c60 Discogs: 1251126 IMSLP: Category:Roslavets,_Nikolay Modifica el valor a Wikidata

Nikolai Andréievitx Roslàvets (en rus: Никола́й Андре́евич Ро́славец) (Suraj, 4 de gener de 1881 - Moscou, 23 d'agost de 1944) va ser un important compositor modernista rus i soviètic. Roslàvets va ser un pensador modernista i cosmopolita convençut; la seva música va ser suprimida oficialment a partir de 1930.

Simple mujik en la seva joventut, estudià en el Conservatori de Moscou, destacant ben aviat com a inspirat compositor. En acabar la seva carrera en el Conservatori de Moscou, on un dels seus mestres fou A. A. Ilinski, aconseguí un primer premi amb la seva cantata Cel i Terra, sobre una poesia de Lord Byron.

La llista d'obres és extensíssima per tant anomenem les principals:

  • Una simfonia (1922);
  • dos poemes simfònics, L'home i el mar (1921) sobre textes de Baudelaire i La fi del món (1922).[1]
  • un quintet per a arpa, oboè, dues violes i violoncel;
  • cinc quartets d'arc;
  • dos trios amb piano;
  • cinc sonates per a violí;
  • dues sonates per a piano;
  • dues sonates per a violoncel;
  • Un concert per a violí (1925);[1]
  • diversos cicles de cançons, d'un elevat sentiment líric.

Bibliografia[modifica]

  1. 1,0 1,1 Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1236. (ISBN|84-7291-226-4)